Arxiu de la categoria: Convocatòria

Contra el judici farsa i la seua sentència, llibertat presos polítics republicans catalans…. Abaix la Constitució del 78/39/1707, per processos constitucionals republicans…

dilluns, 14 d’octubre de 2019
LLIBERTAT PER A LES PRESES I PRESOS POLÍTICS, AMNISTIA!
La sentència que avui dilluns 14 d’octubre de 2019 s’ha fet pública i amb la qual el Tribunal Suprem dicta condemnes d’entre 9 i 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació a les preses i presos independentistes és la culminació d’una llarga llista de despropòsits contra drets i llibertats i una vulneració dels més elementals principis de la democràcia. La raó d’Estat, la que dicten les minories que controlen a benefici propi unes estructures hereves directes del franquisme, ha prevalgut per damunt les raons democràtiques i els drets humans. Perquè votar no pot ser, no és, cap delicte; perquè fer un referèndum no és cap delicte; perquè exercir el dret d’autodeterminació no és un crim. Però les raons d’Estat i la unitat per la força d’Espanya han construït una causa general contra el poble de Catalunya i el dret a decidir el seu futur, dret que s’ha pogut exercir en democràcies consolidades com el Canadà o la Gran Bretanya. Per justificar aquesta vulneració de drets i llibertats l’Estat ha construït el relat d’una violència que només han exercit les forces policials per reprimir brutalment els votants del 1r d’octubre de 2017, repressió que causà els més de 1.000 ferits que van haver de ser atesos aquell dia i una fractura social i una humiliació col·lectiva difícils de reparar. Les imatges de la violència indiscriminada contra població pacífica van fer la volta al món. Perquè diguen el que diguen el moviment per la llibertat de Catalunya ha estat i és impecablement democràtic, transversal i inclusiu i es troba fermament arrelat en els principis de la no-violència i la resistència civil pacífica. El judici que presidí el jutge Marchena es revelà com una farsa ordida per justificar un empresonament preventiu desproporcionat i una sentència ja dictada amb antelació com a venjança per l’èxit del referèndum i càstig exemplar per inhibir tota protesta. El fals relat de rebel·lió («alçament violent i públic»), substituït finalment pel de sedició («alçament tumultuari que impedeix per la força l’aplicació de les lleis o l’exercici legítim de les funcions de qualsevol autoritat») i malversació de cabals públics sense proves vistes i exposades en el judici, la negació d’exhibició de vídeos i altres proves documentals de la defensa, les mentides sistemàtiques de policies i funcionaris ben alliçonats, amb afirmacions delirants que insulten la raó, ens parlen de la naturalesa política del judici. I del fracàs de la política –amb el PP tant com amb el PSOE, del bloc monàrquic en conjunt– com a forma deliberativa d’encarar els conflictes socials. L’orquestra de la immensa majoria dels mitjans de comunicació espanyols s’ha mogut al ritme de la mateixa batuta que intenta criminalitzar l’independentisme català i qualsevol dissidència contra el discurs neofranquista emparat per una Constitució que és una tapadora democràtica inservible per acarar els problemes i reptes dels nostres dies.
Per això la legítima denúncia contra la sentència i les vulneracions de drets que estem patint amb especial virulència en els últims anys és abans que res una qüestió de justícia i de democràcia. Demanar avui l’amnistia per a totes les preses i presos polítics és una exigència de dignitat democràtica i civil, una resistència a les regressions autoritàries de l’Estat espanyol, on els màxims responsables polítics han dimitit de les seues obligacions en favor de jutges i tribunals, on la monarquia anomenada parlamentària ha abandonat la seua funció arbitral per erigir-se en part interessada contra grans masses de ciutadans, on es permet que alts comandaments policials i militars facen proclames polítiques i amenacen els drets democràtics de la població, on la Junta Electoral s’ha convertit en una maquinària per a la censura d’expressions com «presos i exiliats polítics», «Consell per la República» o «Assemblea de Càrrecs Electes» i on els parlaments i altres institucions democràtiques es veuen sotmesos a un control per limitar i impedir determinats debats i deliberacions. Espanya es troba immersa en una greu crisi institucional on les eleccions, les mocions de censura i la provisionalitat de governs i pressupostos s’hi han succeït durant quatre anys sense que ara com ara s’albire una solució raonable a un conflicte polític que ni sap ni vol identificar com a tal; una Espanya sumida en la perpetuació agònica d’un règim que fa trontollar els avanços democràtics dels darrers decennis, sense horitzons ni projectes engrescadors, una Espanya paralitzada en els seus tòpics i enrocada en els seus fracassos històrics que ven la retirada de la mòmia de Franco com un èxit democràtic mentre obvia la mateixa existència del despropòsit feixista del Valle de los Caídos i l’oblit a què són condemnats milers i milers d’assassinats pel franquisme a les cunetes, murs i descampats de la història. Una Espanya, en fi, que un dia haurà de retre comptes davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans pels seus dèficits democràtics i els atemptats contra els drets humans, com l’hi retrà tard o d’hora Turquia pel nou genocidi kurd.
Per això i més raons, en aquest dia atziac en què hem conegut la sentència del Tribunal Suprem, demanem la llibertat dels avui condemnats i de totes les preses i presos polítics que veuen segrestats els seus drets i llibertatsm que són al capdavall els drets i llibertats de tots: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Carme Forcadell i Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; pels detinguts dels CDRs Germinal Tomàs, Ferran Jolis, Guillem Xavier Duch, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Buigas, Eduardo Garzón; pels joves d’Altsasu que porten més de 1.000 dies en presó per una baralla de bar, Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno, Ohian Arnanz; per les més de mil causes obertes contra ciutadans i representants electes de Catalunya, entre ells Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, condemnats per desobediència; contra la imputació al jove del PAH d’Oliva Joan Cogollons; per la llibertat de Pablo Hasél i Valtònyc; pel lliure retorn del president Carles Puigdemont i els conselllers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig; per la llibertat dels exiliats Adrià Carrasco, Anna Gabriel i Marta Rovira.
Les valencianes i valencians no podem restar passius davant la injustícia i les traves a la democràcia plena, perquè també són els nostres drets i les nostres llibertats els que avui són qüestionats, la llibertat d’expressió, manifestació i participació política. Avui fem una crida perquè en cada comarca del País Valencià s’organitzen comitès de solidaritat amb el poble de Catalunya en defensa de drets i llibertats, de la democràcia i l’autogovern, i a fer activa i extensiva la lluita per la dignitat de les persones a través de la no-violència i, si cal, la desobediència civil, i a no votar el proper 10-N aquells partits que no tenen més proposta als conflictes nacionals i socials que la repressió i l’aplicació de maniobres dubtosament legals com la de l’article 155. Instem així mateix el Govern d’Espanya a complir les resolucions d’institucions internacionals com les del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, Amnistia Internacional i diversos grups de parlamentaris europeus, entre d’altres, per a una posada en llibertat immediata de les preses i presos polítics, el sobreseïment de les causes obertes per raons polítiques i el lliure retorn d’exiliats i exiliades.

