Arxiu de la categoria: buenisme mixorrer

Hannan Serroukh, coordinadora d’estudis islàmics del GEES denuncia la “irresponsabilitat” dels polítics en reconèixer, per conveniència i ignorància, l’estatus de determinats musulmans permetent allò en el que aquests són experts: filtrar-se per les “esquerdes” del sistema democràtic occidental per a trencar-ho.

Hannan Serroukh, coordinadora d’estudis islàmics del GEES: “A Catalunya estem arribant al punt de confrontació”Hannan Serrouk, coordinadora del Área de Estudios islámicos del GEE
ÁNGELES ESCRIVÁ |Barcelona|21 ag. 2018
Hannan Serroukh, coordinadora de l’Àrea d’Estudis islàmics del GEES, un grup que assessora a diferents forces policials sobre el risc d’amenaça terrorista, assegura que la seua història personal és el reflex de l’evolució experimentada per Catalunya en els últims anys.
Ella, musulmana, nascuda a Barcelona i de pares marroquins, va passar d’estar perfectament integrada en la societat en la qual havia nascut, sense que la seua religió implicara cap distinció, a haver d’escapar de casa quan la seua mare, després d’enviduar, es va casar amb un dels primers salafistes que va arribar a Espanya per a imposar la seua doctrina com l’única vàlida.
Entre altres coses, assegura que el que pretenen els musulmans radicals és “establir un ordre social islàmic”, adverteix que estan preparant líders jihadistes en les universitats espanyoles i denuncia la “irresponsabilitat” dels polítics en reconèixer, per conveniència i ignorància, l’estatus de determinats musulmans permetent alguna cosa en el que aquests són experts: filtrar-se per les “esquerdes” del sistema democràtic occidental per a trencar-ho.
“El radicalisme no ho podem menysprear, ni pensar que són quatre fanàtics primitius sense més. És molt més complex i és un perill per a occident que ve des de fa temps i s’ha internacionalitzat. Els atemptats ens han fet prendre consciència de la seua existència però des dels anys 80, els que apel·len a un ordre social islàmic, que eixien fugint d’Egipte o d’Algèria, sabien on s’instal·laven i què pretenien. Van veure que podien utilitzar el flux migratori com un element de força si ho manipulaven, que podien arribar a les noves generacions. I es van donar les circumstàncies: una gent formada, amb una idea obsessiva, al costat dels seus paisans, que ja estaven ací, en una situació més fràgil i delicada. Es va generar a partir d’ací el discurs del victimisme i de la islamofòbia, de l’ells i del nosaltres“, assegura.
Vostè ho diu molt gràficament “terrorisme de desestructuració social”
Hi ha diferents víctimes del jihadisme i quan diuen que la majoria de les víctimes d’aqueix terrorisme són musulmans, és cert. No solament se’ls decapita el cap, també la dignitat o les idees…
I supose que, des del seu punt de vista, és impossible que la desestructuració social només afecte als ciutadans musulmans que viuen a Espanya i, per tant, a Europa.
A Catalunya s’han produït tensions respecte a la instal·lació de mesquites. Jo solc posar un exemple molt senzill: el de la senyora María jubilada que sempre ha anat a la carnisseria del costat a comprar-se 100 grams de pernil i després a prendre un cafè amb les seues amigues. De sobte, el barri es transforma. La carnisseria és jalal, ja no té pernil i ella no entra a comprar, no perquè rebutja el comerç sinó perquè no té un producte. I en el cafè ni entra perquè la majoria són homes i se sent desplaçada. qui està ajudant-la a entendre tot açò? Qui l’està acompanyant? Només l’extrema dreta, els racistes de debò, li donen la seua versió. Hem de vigilar. És clar que Europa va a tenir un volum de ciutadans de confessió musulmana que no suposen cap problema. Però de la confessió a l’ordre islàmic hi ha un tram enfront del que hem de ser responsables perquè hi ha els qui s’aprofiten de la situació en tots els sentits.
En els serveis d’Informació d’aquest país es parla d’un Estat ocult dins de l’Estat que menysprea la Constitució i no es regeix pel Codi Penal. Fins a quin punt és açò cert.
