Mostra totes les entrades de ANNA

PCPV i RV/PVE discrepen sobre el caràcter de la CPVR. Dissabte, 21 setembre a Elx, es dilucidà el seu futur.

ANNA notícies.
La CPVR, en la seua segona època, va arrancar de manera prometedora amb la Declaració Republicana de Sagunt, on un centenar de càrrecs públics valencians (senadores, diputades del Congrés, diputades de les Corts valencianes, alcaldes i regidors) la van signar, i que el 13 de maig del 2018 es va fer públic en les Alquerietes, en el mateix lloc on Martínez Campos instaurà la primera restauració borbònica després de la I República.
Des de llavors i degut a les continues convocatòries electorals, la seua activitat ha quedat inèdita i la seua capacitat d’influir en els anomenats partits republicans per dur endavant una proposta rupturista i republicana ha estat nul·la.
Cal destacar que al si de la CPVR sols estan adherits oficialment el PCPV (membre d’EUPV), ENV, Est. Val i RV/PVE. La resta de persones la majoria de Podemos, EUPV, ERPV i Compromís, ho estan a títol individual sense que les seues respectives organitzacions tinguen interès en pertànyer a una coordinadora de caràcter rupturista amb el règim del 78/39, segons està escrit en el document ideològic amb que es va encetar esta segona etapa de la CPVR i que porta per títol PER LA RUPTURA I LA REPÚBLICA.

La darrera reunió de la CPVR va ser en febrer del 2019. Ara després de set mesos d’inactivitat, es torna a reunir.
En el punt 4 de l’ordre del dia apareix una proposta de RV/PVE que diu: Proposta de RV/PVE sobre la conversió de la CPVR en una organització de masses, susceptible de convertir-se en aparell electoral a manca d’ofertes rupturistes i republicanes. (entenent aquestes ‘ofertes’ AMB CAPACITAT D’ENTRAR EN LES INSTITUCIONS)

Esta proposta de RV/PVE entra en contradicció amb tots aquells membres de la CPVR que malgrat manifestar-se d’acord amb els principis rupturistes i republicans de la Coordinadora, es deuen també, en consciència,  a la disciplina de llurs partits, que consideren que la Constitució del 78 encara té recorregut i no plantegen en els seus programes  electorals una ruptura amb aquest regim dinàstic, com si ho fan -en la pràctica- els republicans catalans.

Davant d’esta proposta, Rafael Pla,  representant del PCPV-PCE en la  CPVR, partit membre d’EUPV que forma part del pacte i govern del Botànic II, al costat del PSOE, partit aferrissadament dinàstic i del 155,  ja ha manifestat el seu desacord dient: “convertir la CPVR en una plataforma electoral supondría que dejara de ser una plataforma republicana unitaria. No tiene sentido”

Al mateix temps  la petició del lider de Podemos, Pablo Iglesias, a Felipe Borbón perquè faça d’intermediari per assolir  un acord amb el partit del 155 i dinàstic, PSOE, no deixa de ser un escàndol i el moment més baix del suposat republicanisme d’alguns partits.

Davant d’este panorama decebedor i desmobilitzador, la proposta de RV/PVE ve a aguditzar les contradiccions en el si de la CPVR i a encarar als seus membres a decidir si volen que la Coordinadora esdevinga en una organització amb capacitat d’influir políticament al País Valencià  per a portar a les institucions a diputats i regidors rupturistes i republicans  per un procés constituent valencià o com fins ara ha estat, ser el cau nostàlgic i inoperant on les direccions dels partits de fet dinàstics, envien als seus afiliats republicans per tenir-los entretinguts i perquè no molesten massa en llurs organitzacions.

D’allò semblant a la utilització de la CPVR com a cau de dissidents molestos -en aquest cas republicans- per part dels partits institucionals amb comunió amb el regim del 78, es podria dir d’altres ‘organitzacions de la societat -dita- civil’ sensibles amb la destrucció de la identitat valenciana i/o preocupats per l’absència de democràcia i l’existència de presos polítics i exiliats al Reino de España.

