Mostra totes les entrades de ANNA lliure

Sílvia Orriols (FNC) elogiada per Víctor Baeta (RV/PVE)

[remès per Víctor Baeta]
Com a membre per tots els costats de família emigrant aragonesa a Catalunya -mon pare ja era barceloní del barri de Santa Caterina- i per l’amor a Catalunya i els catalans que em va transmetre ma mare nascuda en un poble aragonès de la Ribera de l’Ebre i, també, per la seua defensa activa en contra dels ignominiosos atacs que els catalans han rebut i reben per part dels forasters, dels quals  jo he sigut testimoni de com ma mare en sortia al pas… Per això i per compartir-ho i en defensa del poble català, de Catalunya, que va acollir a la meua família… I PER LA SUPERVIVÈNCIA DE CATALUNYA CATALANA… Estic totalment d’acord amb el que diu la regidora de Ripoll.
Víctor Baeta, un barceloní esdevingut valencià.

Independència de Catalunya i reivindicació dels PPCC: dues magnituds amb una relació inversament proporcional

La notícia d’EL TEMPS, en que se’ns informa que Tardà i el seu entorn volen potenciar, dins i fora d’ERC, l’acció política a favor dels PPCC, ens dóna l’ocasió perquè ANNA notícies desenvolupe la teoria de la relació inversament proporcional que representen les variables que corresponen a les magnituds:  reivindicació de, per un costat, la Independència de Catalunya (X), i per un altre, la magnitud (Y) reivindicació dels PPCC.
Dues magnituds diem que són inversament proporcionals si a l’augmentar una, disminueix l’altra en la mateixa proporció. I viceversa. Per exemple la velocitat d’un vehicle (magnitud de la variable X) i el temps d’eixe vehicle per recórrer una distància (magnitud de la variable Y): a MÉS velocitat (X) del vehicle, MENYS temps (Y) en recórrer la distància.
Posem un exemple… per recórrer una distancia de 120 Km (K=120)
A mesura que augmenta la velocitat el temps per a recórrer la distancia és menor…En aquests moments que la Independència de Catalunya passa per una crisi per la divisió de les forces independentistes, Tardà recorre a la reivindicació dels PPCC per a mantenir entretinguda a la tropa.

PAÏSOS CATALANS
ERC debatrà si inclou balears i valencians als llocs de sortida de les llistes al Congrés

La proposta apareix al document estratègic impulsat des de l’entorn de Joan Tardà i cerca potenciar la visió de Països Catalans dins i fora del partit

El projecte d’Esquerra Republicana està en constant redefinició des de l’octubre de 2017. Un dels propers passos importants és el 28è Congrés Nacional que se celebrarà la tardor vinent. Segons ha pogut saber El Temps, una de les qüestions que es portarà a debat és el fet que representants del partit residents a les Illes Balears i el País Valencià ocupin llocs importants a les futures llistes del partit al Congrés i al Senat amb la voluntat que surtin escollits.

Aquesta proposta sorgeix, especialment, de l’entorn de qui fou diputat al Congrés, Joan Tardà. Concretament, consta al document ‘De la necessitat que Esquerra Republicana lideri el procés de construcció de la República Catalana“, filtrat les darreres setmanes i que ha promogut aquest sector amb la voluntat d’influir en el Congrés Nacional del partit.

En el text s’analitza que “és del tot evident que en el conjunt dels nous afiliats i del nou allau de votants d’Esquerra Republicana al Principat, existeix una fràgil vinculació política i emocional de Països Catalans“. També, però, que existeix “entre la militància històrica i en l’electorat de sempre un cert tant-me’n-fotisme quant al concepte de la ‘nació completa'”. Per pal·liar això, l’escrit defensa que és urgent que es “garanteixi estatutàriament que, davant de les convocatòries d’eleccions a les Corts espanyoles, en el Senat i en el Congrés hi hagi representació del País Valencià i de les Illes a través de diputats i senadors residents en aquells territoris”.

Per fer-ho, més enllà de presentar llistes als tres territoris, la proposta passaria perquè dins les llistes per les circumscripcions principatines hi hagués persones residents al País Valencià i les Illes Balears. Des dels impulsors de la proposta s’és conscient que, ara per ara, la formació no té capacitat real d’obtenir representació fora de Catalunya i és per això que demanen explorar aquesta nova via. A més de visibilitzar el compromís del partit amb la nació explicada per Joan Fuster, des d’aquest sector es considera que la mesura seria favorable, també, per donar ales al partit als altres territoris, generant figures valencianes i illenques -les dels diputats- amb projecció pública.

Segons els partidaris d’aquesta mesura, la iniciativa estaria ben vista pels diferents sectors de la direcció. Qui segur que ho veuria amb bons ulls és Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses i Esquerra Republicana del País Valencià. Joan Llodrà, president de la federació territorial a les Illes, considera que aquesta opció seria positiva i reconeix que se n’ha parlat. Tanmateix, creu que “sobre el paper tothom hi està d’acord, però, a l’hora de materialitzar-ho és complex i difícil”. Sigui com sigui, considera que “seria una passa més per funcionar millor i traslladar coses a Madrid que des de les Illes són difícils de fer” i que seria una passa “per anar avançant” cap a tenir representació pròpia a les Illes.