A Catalunya hi ha diverses fases. Una primera en la qual estan presents les entitats que es relacionen amb l’administració. Agents socials que exploten el discurs del victimisme i el concepte del qual d’integració és el de normalitzar la idea islàmica, que no de l’Islam. Són coses diferents. Jo faig una distinció entre associacions religioses, com la del senyor Halpud, del consell Islàmic, l’activitat del qual és com la de qualsevol església, i les organitzacions islàmiques. Aquestes últimes organitzen activitats col·lectives per a la infància, l’adolescència o la joventut, dedicades a la identitat islàmica -no a la fe musulmana-, amb uns barems de control per part de l’Estat quasi nuls. En la segona fase hi ha grups que es dediquen a distingir qui poden bolcar-se en una lluita més activa en la instauració d’aqueixa identitat islàmica. Aquests grups ja no tenen relació amb l’Administració excepte en casos puntuals. Ací entrarien les mesquites salafistes, els suposats imams que ni saben ni els interessa saber en quin país estan, ni l’idioma en el qual es parla. El seu és controlar. A Anglaterra s’ha descobert que existeix la policia islàmica. Ací s’ha descobert que, segons en quins barris, les xiques han de cuidar la seua vestimenta si la seua família no vol tenir problemes. Passa a Figueres, en el barri de la Marca del Ham. Amb prou faenes queden espanyols. O en Ca Anglada, en Terrassa, o en zones de Vic, Salt i Torredembarra. La tercera fase és la dels grupuscles violents.
Els partits polítics s’acosten als líders musulmans cercant vots. Animen així als vertaders musulmans?
Fer fotos, fomentar la presència mediàtica d’els qui pretenen normalitzar la identitat islàmica no vol dir tenir un projecte de gestió de la immigració ni de cohesió social. Açò no és treball. Ni tan sols és una resposta, és un maquillatge que amaga la falta d’idees i de compromís. Estan animant als líders no musulmans, sinó islàmics, que aprofiten totes les fissures per a normalitzar aqueix discurs de la identitat islàmica. Tant que demanem la separació Església Estat, no és admissible que ací ho fem a l’inrevés. Estem fent que la política vaja a la mesquita i que des de la mesquita s’estiga fent política. Açò no és fe. És adoctrinament.
Nous Catalans, l’organització de Convergència dedicada a fomentar les relacions d’aquest tipus va adquirir bastant rellevància en aquest sentit.
Nous Catalans, que cercava l’exaltació d’una identitat musulmana catalana per a garantir-se una participació en la política, uns vots, va acabar. Va ser una demostració d’irresponsabilitat i inconsistència totals. Sense calcular com pot ser el perjudici per a la resta de la societat. La foto folklòrica té conseqüències i les té perquè és l’estatus d’un reconeixement i una presència a una ideologia islàmica en la política i, per tant, reconeix la possibilitat que hi haja un ordre polític islàmic sense aprofundir on ens pot portar tot açò. Sense ni tan sols debatre-ho.
Arribaria a alguna cosa una discussió social sobre aquest tema? No és obligació dels polítics entendre el problema i donar solucions?
Jo crec que en aquest cas hem de consensuar almenys quins han de ser les línies roges, com és la nostra identitat. Parlem molt de la identitat de l’altre però existeix la identitat occidental i europea i hem de preservar-la. Hem de saber i ser realistes. Hem de començar a dialogar per a assentar les bases de la societat del futur on ciutadans  van a ser de confessió musulmana. Jo no renegue de ser musulmana però ho sóc en una societat occidental en la qual he nascut. No tot l’islam ni l’ordre islàmic (Hamás, Germans musulmans…) es poden assentar a Europa i a Espanya. Açò l’hem de tenir clar. El problema no és la mesquita o el hijab, el problema és que hi ha gent que ha arribat a Espanya o a Europa però no sap que viu a Europa. En qualsevol cas, cal debatre-ho, cal parlar-ho. Mentre hi haja debat se sabrà el perquè dels canvis que s’han anat succeint. Sense debat, un dia els ciutadans es trobaran que l’últim dia del Ramadà és festa nacional a Catalunya i no ho entendrà. I els problemes creixeran de forma exponencial.
Quan vostè parla d’un ordre islàmic es refereix a estructures islàmiques que han sigut traslladades al nostre país?
A les mesquites, els col·legis, els pisos en els quals eduquen als xiquets… S’està produint una captació ací a Catalunya de líders joves, universitaris, formats, que han normalitzat la idea d’identitat islàmica. Són perfils de joves que han nascut ací, que no són immigrants, són espanyols, estan en les universitats, que han passat per totes aqueixes fases i que, una vegada arriben a la universitat poden arribar a ser futurs capdavanters amb un potencial per a instaurar un nou ordre islàmic. volen tenir-los preparats. Són les seues joventuts, com les tenen els partits polítics. Són les joventuts islàmiques.
