Arxiu de la categoria: Llengua

La Fundació «Constantí Llombart» demana a l’IIFV incloga l’enllaç de l’AVL en la seua secció d’enllaços

NOTA DE PREMSA · 04/03/2020
LA FUNDACIÓ «CONSTANTÍ LLOMBART» DEMANA A L’IIFV INCLOGA  L’ENLLAÇ DE L’AVL EN LA SEUA SECCIÓ D’ENLLAÇOS
La Fundació -de la Comunitat Valenciana- cultural, valencianista i republicana «CONSTANTÍ LLOMBART» s’ha dirigit a l’INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA (IIFV), perquè incloga en la seua secció d’Enllaços de la seua pàgina https://web.ua.es/iifv/ l’enllaç amb l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL) i al costat dels altres enllaços de les entitats relacionades amb la llengua que s’estudia, defensa i promou..
L’IIFV té el seu origen a l’any 1978 amb la creació  de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (O. M. de l’11 de juliol, BOE del 18-X-1978) com a organisme científic de la Universitat de València; la iniciativa de creació va partir del professor Manuel Sanchis Guarner, sent el seu primer director.
La carta lliurada a l’IIFV en llurs ubicacions d’Alacant, València i Castelló ha estat la següent:
per a engrandir cliqueu damunt

L’AVL publica tres còmics per a animar a llegir en valencià

L’AVL publica tres còmics per a animar a llegir en valencià. La diputació subvenciona les històries gràfiques sobre Lluís Vives, el pare Jofré i el protagonisme de la dona en el món de la pilota valenciana

pablo albert | valència | 02.03.2020

Dolors Gimeno, Toni Gaspar, Ramon Ferrer i Immaculada Cerdà, ahir en la presentació. FOTO: Eduardo Ripoll

Que els infants comencen a llegir en valencià, vertebrar la Comunitat Valenciana i conéixer la història de figures valencianes rellevants com el Pare Jofré o l’humanista Lluís Vives, així com el creixent protagonisme de la dona en un esport autòcton com el de la pilota valenciana són els objectius dels tres nous còmics que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet realitat gràcies a un conveni signat amb la Diputació de València. Així ho va explicar el president de l’AVL, Ramon Ferrer, ahir, en la presentació de les tres històries gràfiques al pati dels Scala del palau provincial, qui va afegir que s’ha optat per la modalitat del còmic «perquè és el més fàcil per als xiquets, i qui comença a llegir de menut i adquirix l’hàbit, podrà acabar llegint una traducció de La Divina Comèdia».
Així, Badana. Quin dimoni de xiqueta (Álex Zahinos i Pablo Broseta); Joan Lluís Vives (Toni Sabater i Marc Llorens) i El Pare Jofré (Toni Sabater i Esteban Hernández) són els primers títols de la col·lecció «Gràfica», ideada des del rigor històric i amb llenguatge senzill i escenes colorides que arribaran a tots els racons de la Comunitat Valenciana gràcies a la distribució que l’AVL farà d’estos còmics entre els ajuntaments i estos, al seu torn, als centres escolars.

A més, cal remarcar que un dels còmics, Bandana, també reivindica la igualtat i el protagonisme de la dona en el món de la pilota, en una setmana especialment rellevant per la proximitat del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona.

Segons va explicar la cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació i secretària de Comunicació de l’AVL, Immaculada Cerdà, este projecte, que arriba a dos anys de que València siga Capital Mundial del Disseny en 2022, «és una oportunitat per a acostar el valencià a un públic nou, aprofitant una eina com el còmic que es troba en un moment d’esplendor». La també col·laboradora de la secció Panorama de Levante-EMV va posar en valor el treball de joves il·lustradors i escriptors valencians, «que amb estos treballs ens ajuden a conéixer i reivindicar la nostra història».

Història valenciana

Cerdà també va apuntar que estes historietes «plasmen un tros de la història de la Comunitat Valenciana en lloc d’eixe relat que sempre s’ha contat», i també va afegir que després de Badana. Quin dimoni de xiqueta; Joan Lluís Vives i El Pare Jofré, se sumaran pròximament a la col·lecció «Gràfica» les històries sobre el Tribunal de les Aigües de València, el món íber o la vela llatina.
Per part seua, el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, va manifestar que esta col·lecció «és fruit del treball conjunt d’institucions, en este cas de l’àrea de Normalització Lingüística de la Diputació i l’AVL, i constituïx una bona eina per als centres educatius». De fet, alguns d’estos exemplars ja han passat per algunes aules de Faura, municipi del qual és alcalde, «i han tingut molt bona acollida».
D’altra banda, la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, va defensar estos convenis«tan necessaris per a difondre l’ús del valencià, a través del rigor històric i amb un llenguatge senzill perquè les xiquetes i els xiquets gaudisquen amb la nostra llengua».

