Arxiu de la categoria: defensa de les llibertats

Concentració demà a Barcelona, a les 18:00. Delegació de Govern, carrer Mallorca, 278


Mentre esperen sentència, tornen a Lledoners. El Tribunal Suprem els podia haver deixat en llibertat provisional. No ho ha fet.
Altres jutges, en altres països, van dictaminar que les gravíssimes acusacions de violència no se sostenen. Juristes i observadors internacionals han denunciat que la mateixa detenció era arbitrària.
La campanya a favor de l’absolució té tot el sentit, davant d’una vulneració tan evident de drets i llibertats. Ens hi juguem molt –no solament elles i ells, presos polítics, sinó tots nosaltres com a societat. Et convidem a participar en el primer acte per l’absolució, organitzat per la Crida Nacional per la República:
Quan: Dijous 27 de juny, a les sis de la tarda
On: Barcelona, davant la seu de la delegació del Govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca, 278
Com: Hi anem de blanc, almenys amb una samarreta blanca
Qui: Hi parlaran l’advocat Jaume Alonso Cuevillas, Joan Porras (Joan “Bona Nit”) i Toni Morral, secretari general de la Crida.
A B S O L U C I Ó !!!

Daniela Grau Humbert de Associació nord-catalana dels ambaixadors de la Flama del Canigó ens envia el missatge de Sant Joan 2019 -Flama del Canigó

FLAMA DEL CANIGÓ
MISSATGE DE SANT JOAN 2019
Estimats connacionals,
Des de la Catalunya del Nord us portem, com cada any des del 1966, la Flama del Canigó, renovada la nit passada a la pica de la nostra muntanya sagrada, bressol de l’obra de l’abat Oliba i de la de Jacint Verdaguer, per encendre els Focs de sant Joan en tots els Països Catalans.
És nit de solstici d’estiu, nit de regeneració de la natura des de fa mil·lennis per a tots els europeus, nit de compromís, de vida nova per als cristians, per a tots nit d’alegria i d’esperança.
Tanmateix enguany per a nosaltres catalans és nit de dolor, d’amargor perquè compatriotes nostres democràticament elegits, són víctimes de persecucions inquisitorials, engarjolats i obligats de sotmetre’s a un judici infame o d’exiliar-se. Vuitanta-quatre anys després es repeteix la repressió contra el Govern català, acusat com el 1935 a Madrid dins la mateixa sala del mateix delicte. Enguany necessitem doncs més que mai l’escalf de la Flama per tenir «llum als ulls i força al braç» per no cedir i mantenir les nostres legítimes aspiracions.
Amb la Flama reafirmem la pertinença a la nació catalana ocupada, esquarterada i colonitzada des de fa més de tres segles per França i Espanya.
Amb la Flama reivindiquem el dret internacionalment reconegut d’exercir l’autodeterminació.
Amb la Flama volem recobrar l’Estat català que garantirà a una part de la nació lleis i constitucions pròpies imprescindibles. Amb la Flama construirem la Confederació dels Països Catalans.
Visca la Flama del Canigó, símbol de les nostres unitat i unió!
Visca Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans!
Daniela Grau Humbert
Associació nord-catalana dels ambaixadors de la Flama del Canigó


PARLAMENT DEL DIA DE LA MEMÒRIA
Parlament 2019

Benvolguts amics,
Com que tenim el plaer d’acollir enguany molts de vosaltres pel primer cop en aquest Dia de la Memòria us voldria precisar quin sentit té, per quin motiu i amb quina finalitat el celebrem.
Primer de tot cal recordar les iniciatives personals de tres capdavanters en la divulgació dels fets del 25 de maig del 1285. Jordi Vera, coordinador de OUI au Pays Catalan va obtenir el 1985 l’acord del batlle el Sr. Planas per posar una placa commemorativa al jardí de la catedral. Joan Lluís Mas, professor de català, i mossèn Andreu Oriol van celebrar durant uns anys una missa recordatòria al mateix dia 25 i van aconseguir que la premsa local parlés de la massacre dins la catedral. El 2009, gràcies a la implicació del Sr. Garrigue Trullols, president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana [IPECC], prestigiosa entitat al servei del ressò de la nostra nació a Catalunya i al món, gràcies al suport del batlle, el Sr. Nicolas Garcia, artífex del descobriment i divulgació del paper de la Maternitat, i gràcies a la implicació amb discursos rellevants del regidor Terenci Vera Grau, vam poder iniciar aquesta celebració. Agraïm al Sr. Josep Puig secretari de l’IPECC i a la Sra Teresa Clota de l’entitat Indrets dels Records llur implicació personal des de fa anys així com la participació de tots vosaltres qui feu possible aquesta commemoració.