Parlava de fissures…
El terrorisme és quelcom molt complex. No és simplement un atac. Li precedeix una estructura i una història molt antiga, amb un ideal que és la submissió a l’ordre islàmic i la funció d’els qui volen establir-ho és entendre les fissures d’un Estat per a poder filtrar-se. Per exemple, quan es diu: els joves miren internet i es radicalitzen. No és cert, no funciona així. És cert que els grups armats organitzats fan els vídeos però saben que on va a arribar la publicitat, qui la va a consumir està en un entorn que ja és receptiu.
Açò és el que va ocórrer en l’atemptat de fa un any?
És que no n’hi ha prou amb parlar de prevenció, cal treballar en açò. Les Forces de Seguretat estaven treballant a nivell 4. Els agents socials estàvem treballant al mateix nivell? Sabem en quina fase estem treballant i qui és qui? Tenim consciència de com actuar davant situacions com les d’aquests xavals de Ripoll que van atemptar? Es van conformar amb sorprendre’s. ‘Si estaven integrats, si parlaven català…’, deien. En la fase secundària és on es genera la ideologia de la identitat islàmica i on es localitzen aquells que poden acabar generant una actuació violenta com la qual es va produir.
Vol dir que hi ha manques en l’Administració, en aquest cas en l’Administració catalana…
Jo crec que després de l’atemptat, tots els discursos previs van ser posats en evidència. La fotografia que se’ns ensenyava no era la fotografia de la realitat. Es van aferrar a la idea que Catalunya és integradora però açò no aborda els problemes. Que no hi haja debat -i segueix sense haver-ho- i que no hi haja fissures no significa que la convivència estiga sent bona sinó que està havent-hi una resistència. En aquests moments, a Catalunya, en lloc de generar cohesió en la diversitat, s’estan generant distàncies i espais: l’espai islàmic i l’espanyol, l’islàmic i l’occidental. La qüestió és quan arribarem al punt de confrontació.
Arribarem?
Jo crec que estem arribant però els polítics començaran a qüestionar-li-ho tot quan arribe un dirigent polític, com està passant a Bèlgica, que vulga instaurar la tan temuda sharia. Fins llavors hi haurà moltes fases que s’hauran dilapidat pel camí.

L’opinió de porisrael.com sobre la manifestació d’ahir a Barcelona

La manifestació de la por “No tinc por”

Agost 27, 2017 per: Eduard Yitzhak. Font: Porisrael.org

El dissabte 26 d’agost de 2017 es va complir a Barcelona rigorosament el significat ple del refrany castellà “Dis-me de què presumeixes i et diré de què manques” en la manifestació en rebuig de l’atemptat reivindicat per Estat Islàmic del 17-A en les Rambles i convocada per tots els partits de l’arc parlamentari espanyol.
Segons fonts de la policia local més de mig milió de persones es van manifestar sota el lema: “No tinc por” [en català], però sense la menor al·lusió a l’organització terrorista que va causar la mort de 15 persones a Barcelona i Cambrils.
En totes les manifestacions que s’han fet a Espanya contra el terrorisme d’ETA s’encapçalaven les marxes amb el lema: “Ja n’hi ha prou. ETA NO”. “Per la Llibertat. ETA no. Askatasuna. ETA EZ” (bilingüe en espanyol i en basc, quan es marxava a Euskadi). “Catalunya per la pau. ETA no” (així encapçalava la manifestació del milió de persones el 23 de novembre de 2000 per a condemnar l’assassinat de l’ex ministre socialista Ernest Lluch).
“No tinc por” A què? Tanta por al jihadisme que no sé té el més mínim valor de nomenar-ho ni condemnar-ho.
Els organitzadors col·loquen entre el Rei d’Espanya i el President de govern espanyol a una xiqueta musulmana amb hijab, quan precisament els jihadistes van assassinar atropellant a dos xiquets d’origen cristià en les Rambles, i a la resta de víctimes pel mer fet de ser “cristians i jueus”, com així va reivindicar Estat Islàmic. Si es volia representar a la infància víctima del jihadisme, el correcte i just haguera sigut posar un xiquet d’origen cristià.