 

RV/PVE proposarà a la CPVR que esdevinga un moviment polític susceptible de presentar-se a les eleccions a falta de propostes rupturistes republicanes

Dissabte 21 de setembre del 2019 la CPVR (Coordinadora del País Valencià per la República) ha convocat una reunió nacional al Casal Jaume I d’Elx.
RV/PVE proposa introduir un punt a l’ordre del dia, perquè la CPVR esdevinga un moviment de masses polític susceptible de presentar-se a les eleccions per entrar en les institucions i perquè plantege sense més dilacions la seua concreció política i agrupe a tots els demòcrates per reivindicar la ruptura democràtica, per donar suport i coordinar-se amb processos constituents republicans arreu de l’Estat com el català i en primer lloc -per ser la nostra responsabilitat com a valencians- per reivindicar i fer efectiu el procés constituent republicà valencià.
Mentre la CPVR no tinga possibilitats d’entrar en els parlaments, RV/PVE planteja i proposa que la CPVR done suport a candidatures testimonials que en els seus programes reivindiquen:
– La ruptura democràtica amb el regim de 78/39.
– El suport a processos constituents republicans arreu de l’Estat.
– El procés constituent republicà valencià.
– I l’alliberament dels presos polítics catalans i el retorn dels exiliats.

Aquest és el document de RV/PVE que justifica eixe punt

Confraternització entre sobiranistes republicans aragonesos, valencians i catalans tots ells amb patriotes soterrats l’11-S de 1714 al Fossar de les Moreres

L’11-S al Fossar, la bandera que reivindica l’Estau aragonès i la República Aragonesa va confraternitzar amb la que reivindica l’Estat valencià i la República Valenciana , i ambdós  ho varen fer en suport als actuals  catalans republicans que lluiten contra l’Estat espanyol per la seua llibertat nacional i que onegen de manera multitudinària la bandera que reivindica l’Estat català i la República Catalana. Els sobiranistes aragonesos d’Estau aragonés i l’AC Rebellar van ser solidaris enguany amb els sobiranistes valencians en l’acte d’homenatge als maulets del Regiment d’Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats  i els sobiranistes valencians de RV/PVE ho varen ser en l’homenatge que els sobiranistes aragonesos van fer als aragonesos caiguts l’11-S del 1714 en la defensa de Barcelona,  depositant un ram de flors als peus del peveter que recorda als defensors de la ciutat  de les tropes borbòniques invasores.

El record que fa Ángel Rebollar des del mitjà La Marina Plaça, de Vicent Balaguer, el més entranyable i volgut

En recuerdo de Vicent Balaguer

Ángel Rebollar y Vicent Balaguer en el acto de homenaje que la Flexió Verbal le dedicó el 24 de agosto de 2019

ÁNGEL REBOLLAR.
Los amigos especiales, Vicent, siempre os vais en los momentos memos oportunos. Sí, Vicent, los Mestres, aquellos de los que hemos de aprender, cuando partís dejáis un vacío imposible de llenar. Claro que sabemos que nadie es imprescindible en esta vida, eso es evidente, pero los que como tú sois guía y ejemplo para tantos siempre omitís una clase por impartir, un espacio en blanco, inmaculado, queda en los sentimientos de aquellos que te habíamos elegido de Mestre.

Vicent Balaguer fue un hombre forjado a sí mismo que, sin formación académica, compaginó su actividad de empleado de banca con el teatro, tanto como actor como escritor, también fue poeta e historiador. Los libros Dénia a la postguerra y Vivències i documents y Personatges populars, le granjearon el reconocimiento de historiador de la villa de Dénia, así como el título de Hijo Predilecto.

Vicent Balaguer, a pesar de todo, nunca ha sido suficientemente valorado y reconocido por los distintos representantes del Consistorio dianense. Estoy seguro de que ahora, en su ausencia, algunos han de reflexionar, por el tamaño del gran hombre que se marchó. Deja un gran vació que, en la sociedad de su Dénia amada, hoy por hoy carece de remplazo. Espero y emplazo al actual Ayuntamiento para que, con la prontitud requerida, haga los debidos honores a quien tanto aportó a la cultura de esta ciudad, con su esfuerzo, dedicación y la humildad, que siempre le caracterizó.