Després de la segona guerra mundial il·lustres il·líberencs –nom dels habitants en referència al gloriós passat ibèric de la ciutat d’Elna –com el meu oncle Roger Grau, el seu amic LLuís Basseda, van dedicar–se amb passió a esbrinar el passat, van destapar la història desconeguda i insospitada d’Elna i dels seus monuments fent d’arqueòlegs malgrat la incomprensió de molts conciutadans perquè l’única història important era i és la que s’ensenya a les escoles, és a dir exclusivament la història francesa.

Els va succeir una nova generació d’arqueòlegs Annie Pezin, Olivier Passarius que tenen el sosteniment del Consell Departamental i que continuen les excavacions en aquesta ciutat que dóna per si amb més de vint-i cinc segles d’història. Acaben de fer una descoberta extraordinària, l’antiga catedral preromànica probablement del segle VI, al costat mateix de l’actual catedral i encara més grandiosa les Garrafes.

Malgrat la divulgació per R. Grau, A. Pezin i recemment Olivier Poisson, conservador dels Monuments històrics, de llibres sobre la història del conjunt catedralici Elna, malgrat l’edició el 1993 del catorzè volum de la col·lecció Catalunya Romànica dedicat al Rosselló, cinc-centes magnífiques pàgines tant pel que fa a la iconografia com a l’eminència dels textos sota la direcció i l’autoria del gran historiador i arqueòleg nord-català Pere Ponsich, molts il·liberencs i Catalans del Nord ignoren la història d’Elna i els seus monuments, el perquè quan i com el marbre dels pilars de la catedral va explotar.
Una de les nostres finalitats és doncs donar a conèixer fets de la nostra història amagada o manipulada, tornar-nos la memòria que ens han robat. L’oportunitat és malauradament un fet tràgic, la massacre del 25 de maig del 1285, un dels nombrosos intents dels reis francesos d’arrasar Elna, capital religiosa fins al 1602 és a dir doncs durant mil anys, si, com s’ha avançat, la catedral novament descoberta és del segle VI– per conquerir Catalunya. Destruir Elna per anorrear Catalunya. Però no ho van aconseguir. Un jove il·liberenc veí nostre, en Geoffroy Lourdou que va trobar feina a Barcelona, i s’ha tornat fervent activista de l’associació Amics de la Bressola per tal que les batllies del Principat recolzin aquesta escola d’immersió lingüística total a la Catalunya del Nord, em va escriure a l’abril proppassat: «En 350 anys no ens han pas pogut esborrar, sem molt resistents».
Una de les nostres finalitats é doncs també d’homenatjar els resistents catalans, els qui van perdre la vida al llarg dels segles per defensar el país. A Elna en tenim un, Bernat d’Oms decapitat per Lluís XI. Qui ho sap?
Tanmateix no ens limitem a denunciar l’imperialisme francès, borbònic o pretesament revolucionari, en el passat llunyà, Volem revelar també les ignomínies del passat recent, el pretès «refugi» atorgat a milers de republicans que fugiren del feixisme convençuts d’entrar a França, país de la Liberté Egalité Fraternité i, tractats com a criminals, foren tancats en camps de concentració, molts d’ells enviats en camps d’exterminació.
Des del 2009 el Dia de la Memòria consagrem les activitats de la tarda a la recuperació de la memòria històrica del passat més recent, a la denúncia de l’amnèsia col·lectiva imposada per institucions amb governs de dreta i/o d’esquerra durant 70 anys; per cert des de fa uns deu anys semblen voler destapar el que van amagar cientment, tanmateix sense ensenyar les vergonyes, sense designar els responsables socialistes al govern abans del col·laboracionisme amb els nazis, sense reconèixer i demanar perdó pel que alguns amb raó anomenen el «Vichy abans de Vichy», l’existència de camps de concentració «antecambres de la mort» com a Ribesaltes que s’obstinen a encobrir amb el nom de «camps d’internament».«Fer morir» o deixar morir» és el mateix crim. Precisament ara quan l’extremisme de dreta surt a la llum a l’estat espanyol i rebrota en molts estats europeus esdevé urgent de denunciar els eufemismes i identificar els culpables per tal que la història no es repeteixi.
Tanmateix no podem acontentar-nos d’una compassió passiva, ni tampoc d’una constant indignació. L’antropòleg Emmanuel Terray deia que es compadia de les víctimes però que admirava els combatents. Doncs el Dia de la Memòria a Elna admirem tots els compatriotes qui lluiten per a la República catalana, tots els qui malgrat les porres, les difamacions, els judicis, les repressions, l’empresonament i l’exil tenen el coratge de defensar el dret de la nostra nació a l’autodeterminació, de proclamar que volem un estat català independent.
Divendres 18 de maig al vespre el molt Honorable president Puigdemont es va dirigir a nosaltres catalans del Nord en una gran sala de cinema en vídeo conferencia, va afirmar que el procés cap a la independència és irreversible, que s’ha de transformar cada minut de repressió en un vot. Confiem en els vostres vots per tal que puguem escriure nosaltres mateixos la nostra pròpia història.
D.Grau
Elna,19.05.2019