En tota la manifestació no va haver-hi ni una sola pancarta contra el jihadisme, la Gihad, ni contra l’Estat Islàmic, ni de solidaritat amb les víctimes del terrorisme islàmic, ni de suport als familiars. Açò si! les dels pocs musulmans que es manifestaven amb el lema de “No a la islamofòbia”, però no contra el terrorisme en nom de l’Islam, així com algunes que resaven “El terrorisme no té religió”.
El terrorisme no té religió? resen les pancartes dels pocs musulmans presents. Però quina desvergonya, bajanada i mentida manifesten aqueixes pancartes portades per aqueixes dones musulmanes!
La Gihad, el jihadisme, és el fill predilecte de l’Islam, el mateix Muhammad va portar a terme en els seus anys de “profeta”, de l’any 622 fins a la seua defunció en el 632, més 80 guerres i assassinats d’aquells que no volien convertir-se a l’Islam. Diu el mateix Alcorà 8:12: Quan el vostre Senyor va inspirar als àngels: “Jo estic amb vosaltres. Confirmeu, doncs, als quals creuen! Infondré el terror en els cors d’els qui no creen. Talleu-los del coll, pegueu-los en tots els dits!”. Però aquest text no és únic, L’Alcorà conté quasi 124 aleies de pau, que pertanyen al període de la Meca, d’abans de l’hègira, que queden derogats, invalidats per les 255 aleies que criden als musulmans a la guerra contra els infidels i que pertanyen al període de Medina, de després de l’hègira. I aquests són els que s’imposen sota el principi hermenèutic “Al Nasij wa al Mansuj” (l’últim invalida l’anterior). En l’Alcorà hi ha 80 aleies sobre l’infern, 72 dedicats al paradís. 518 sobre els infidels, 370 sobre els suplicis –amb tot detall- per als infidels. Les paraules “matar”, “guerra” i “lluitar” vénen esmentats en l’Alcorà i en la Sunna 35.213 vegades. I la Yihad és el pinacle de la fe de l’Islam. Per ventura no assassinen i moren els muiahidins (jihadistes) per Al·là, l’Alcorà i l’Islam? [1]
Com es pot acceptar l’afirmació que el terrorisme no té religió? quan Barcelona, Espanya i Europa saben molt bé que el terrorisme religiós de la Inquisició s’aplicava contra els càtars, jueus, i que les Croades es van finançar amb els diners dels centenars de milers de jueus europeus assassinats per l’Església per a “recuperar” Terra Santa i que allí s’assassinava a jueus i musulmans en nom de Jesús, o que en la Nit de Sant Bartolomé a París van ser assassinats en la nit del 23 al 24 d’agost de 1572 més de 3.000 cristians hugonots a París i de 10.000 a 20.000 en tota França, per cristians catòlics, la qual cosa va ser celebrat pel Papa Gregori XIII encenent fogates al Vaticà i encunyant una moneda commemorativa. Desenes de milers de jueus van ser torturats, cremats, esquarterats, assassinats durant segles en terres europees en nom del cristianisme.
I a Barcelona han perdut la memòria, no recorden o no volen recordar que en 1391 la Ciutat Comtal comptava amb uns 25.000 habitants i més de sis mil eren jueus que gràcies a la labor religiosa i el fervor de l’Església Catòlica aquests jueus van ser convertits sota amenaça de mort en foguera al catolicisme i aquells que no van acceptar la conversió van ser cremats vius. No presumeix els historiadors de Barcelona que els catalans són com els jueus, treballadors, intel·ligents, eficients, estalviadors, etc. ja que procedeixen els catalans barcelonins d’aqueixos jueus torturats pel terror de l’Església.
Es calcula que la quantitat de dones cremades per bruixes, assassinades per l’Església Catòlica com per les protestants varia entre dos i cinc milions, segons diferents autors.
La naturalesa d’un conflicte, d’una agressió, del terror, del terrorisme, l’estableix l’agressor, el terrorista. I l’agressor, el terrorista, del 17-A, com tots els esdevinguts aquests últims anys, ha sigut, i és, l’Estat Islàmic, i aquest ha assassinat, com ell mateix ha reivindicat, en nom de la seua religió, l’Islam. Pel que aquest terrorisme és religiós musulmà. Així de simple, senzill i sense la falsedat de la màscara mentidera del políticament correcte.
Tan poca memòria hi ha a Europa, a Espanya, a Barcelona per a acceptar que “El terrorisme no té religió”.
