Arxiu de la categoria: Cultura

Ferran Cremades, escriptor valencià…

Molts dels escenaris del meu món ja han estat esborrats pel temps. En realitat no sé si el que vaig viure a la meua infància fou real o inventat. Jo també creia que més enllà del paisatge de tarongers no existia cap món possible, però després he viscut altres vides en d’altres ciutats. Sempre que escric tinc present, de manera conscient o inconscient, la figura de la meua àvia Francesca al balancí, la seua veu càlida, el primer i indestructible lligam amb el món de la fantasia.

Com a Cremades em sent arrelat al país natal, coneixedor dels cicles de les estacions, amant de les sembres i de les collites, amant de la música i de la feina ben feta. Com a Arlandis em sent en continu desplaçament, coneixedor de les fases de la lluna, amant de les paraules i les històries, atret per d’altres cultures i llengües, amb una voluntat de ferro. Hi ha moments en què tots dos congenien i hores en què l’un no vol saber-ne res de l’altre.

Potser algun dia em trobareu amagat darrere del fragment d’alguna de les meues novel·les. A l’interior d’una caserna de l’època franquista. Assegut a les escales de la Llotja de València. Ara obrint la porta daurada d’algun palau de l’època àrab. Ara entrant a la Plaça Rodona. O a la barra d’algun bar dels carrers de Barcelona. Potser perdut, amb la càmera de fotos a la mà, pels carrerons foscos de la medina de Fes o els socs de Tunis. O per què no? passejant pels penya-segats de Ras Al Fartass. A la conquesta d’un somni.


Ambient exterior de l’estudi de l’autor

Esdeveniments que deixen petjades…

“Al llarg de la nostra vida, hi ha esdeveniments que ens sorprenen i que deixen en nosaltres senyals meravellosos. En el meu cas concret és la vivència de la banda de música. De ben xicotet acompanyava el meu pare –que tocava el trombó- pels carrers dels pobles en festes. Aquest fet era alhora cultural i físic: prenia contacte amb la llum i el color de la festa i alhora aprenia a caminar”.

Novel·les publicades

En valencià:

En castellà:

 

Un català pregunta per què no es veu la televisió valenciana a Catalunya, ANNA notícies contesta i el diputat valencià Montiel (Podemos) informa…

Hola ANNA
En pots informar, què passa amb la TV Valenciana. Per que aquí en Catalunya no la podem veure? i sí podem veure la Balear sense cap problema.
Perdona, però eres el únic a qui puc preguntar i tindre una resposta sincera.
I si es pot veure , per que no informen més i millor.
I des d’ANNA notícies contestem…
En el seu moment els valencians van fer un esforç per veure TV3 i durant molts anys es va veure. Els catalans mai han fet una manifestació per veure canal 9 ni ara per veure À punt. Els governs respectius van pactar la reciprocitat però perquè es veu no hi ha massa interès i encara no s’ha fet… Ací s’han fet manifestacions per a veure TV3… A Catalunya, que jo sàpiga, cap per a veure la Televisió valenciana.

El diputat de Podemos Antonio Montiel ens comenta: Estem fent perquè siga efectiva la reciprocitat en els pròxims mesos. A banda d’altres qüestions hi han uns problemes tècnics als que donar solució. Hi ha unes limitacions amb el multiplex i la seua capacitat per admetre més canals però pot tindre solucions i en això estem.

A continuació una carta d’un valencià publicada a La Vanguardia en el 2010 i la contestació de Mònica Terribas, la Directora e TV3 llavors…

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla

Reunió de la Junta Directiva del CELS

El CELS proposa celebrar en els pobles dels Serrans la seua Carta Puebla. Insta als ajuntaments que promoguen guardons i premis ciutadans amb motiu de la seua data de naixement com a localitat

El Centro de Estudios la Serrania ha remès als ajuntaments de les localitats de les quals té constància, un escrit instant a aquestes municipalitats a celebrar la data en la qual, segons el Llibre del Repartiment de Jaume I, va ser concedida Carta de Població.
Es proposa que amb motiu d’aquesta efemèride, la ciutat es vista de gala per a commemorar la data en què, aquells ciutadans i ciutadanes, es van veure honrats amb la carta de població, un text pactat per a fixar les noves condicions que arreplegaven obligacions, serveis i prestacions de la nova situació.
D’aquesta manera, segons el CELS, s’insta al fet que almenys l’alcalde, emeta i dicte un Bàndol, recordant aquesta efemèride, que durant tant temps ha passat desapercebuda. Però a més, si fóra possible, s’apunta la conveniència de convocar un ple extraordinari, a fi de posar en valor la citada data, en la qual els pobles de la Serrania van entrar a formar part de l’Europa del segle XIII.
En cas de celebrar-se aquest ple, s’ha proposat que en el mateix, intervinguen els grups polítics municipals i quantes associacions, grups i entitats tinguen a bé dirigir unes paraules als assistents, amb motiu de l’efemèride.
Així mateix, s’apunta, com a suggeriment, l’establiment d’uns guardons ciutadans per a reconèixer públicament la labor d’alguna persona o entitat en favor de la població, des de qualsevol sector en què es treballe. En aquest sentit, s’aconsella realitzar aquesta mirada des de tres categories diferents: arts lletres i cultura; ciència tecnologia i medi ambient; societat i concòrdia.
D’aquesta manera, el CELS, pretén que les poblacions de la comarca de la Serranía, afegisquen un motiu més de celebració, tenint en compte que la data de naixement i la Carta de Població del segle XIII, suposa una efemèride digna de ser tinguda en compte.
SECRETARIA DE COMUNICACIÓ DEL CELS