Al seu torn, Agustí Cerdà, exdiputat del partit al Congrés i membre d’ERPV, pensa que seria “oportú i ideal” que es dugués a terme una mesura així perquè “faria més visible la presència d’Esquerra Republicana fora de l’àmbit del Principat”. A més, diu compartir la visió del document de l’entorn de Joan Tardà respecte a la manca d’implicació de part del partit amb la nació completa. “No seria suficient, però tot ajuda. Estaria bé, sempre hem defensat la tesi d’obrir més fronts a l’Estat. Fins i tot per l’estratègia del Principat seria convenient. El País Valencià és un front clau, és on l’espanyolisme es posa histèric quan veu les possibilitats que els valencians anaren junts amb Catalunya”, argumenta Cerdà.

VBS reflexiona sobre el contingut d’una pancarta


VBS reflexiona sobre el contingut d’una pancarta
Faig estes reflexions partint de la meua llibertat, com una afirmació de la meua independència front a tot poder alié, inclòs el del meu partit.
(…)
He rebut per una plataforma de missatgeria instantània una informació del grup Solidaritat i República que deia:
COMPANYES I COMPANYS,
HEM PENSAT AQUEST TEXT PER A LA PANCARTA DE L’11S:
“EL PAÍS VALENCIÀ AMB CATALUNYA PER L’AUTODETERMINACIÓ I LA REPÚBLICA.
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS”.
UNS 10 METRES DE LLARGA I SENSE SIGNAR, UNITÀRIA.

En llegir-ho no he pogut resistir-me a escriure el que segueix:

  1. Les persones que proposen aquest text, són molt agosarades en voler aparèixer com representants de tot el País Valencià. Pot ser estiga errat i que no siguen agosarades i pensen en un terme acotat de manera que sols els valencians de nació catalana formen part d’eixe País Valencià que proposen isca en la pancarta. Llavors estarien, si és així, contribuint a engronsar la col·lecció de paraules polisèmiques o termes polisèmics que tan dificulten que els valencians ens aclarim i avancem cap un alliberament de tot el poble valencià front a la tirania carpetovetònica.
  2. En segon lloc. La pancarta es suma a la reivindicació-trampa que ens refreguen les esquerres espanyoles que volen passar per demòcrates. L’anomenat dret a l’autodeterminació és l’estafa més gran amb la que els partits d’esquerres espanyols ens tenen apardalats. Reivindiquen i ens fan perdre el temps a nosaltres, els independentistes, també en reivindicar-lo al seu costat. Mentre nosaltres no utilitzem el nostre temps per portar independentistes als parlaments, que és allò que els espanyols volen evitar, en la mesura que ens desvien perquè no fem una acció política per portar independentistes als nostres parlaments, eixe dret mai serà exercit. L’esquerra espanyola han fet, fan i faran el possible perquè no tinguem mai ocasió de exercir-ho. Sense portar independentistes al parlament perquè pressionen, eixe ‘dret’ mai s’exercirà. Anar al costat dels espanyols reivindicant eixe dret, després del que ha passat a Catalunya, és una pèrdua de temps patètica. És entrar en el seu joc.
  3. La pancarta reivindica ‘la República’. En aquest cas he de reconèixer que tinc un dubte. Coneixent la catalanitat dels valencians que proposen la pancarta, adscrits a la Nació catalana on inclouen al País Valencià, esta ‘República’ pot tenir dos significats:
    a)Que la seua catalanitat siga política i aspiren a una Nació política de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, llavors el que estarien reivindicant és la República Catalana de la que els valencians formaríem part.
    b) Que la seua catalanitat siga nacional-cultural i que simplement aspiren a que esta ‘Nacio’ -els PPCC- siga reconeguda en una altra Espanya possible; llavors el que estarien reivindicant seria la República espanyola, una ‘República’ que les esquerres espanyoles els venen amb la ‘milonga’ de que dins d’eixa República, la Nació catalana sencera, els facilitarien que tinguera el seu lloc.
    El que sí tinc clar és que per als que proposen la pancarta, eixa República per a ells no és la República Valenciana. Una pancarta valenciana, de valencians independentistes republicans, que es solidaritzen amb els republicans catalans hauria de posar, si més no, ‘Per les Repúbliques’ en plural. Per la Catalana i per la Valenciana, lliures i sobiranes.
  4. Respecte a demanar la llibertat dels presos polítics… És lo de més trellat que diu la pancarta proposada. Però en sona a una reivindicació de fi de règim i malauradament no és el cas. Al contrari, Marxena té ja preparada la sentència i pense, com ho fa ‘La Crida Nacional per la República Catalana’ que és sobre la sentència que hi ha que posicionar-se i La Crida davant la sentència reivindiquen l’ABSOLUCIÓ.
  5. I per finalitzar una reflexió final. Sobre el que diuen de ‘la pancarta sense signar, unitària’. El no signar no és d’unitaris… Més bé és d’irresponsables… Al no existir la signatura, al no assumir l’autoria de la pancarta, ningú és responsabilitza d’allò que és diu. Ningú es responsabilitza d’atribuir-se la representació del País Valencià, com diu la pancarta. En això es pot dir que han estat prudents. Els ha pogut la vergonya.