Els últims Papes de l’Església Catòlica i líders religiosos protestants han demanat múltiples vegades perdó per aqueixos crims en nom de la religió cristiana.
Però han demanat perdó els líders musulmans per les guerres religioses musulmanes que van començar amb el mateix Muhammad fins avui? MAI. MAI. MAI. Tot el contrari, ho justifiquen acusant a la resta de la humanitat de les seues malifetes.
En el centre de Madrid, en el número 55 del carrer d’Atocha, la nit del 24 de gener de 1977 van ser assassinats 5 advocats laboralistes. Els assassins van ser militants d’extrema dreta amb la participació de neofeixistes italians. Pel que es va culpar al feixisme i a l’extrema dreta en les manifestacions de repulsa de l’època.
En les manifestacions contra el terrorisme el lema principal i la raó de la marxa és el rebuig a l’organització terrorista, però en la manifestació a Barcelona del dissabte 26 d’agost només va haver-hi pancartes de rebot contra el Cap de l’Estat espanyol, el Rei Felipe VI. Però no era una manifestació de no tenir por? se suposa que al terrorisme, però de tanta por que ni nomenen a l’agressor!
Els organitzadors, tots els partits polítics –espanyolistes i independentistes, de dretes i d’esquerres- i sense excepció, van tenir por i paüra de dir la veritat i van ser incapaços d’acusar a l’Estat Islàmic. I els portadors de pancartes dels grups independentistes, que van ser molt valents contra el Rei, van resultar ser tan covards i poregosos contra el jihadisme i l’Estat Islàmic que va ser tabú només nomenar-los. Tabú per a tots els partits espanyols i catalanistes.
La crítica dels pocs manifestants musulmans presents era la islamofòia, no l’ús de l’Islam ni de la Gihad, -el Sisè Pilar de l’Islam-, com a motor i substrat ideològic de l’atemptat. No van posar ni una pancarta contra els imants salafistes que inciten els assassinats de “infidels”, ni van exigir res als seus líders religiosos que condemnen el salafisme, res de res. Silenci.
Mentrestant, independentistes com a espanyolistes criticaven als seus oponents polítics, però en cap moment a l’organització terrorista que va segar la vida d’aquells “infidels” que transitaven les Rambles de Barcelona i Cambrils el dijous 17 d’agost.
És una falta de respecte per a les víctimes, passades i les que desgraciadament vindran, posar espelmetes, floretes i poemes en record d’elles i no elevar la menor crítica contra l’organització terrorista que els va assassinar, i assassinarà, ni contra la ideologia religiosa que subjau, ni exigir la més mínima justícia.
“No tinc por”, però tanta por van tenir el dissabte 26 d’agost que ni es van atrevir a citar als criminals, ni a la seua organització –Estat Islàmic- ni a la seua ideologia religiosa –l’Islam- i van acceptar com a correctes les afirmacions que “L’Islam és religió de pau”. Des de quan ha sigut religió de pau? Si el mateix Muhammad va dur a terme més de 80 guerres i una infinitat d’assassinats. I així van continuar les seues Califes fins al dia d’avui.
Açò recorda al xiquet que pateix bulling en l’escola que està tan desconsolat i atemorit que no ho diu ni als seus pares ni a mestres i que és incapaç de nomenar al pinxo que li fustiga, i només sap repetir de manera infantil i angoixada “no tinc por”/ “no tinc por”, de tanta por que té.

NOTES
[1] Els versicles de l’Alcorà que inspiren als terroristes de l’Estat Islàmic. Wiederholen. Religió en Llibertat. 21 juliol 2016
http://www.religionenlibertad.com/los-versiculos-del-coran-que-inspiran-los-terroristas-del-estado-51004.htm
http://www.religionenlibertad.com/este-es-el-islam-no-existen-musulmanes-moderados-24411.htm
https://es-la.facebook.com/notes/frente-ateo-libertario/orden-de-asesinar-es-una-sentencia-musulmana-es-orden-cor%C3%A1nica-no-es-invento-de-/784933194883108/
Raad Salam Naaman, catòlic iraquià: “El Califat Islàmic és la cara vertadera de l’Islam, aplicant el Corán. Libertad Digital. 2014-11-03
http://www.libertaddigital.com/internacional/oriente-medio/2014-11-03/raad-salam-naaman-catolico-iraqui-el-califato-islamico-es-la-cara-verdadera-del-islam-aplican-el-coran-1276532438/