País Valencià, 14 d’octubre de 2019

Manifest del col·lectiu  Solidaritat amb Catalunya en defensa democràcia

L’ACR Constantí Llombart crida el 9 d’Octubre a anar amb la pancarta REPÚBLICA VALENCIANA, LLIURE I SOBIRANA

Esta pancarta, finançada per l’ACR Constantí Llombart, membre de la plataforma republicana ‘Sobirania Valenciana’, es va estrenar el 15 d’abril del 2007 a Alacant, on la CPVR va organitzar el primer tren republicà i la segona manifestació de País per la República, i pocs dies de les eleccions autonòmiques que es van celebrar el 23 de maig.

La història d’aquesta pancarta la podeu seguir clicant ACÍ

SiR de la Marina Alta organitza un autocar per al 9 d’Octubre

Companys/es des de la Marina Alta
Des de SiR de la Marina Alta, volem facilitar la presència a la manifestació de València del dia 9-O i gestionem un autocar:
Eixida des de Dénia a les 16:00 h en el Parc de Torrecremada enfront dels jutjats.
 A les 16:45 parada en Gandia a la redona dels jutjats.
 La tornada es farà després d’acabar la manifestació.
 Tl contacte (preferible per wasap) Patri: 629711526. Dolors 616759243 o a aquest correu electrònic.

 Eixim al carrer a recordar que al 1238 Jaume I va crear un estat modern i des d’aleshores tenim una entitat que conservar, encara que, per dret de conquesta, la dinastia borbònica va fer desaparéixer el Regne de València.
Eixim a reivindicar que volem ser un poble lliure i sobirà.

 Solidaritat i República (La Marina Alta)
Solidaritat amb Catalunya i en defensa de la democràcia

Increïble (o tal vegada no) la Comissió 9 d’Octubre, amb un lema innocu, troba a faltar la presència del PSOE, el partit del 155 i que amenaça a Catalunya amb un estat d’Excepció i que se’n riu dels valencians quan anuncia que ajorna per a quatre anys la reforma del finançament