 

En homenatge a Josep M Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 – 15 de desembre de 1950)

Imatge
Massagran, en Pum i la Pallaringa, en Bolavà, en Lluquet i en Rovelló… Més de 1.800 pàgines viscudes. Un fenomen social d’eficàcia contrastada. “Només Fabra ha fet més que vós per la nostra llengua” (President Torra) Josep M Folch i Torres va néixer el 29 de febrer de 1880.

Els primers llibres en català que va llegir en els anys 50 del segle passat, un xiquet del barri de la Ribera a BCN i que un llibreter del carrer Argenteria els guardava com un tresor en el fons de la botiga.

L’Institut Universitari de Filologia Valenciana (ara IIFV) va ser creat a iniciativa de Manuel Sanchis Guarner i a la seua mort Joan Fuster va ser el seu director. En l’actualitat Vicent J. Escartí i Soriano és el director de l’IIFV.

[RV/PVE ens envia esta informació per a la seua publicació en ANNA notícies]

M. Sanchis Guarner i Joan Fuster, els dos primers directors de l’IUFV i l’actual director de l’IIFV, Vicent J. Escartí i Soriano

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)

Un institut universitari és un organisme integrat per professors i investigadors universitaris que tenen com a objectiu comú fer recerques, impartir docència i emetre resolucions científiques sobre un camp especialitzat de coneixement.
La decisió de crear un institut universitari correspon als òrgans de govern de la universitat en què aquell s’integrarà. Quan un institut universitari és compartit per diverses universitats rep la consideració d’institut interuniversitari. Els instituts interuniversitaris es creen mitjançant convenis entre universitats. En qualsevol cas, la seua creació ha de ser aprovada per l’òrgan de govern de la comunitat autònoma a què pertanyen, a proposta del consell social de la universitat i amb l’informe favorable del Consell d’Universitats (article 10 de la Llei de Reforma Universitària).
L’any 1978 es creà (O. M. de l’11 de juliol, BOE del 18-X-1978) l’Institut Universitari de Filologia Valenciana com a organisme científic de la Universitat de València; la iniciativa de creació va partir del professor Manuel Sanchis Guarner, el seu primer director. Després de la mort d’aquest, han ocupat el càrrec de director els professors Joan Fuster, Antoni Ferrando, Rafael Alemany, Manuel Pérez Saldanya, en funcions, Joan J. Ponsoda, Ferran Carbó, Rafael Ramos i, en l’actualitat, Vicent J. Escartí i Soriano.
Acordada la seua transformació en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV] (1987), es creà com a tal per un Decret de la Generalitat Valenciana del 22 de novembre de l’any 1994 (DOGV del 29-XI-1994), després de l’informe preceptiu del Consell d’Universitats. L’integren la Universitat de València-Estudi General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, és a dir, les tres universitats valencianes amb estudis superiors de filologia. El Reglament de l’IIFV preveu la integració d’altres universitats valencianes que s’hi vulguen adherir.
L’objectiu específic de l’IIFV és l’estudi lingüístic i literari del valencià, dins el marc general de la llengua i la literatura catalanes. A més de les finalitats docents i investigadores, l’IIFV té, entre les seues competències, l’assessorament en tots els àmbits relacionats amb el fet lingüístic i literari valencià. En el conveni de creació de l’IIFV s’estableix que, independentment de l’autonomia de cada universitat, aquest serà l’únic organisme que, en nom de totes les universitats que l’integren, podrà assessorar i dictaminar en les matèries filològiques de la seua competència.
L’IIFV ha col·laborat amb l’Administració local i autonòmica, i amb altres institucions i entitats públiques i cíviques, bàsicament, en l’emissió d’informes i dictàmens sobre qüestions lingüístiques, en l’assessorament de treballs d’investigació i en matèria gramatical i lexicogràfica.
Durant aquest període l’IIFV va iniciar la reforma del Reglament de règim intern. El nou Reglament va ser aprovat en la reunió del CG del 10 de novembre del 2000. Posteriorment va ser aprovat per les Juntes de Govern i pels Consells Socials de les tres universitats.
Aquest Reglament ha estat renovat com a conseqüència de la posada en vigor de la LOU i dels nous estatuts de les universitats valencianes i, una vegada aprovat pel Consell General de l’IIFV i els Consells de Govern de les tres universitats, ha entrat en vigor en novembre de 2006.

IIFV