Arxiu de la categoria: 8 de març

8 de març 2020, FETS I NO PARAULES!!!

Pel dret i la llibertat de tota dona a disposar del seu cos i de la seua persona com vullga, sense cap domini, ni interferències… per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder anar allà on desitge i també per a poder anar-se d’allà on no l’interesse estar… Per a poder organitzar-se i lluitar per la seua dignitat com a persona, lliure i sobirana…

‘Las muertes chiquitas’ de Mireia Sallarés. “Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa”.

Las muertes chiquitas. “Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa”.

Aquesta és la frase que travessa diverses veus implicades en Las muertes chiquitas. Es tracta d’un projecte en què Mireia Sallarès recull moments del seu viatge de quatre anys per Mèxic, acompanyada de la càmera i d’un rètol lluminós de neó amb aquest mateix títol. La terra –en aquest cas, la mexicana–, sota la superfície més o menys òbvia de la realitat, es densifica amb subjectivitats i arrels, conflictes i desitjos. Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, són un possible punt de partida per establir nexes entre el que és públic i privats, entre el que és eròtic i és polític.
L’àmbit íntim de la sexualitat se situa d’aquesta manera en l’escena del plaer públic, és a dir, de l’erotisme construït mitjançant mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals. La peça central del projecte és el llargmetratge documental que enregistra alguns moments de les entrevistes amb diverses dones mexicanes. [Fragment traduït del text Pluralidades orgásmicas escrit per Helena Braunštajn el setembre del 2010]

Mireia Sallarès (Barcelona 1973), és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i va cursar estudis cinematogràfics a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Treballa com a realitzadora independent de documentals i viu en trànsit entre Barcelona, Mèxic DF i altres ciutats, on du a terme els seus projectes artístics.
Sallarès ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona, al Museo de Arte Carrillo Gil de Mèxic, a l’Americas Society de Nova York, a l’Organización Nelson Garrido de Caracas, al Centro Cultural Montehermoso de Vitòria, al Laznia Centre for Contemporary Art de Gdansk, a Polònia, a la Galleri Image d’Aarhus de Dinamarca, al OK Centrum de Linz a Àustria, i a la Capella de Barcelona, entre d’altres.

La crueltat envers Mileva Mavich per part d’un egoista Albert Eistein al descobert en la sèrie Genius de National geographic

HISTÒRIA D’UNA INJUSTÍCIA: MILEVA MARIC

Les condicions d’Einstein a Mileva Mavic per a obligar-la acceptar el divorci.

En 1913, Albert donava per acabat el matrimoni.
Va ser llavors quan va decidir redactar les condicions per assolir el divorci.
I) Hauràs d’assegurar-te de:
– mantindre la meua roba i blancs en bon estat.
– servir-me fins a tres menjars diaris a la meua habitació.
– que el meu dormitori i l’estudi estiguen nets,
– i especialment que el meu escriptori siga per al meu ús exclusiu.

II) Renunciaràs a qualsevol mena de relació personal amb mi en la mesura en què no siguen estrictament necessàries per raons socials. En concret, renunciaràs a:
– Que jo em sent a casa al costat de tu.
– Que jo isca o viatge amb tu.

III) Obeiràs els següents punts en les teues relacions amb mi:
– no esperaràs cap intimitat per part meua , ni em retrauràs res.
– deixaràs de parlar-me si jo t’ho demane.
– abandonaràs el meu dormitori o estudi immediatament, i sense protestar, si així t’ho requerisc.
– T’asseguraràs de no menysprear-me davant dels nostres fills, ja siga amb paraules o amb el teu comportament.

A penes havien passat uns mesos quan Mileva va dir – basta!. Abans del final de l’estiu del mateix any, Mileva va tornar amb els xiquets a Zurich. La separació seria permanent.

El cartell de Lluís Dubon de 1937, ha començat a rebre crítiques per mostrar una dona valenciana nua…

Els sobiranistes valencians republicans que van organitzar un acte a la Facultat el passat 15 de febrer, i no es broma, han rebut crítiques per mostrar una dona nua… En lloc preminent van exposar l’històric cartell de Lluís Dubon, de l’any 37, on es mostra una valenciana nua que enlaira la bandera que els sobiranistes valencians republicans han escollit per reivindicar l’Estat valencià, la República Valenciana, lliure i sobirana…

Germans al front. Lluís Dubón 1937
Editat per Esquerra Valenciana. L’estrela roja suma l’intenció revolucionària al significat nacionaliste. En 1939, tancat en el camp de concentració de Torremolinos, Xavier Casp oponia les cinc fleches de l’emblema falangista a les cinc puntes de l’estrela: “Puix si ara nos vingué el bochí en cinc fleches / ve també una omnipotent coincidència / ¡s’apunyala l’ideal que obrí cinc breches / i els cinc brolls, sospirs de sanc, que faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència!”.