Víctor Baeta i Subias, independentista valencià republicà.
Benimaclet, 27 agost 2019

Objectiu Moscou…

Objectiu Moscou: Protagonistes de l’obsessió antirrusa
Desvelar de forma minuciosa i sustentada les activitats dels actors seleccionats i la seua trama permet afirmar i visibilitzar que l’actual escalada antirrusa té com a objectiu aïllar a Rússia de qualsevol iniciativa de cooperació a Europa i ratificar el lloc d’Estats Units com a potència dominant en el continent.

ACR Constantí Llombart rechaza la iniciativa de la Fundación LAS NAVES (Fundación InnDEA) para el Casino del Americano y la alquería de la Torre

El despotismo progre y sus banales y pueriles ocurrencias: “Todo para la gente (su “gente”, claro) pero sin la gente de a pie.”
Este proyecto de la Fundación LAS NAVES (Fundación InnDEA) es una solemne majadería, que no responde ni ofrece soluciones eficientes a los verdaderos problemas formativos, laborales, sociales y asistenciales de las personas que viven en el barrio de Benicalap.
Rechazamos esa iniciativa presentada en la Sesión Extraordinaria del Patronato de la Fundación InnDEA, nacida de un grupo de “personas” que demuestran desconocer “intencionada y perversamente” la realidad que viven los habitantes del barrio obrero de Benicalap, insistiendo en que los citados bienes culturales sean rehabilitados e incorporados al Parque Municipal de Benicalap, destinándose el Casino del Americano-Quinta de Nuestra Señora de las Mercedes a Escuela Taller de Jardinería y Oficios Varios, tal y como diversas entidades (Círculo por la Defensa y  Difusión del Patrimonio, Cercle Obert y ACR Constantí Llombart) hemos solicitado en numerosas ocasiones, a fin de dar respuesta y satisfacer las necesidades de los residentes de la zona.
La mejor y más sencilla forma de contribuir al bienestar de los vecinos es aprender a escucharlos y atender sus legítimas y sencillas peticiones y propuestas, algo que no hace el equipo municipal de Joan Ribó, tal y como podemos constatar al leer estas absurdas y caprichosas iniciativas, totalmente alejadas de la realidad y necesidades vecinales.
Cualquier proyecto que pretenda impulsar el gobierno municipal de Joan Ribó en Benicalap y Ciudad Fallera, debe contar SIEMPRE con el concurso y participación directa de los propios vecinos y colectivos cívicos de la zona.
Transcurridos casi dos años desde la llegada del gobierno municipal de la “gente”, vemos que ni hay participación ni transparencia en la supuesta forma de gestión y toma de decisiones implantada por el tripartito, presidido por el alcalde Joan Ribó.

Sigue el menosprecio y la negligencia a la hora de canalizar y cursar las propuestas, quejas, denuncias e iniciativas que diversos colectivos cívicos presentamos a diario.

“Todo para la gente (su “gente”, claro) pero sin la gente de a pie.”

A las pruebas nos remitimos.
Valencia, a 13 de enero de 2017

Antonio Marín Segovia

ACR Constantí Llombart Continua la lectura de ACR Constantí Llombart rechaza la iniciativa de la Fundación LAS NAVES (Fundación InnDEA) para el Casino del Americano y la alquería de la Torre

PER QUÈ L’ACTUAL MAJORIA IGNORA JOSEP RENAU?

josep_renau_1907-1982_0
Josep Renau Berenguer (València, 17 de maig de 1907 – Berlín Este, Alemanya Oriental 11 de novembre de 1982)

Resulta incomprensible que el nou govern valencià no assumisca la necessitat de recuperar l’obra i el pensament de Josep Renau.
No anem ara a parlar sobre la importància de l’obra del polifacètic artista valencià, ja que el nostre objectiu principal és aconseguir cridar l’atenció als responsables institucionals, per tal que es comprometen a donar a conèixer a la societat en general, la valuosa obra i el pensament de Renau, hui injustament oculta.
Per això, hem dirigit diverses peticions, exigint que s’arbitren les mesures administratives, tècniques i legals perquè en l’any 2017  l’obra de Josep Renau es puga  contemplar i conèixer en la seua totalitat, sense oblidar la necessitat de rescatar el seu pensament i compromís social i polític.
Antonio Marín Segovia
Portaveu ACR Constantí Llombart
renau las arenas