Vicent Balaguer fue un hombre coherente y leal a sus ideales. Republicano valencianista, defensor de los entornos naturales, no faltó a las citas para defender al emblemático Montgó contra la devastación urbanística, tampoco por el tan necesario tren, cuya falta deja a Dénia aislada de las capitales alicantina y valenciana. Pertinaz defensor de su lengua valenciana, sin radicalismos, pero con la insistencia necesaria y la ponderada mesura que siempre mostró, así como en la defensa de todos los Derechos Humanos.

Yo tuve la suerte de conocerle diez años atrás, en una tertulia poética que se creó por iniciativa del excelente rapsoda Edorta Olalde, la que más tarde se convertiría en el grupo de poetas Poesía en la Marina. Vicent siempre fue un elenco de sencillez, de él, el Mestre, aprendimos todos los que quisimos, porque nunca discriminó ni escatimó recursos para quien quisiera aprender. Junto al maestro de guitarra clásica Joaquín Boscá nos hicieron crecer y disfrutar en innumerables noches de poesía. Boscá, otro ejemplo de humanidad, sapiencia y sencillez, desaprovechado y inexplicablemente falto del reconocimiento debido. Después, durante más de 30 programas, en el espacio de Radio Mistelera que edito y dirijo. Cambalache, en el apartado de Nostres Arrels, durante 20 minutos todas las semanas, Vicent nos desgranó a otros tantos personajes de la historia de Dénia. Fue sin duda un gran honor que atendiera mi petición y compartir micrófono con tan ilustre persona, con la que poder aprender en todos los aspectos de la vida.

Recientemente el día 24 de septiembre, último día de la Flexió Verbal realizada en la Mistelera, fue objeto de un entrañable, sencillo y emotivo homenaje, donde me cumplió la honra y la responsabilidad de presentar y hacerle entrega, junto a Pau y Pepu Soler y Ángela Alvarez, de la Gallinacea Flexionera, en reconocimiento a su gran persona y su dedicación y compromiso con la cultura de nuestra tierra. Fueron sus últimos poemas, los que nos recitó el divulgador de Ausias March, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés y tantos otros maravillosos poetas valencianos que me presentó.

Sin Vicent, nadie volverá a ir a Calcuta de la misma forma, ni los amantes mejores de valencia se amarán con la misma intensidad, ni será posible regalar un león, al niño, que su padre busca con insistencia. Sin Vicent quedamos huérfanos de esas emociones que nos trasmitía al recitar estos poemas. Balaguer sabía como nadie insuflar a cada verso su justa inflexión, Vicent no recitaba, inyectaba sangre a las estrofas, las ponía el nervio necesario, las vestía de carne humanizándolas, transformaba los poemas hasta darles la vida que justificaba su existencia. Para los que, como yo, la naturaleza nos hurtó facilidad para entender correctamente la lengua valenciana y cualquier otra, nos hacía sentir, nos inyectaba directamente en la emotividad para entender. Soy consciente que esa incapacidad idiomática, me ha privado de encontrar otra intimidad, quizás más profunda, con él. Me enternece, emociona y llena de orgullo y honra, saber que alguien tan insignificante como yo ha podido contar con su sincero afecto.

Quiero utilizar esta columna, para pedir al Ayuntamiento de Dénia, que no se demore en hacer justicia a quien irreparablemente no podrá disfrutarla. Urge una calle que inmortalice la figura de tan único e ilustre personaje de nuestra ciudad.

Vaya desde aquí mi más sentido pésame a toda su familia y en especial a Dolors, que tantos años dedicó a hacerle feliz y alargar la existencia, de aquel al que rindo pleitesía desde esta página y que siempre guardaré en mi corazón un lugar muy especial. Hombres y mujeres como Vicent Balaguer dan talla a la categoría humana y hacen de este mundo un lugar habitable.