ANNA notícies. Amb la millor tradició de l’esquerra espanyola que es fa ressò dels conflictes llunyans, però que ignora els que té al costat, la Comissió 9 d’Octubre  ignora l’existència de presos polítics pel conflicte que els republicans catalans mantenen amb la oligarquia espanyola i en declaracions al digital València Extra “troben a faltar la presencia del PSOE”, partit dinàstic, soci del Botànic,  que està propugnant un Estat d’Excepció a Catalunya i que se’n riu dels valencians quan ens anuncia en un míting de Sánchez que la reforma del finançament s’ajorna quatre anys més. A més, com sempre, esta Comissió controlada per l’esquerra dinàstica,  filtra adequadament el lema de la manifestació, on mai, en el 9 d’octubre, es fa referencia a la reivindicació de la sobirania política dels valencians. Tots els anys el lema que escull la Comissió 9 d’Octubre,  no te res a veure amb les reivindicacions nacionals dels valencians i serveix com instrument polític per a erosionar a la dreta dinàstica quan esta estava en el poder. Ara que la dreta dinàstica està en l’oposició i ells, l’esquerra dinàstica, estan al poder, el lema és del tot innocu.

València Extra. Una nova edició de la manifestació del 9 d’Octubre eixirà per a reclamar “el País que volem”. Des de l’organització assenyalen els assoliments aconseguits, però també elements a reivindicar, com la solució de l’infrafinançament, la reciprocitat de televisions autonòmiques o la fi de “retallades” a lleis valencianes
Una nova edició de la manifestació del 9 d'Octubre eixirà per a reclamar "el País que volem"
03/10/2019 –
“Reivindicarem el país que volem aconseguir. No que somiem, sinó el que volem que es faça realitat“, ha iniciat Ana Oliver. Pertany a la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), però ara fa el paper de portaveu de la Comissió 9 d’Octubre. Dimecres que ve, a les 18.30, diverses associacions, partits polítics i sindicats s’uniran en una marxa unitària en Sant Agustí, per a reclamar “el País que volem“.
Des de la ponència dels membres de la comissió, han volgut repassar alguns “assoliments aconseguits”, com la “recuperació de la Radiotelevisió Valenciana, la Renda Valenciana d’Inclusió i l’Oficina de Llengües”. També des de l’àmbit legislatiu, com la Llei per al foment del valencià o la Llei LGTBI. No obstant això, tot “aquest recorregut d’assoliments” no els “fa oblidar que” hi ha problemes “importants amb el govern central”: “Estiga o no en funcions, el Govern no compleix les seues promeses. No arregla el finançament injust ni el deute il·legítim. No es planteja derogar la reforma laboral o lleis restrictives, com la Llei Mordassa”, ha asseverat.

“Hem de ser la pinya que necessitem”

Segons el parer de la Comissió, el Govern d’Espanya utilitza “com a línia de defensa“, fins i tot, als mateixos jutges, perquè “a través del Tribunal Suprem i Constitucional moltes lleis valencianes són retallades”. Alguna cosa que va ocórrer amb la Llei LGTBI, Infància o decrets com el de Plurilingüisme.

També, assenyalen, hi ha coses a reclamar al Botànic actual, un dels membres del qual -Ana Lima, de Unides Podem-, estava present. Assenyalen la incongruència que “continue la censura a TV3”, o que encara no s’assistisca el dret dels valencianoparlants a ser atesos en valencià “amb el requisit lingüístic” per al funcionariat.
Des d’Intersindical Valenciana, Vicent Moreno, assenyala que la jornada del 9 d’Octubre és una “festa alegre però també combativa”, siga com siga el govern de la Comunitat: “Hem de ser molts, ser la pinya que necessitem com a poble”.
Per a Lima, d’UP, “és una evidència que un govern progressista” en el territori valencià “consolida el 9 d’Octubre” i amplia la “cohesió social”. “Fa ja cinc anys vaig notar un canvi. Ho celebrem amb alegria, no amb violència, encara que alguns volen que n’hi haja”, ha recordat en referència a les formacions d’extrema dreta i blaveres.

Dos de tres socis

Preguntats per l’opció de suprimir aquesta manifestació i ajuntar-ho tot en la Processó Cívica del matí, han assenyalat que va ser una decisió consensuada i per la qual “hi ha molts motius“. “Són dos espais diferents, un de la ciutat de valència. La manifestació de la vesprada es manté, i considerem que ha de mantenir-se amb el caràcter reivindicatiu”, han indicat.
La majoria d’integrants d’aquesta Comissió han volgut fer acte de presència i manifestar el seu suport, a més d’assoliments i noves metes a aconseguir pel País Valencià. El llistat és llarg. Des de les associacions, a més d’ACPV, participa l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Ca Revolta, Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir), Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet. CCOO-País Valencià i Intersindical són els dos sindicats que s’han sumat.
Quant als partits polítics, Compromís i Podem, socis en el Botànic, han volgut participar. Per això, des de la Comissió han trobat a faltar la presència del PSPV, però entenen que és una decisió pròpia i legítima. També participa Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià i Jovent Republicà.