Compromís i Podemos a un pas de fer-se còmplices del regim neofranquista del 78

Compromís i Podemos a un pas de fer-se còmplices del regim neofranquista del 78

Entre el primer i el segon Botànic, a l’Estat espanyol s’ha fet visible, s’ha marcat de manera palesa, la ratlla entre demòcrates i neo-totalitaris: hi ha presos polítics i s’alteren barroerament i sense escrúpols les majories parlamentaries. Entre  els dos Botànics, el partit dinàstic PSOE ha revalidat l’empassada pactada amb els franquistes en 1978 i ha renovat el consens espuri que ha fet possible, sense cap denuncia, la concatenació de la Constitució del 1978 amb les lleis de l’Estat nascut amb el Decreto de 24 de julio de 1936 on els colpistes feixistes contra la República espanyola nombren La Junta de Defensa Nacional i dos mesos més tard amb el Decreto 138/1936, de 29 de Septiembre, pel qual “se nombra Jefe del Gobierno del Estado Español al Excmo. Sr. General de Division Don Francisco Franco Bahamonde, quien asumirá todos los poderes del nuevo Estado”.

Fins ara dins la coalició Compromís, exceptuat a IdPV (part procedent en els seus orígens del PCE que va pactar l’empassada), ni  el BLOC (abans UPV) ni els Verds Ecologistes han estat hipotecats per allò que altres (PSOE, PCE i CDC) van assumir en 1978. El mateix podem dir de la formació Podemos que en els seus orígens volien despenjar-se de la motxilla de IU-PCE. Cap d’ells varen pactar l’empassada del 78; ni l’esquerra sorgida del 15-M, ni el valencianisme polític de la UPV, ni els Verds de Carles Arnal, que cal recordar va ser l’únic diputat que el 16 de febrer del 2005 a les Corts valencianes va votar en contra d’una resolució del PP i PSOE de rebuig al Plan Ibarretxe, mentre que Ribó, Botella, Oltra (Joan Antoni) i Cardona d’EUPV, mantenint la seua lleialtat espúria no es despenjaven dels socis del 78 i votaven al costat del PP i PSOE, a l’igual que Isaura Navarro havia fet uns dies abans, l’1 de febrer del 2005 al Parlament de Madrid.

Ara el regim del 78, pel trencament del consens per part dels republicans catalans, mostra la seua veritable essència:  un regim no democràtic i neo-totalitari que compta com a base fonamental per a mantenir-lo amb l’esquerra dinàstica del PSOE.

Si les direccions de Compromís (llastrat amb el nucli constitucionalista dinàstic de M. Oltra i Ribó) i de Podemos, després del 155, de l’empresonament dels republicans catalans i de l’alteració de les majories parlamentàries, consumen la seua aliança amb el PSOE, esdevindran amb ells part d’un regim concatenat amb el franquisme i corresponsables dels seus actes. Restaran a un costat de la ratlla i els demòcrates els hauran de senyalar com a col·laboracionistes dels enemics de la societat oberta.

 

País Valencià, 05/06/2019                    Comitè Executiu de RV/PVE.