Comunicat de RV/PVE sobre l’ús de les llengües oficials al País Valencià

COMUNICAT DE L’EXECUTIVA DE RV/PVE SOBRE L’ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS AL PAÍS VALENCIÀ

  1. En referència a la legislació sobre l’ús de les dos llengües oficials al País Valencià, el castellà (o espanyol) i el valencià, RV/PVE sols contempla, en aquests moments, en el seu ideari polític una reivindicació al respecte i és la següent:

Reivindiquem l’equiparació legal igualitària de les dues llengües a la Comunitat Valenciana que la Constitució espanyola i l’Estatut derivat d’aquesta, no contemplen. Segons aquests decrets borbònics a l’actual Comunitat Valenciana, la llengua castellana tots els valencians tenim el ‘DEURE (DEBER)’ de conèixer-la (article 3 de la Constitució); mentre que la llengua valenciana, els valencians, sols tenim el ‘DRET (DERECHO)’ a conèixer-la i usar-la (article 6 de l’Estatut). Aquestes lleis espanyoles ens venen a dir: “Usted tiene derecho a hablar valenciano, faltaría más, nadie se lo impide; però si la persona a la que se dirige le dice que no le entiende, entonces será su problema”  Qüestió que no port succeir quan s’utilitza el castellà, llavors tots tenim el DEBER, l’obligació d’entendre a la persona que parla.

  1. En referencia a les normatives d’ús, fonamentalment a l’ortografia, RV/PVE, no fa d’aquesta qüestió un ‘tema o reivindicació política’.

RV/PVE utilitza tan per al castellà com per al valencià, les formes acadèmiques oficials que utilitzen les institucions polítiques, tan les espanyoles com les valencianes, és a dir en allò que pertoca al castellà la normativa de la RAE (Real Academia Española) i en allò que pertoca al valencià la normativa de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua). En aquest sentit RV/PVE de manera oficial utilitza per a les seues comunicacions com a referència aquestes dos institucions acadèmiques oficials, la RAE i l’AVL. De la mateixa manera que ho fan la totalitat d’institucions representatives polítiques de l’Estat i del País Valencià.

  1. En referència a l’ús individual que les persones utilitzen respecte al castellà i al valencià, RV/PVE no fiscalitza el seu ús tant en la parla com en els escrits que cadascú utilitze -i en funció de la seua formació, capacitat, coneixement i voluntat- és molt lliure d’expressar-se, tant en castellà com en valencià,  com vullga i acceptar, en conseqüència, la imatge que projecte als demés, amb la seua lliure decisió.

Constitución española
Artículo 3
1.El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2.Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
Article 6
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.

 

‘El tinent anglés’
Eduard Mira ens conta la història d’Antoni Cruanyes

El tinent anglés    €21.95

Eduard Mira | 424 pàgines | Jàssena, núm. 9.

En el trànsit dels segles XVII i XVIII, Antoni Cruanyes, un nebot del general Joan Baptista Basset, el conegut heroi de l’austriacisme valencià, marxarà des de la seua Dénia natal en busca de fortuna i del misteri i el sentit de la vida. Després de passar per anys d’aprenentatge a València i Anglaterra, les seues passes darrere del general Basset portaran el jove Cruanyes a ser testimoni i actor de trobades galants, de revoltes successives, de batalles navals, d’intrigues de palau o de viatges sense fi, conformant el relat d’un personatge que, a pesar de la seua amoralitat, esdevé tan entranyable com inoblidable, destinat a tindre vida més enllà de la desfeta d’Almansa.

Novel·la total de guerres i amors, de temps determinants i abolits, de llegendes i escenaris que van des del país dels valencians a mig Europa, i on es combinen sense pausa l’evocació històrica i l’humor, les aventures i el sexe a dos bandes, les arts endevinatòries dels esclaus d’origen africà o les moltes vides del espies, dins d’un conjunt amerat de misteri i d’indagació sobre la pròpia existència. Eduard Mira aconseguix amb la plasmació de la vida d’Antoni Cruanyes, El tinent anglés, alçar un fresc monumental i viu, la gran novel·la valenciana i cosmopolita sobre la guerra de Successió que estava per escriure i que ara veu la llum per a romandre com una fita absoluta en la narrativa valenciana del segle XXI.

EDUARD MIRA (València, 1945), doctor en Geografia i Història i professor durant molts anys en el Departament de Sociologia de la Universitat d’Alacant. Formà part del Col·legi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i és membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha exercit al llarg de prop de deu anys, com a director de l’Instituto Cervantes a Nàpols i a Brussel·les, i ha sigut comissari de diverses exposicions internacionals centrades, sobretot, en la tardor de l’Edat Mitjana. Ha publicat articles i capítols de llibres sobre arquitectura, geopolítica europea, història i identitat i diversos llibres d’assaig, com De Impura Natione, en col·laboració amb Damià Mollà (premi Joan Fuster 1986, 3i4) i Mediterrànies (premi Ciutat d’Alzira d’assaig 2013, Bromera). En el camp de la ficció, té publicats diversos llibres de narracions i novel·les, com Les tribulacions d’un espia vell (Destino, 2006) i Escacs de mort (premi de narrativa 2010 de la Institució Alfons el Magnànim, Bromera).

La novel·la es pot comprar des del següent enllaç:
https://llibres-de-la-drassana.myshopify.com/products/el-tinent-angles