Arxiu de la categoria: Politica

Crònica ‘críptica’ de la reunió a Elx de la CPVR Nacional

ANNA notícies.
Ahir dissabte 21/09/2019, al Casal Jaume I d’Elx es va reunir la CPVR d’àmbit Nacional.
En el primer punt, anàlisi polític de la situació, es va constatar com la oligarquia que dirigeix, controla i mana a l’Estat espanyol ha aconseguit superar en gran part la crisi que tenia a finals del 2017, per motiu dels esdeveniments a Catalunya, i que va donar lloc a que la CPVR es tornés a posar en marxa i fera possible la Declaració Republicana de Sagunt, el 13 de maig del 2018.
Va quedar palès ahir, que la CPVR Nacional, ha encaixat el cop que l’oligarquia espanyola, a través dels seus partits dinàstics i els adlàters que negocien amb ells, ha donat als demòcrates de tot l’Estat, on els demòcrates valencians estem inclosos.
La perplexitat del moment va fer que la reunió entrara de ple en el punt quatre on s’anava a tractar la proposta política de  l’únic partit, al si de la CPVR, amb un discurs més elaborat i una política estratègica clara i definida, envers el poble valencià: el partit independentista/sobiranista  valencià i republicà RV/PVE.
Com era previsible per la correlació de forces en la CPVR, amb majoria de membres amb ideologia comunista espanyola i/o de l’esquerra espanyola en general, no és va aprovar res d’allò proposat pel partit republicà valencià RV/PVE. Varen prevaldre les consignes que, curiosament o tal vegada no, coincideixen amb les que van a plantejar la PdAD i SiR del PV i que va transmetre el representant  del PCPV-PCE en la CPVR i membre actiu d’eixes dos organitzacions. Consignes, a falta de propostes polítiques, més pensant en els espanyols i en els catalans (el problema real a resoldre pels comunistes i l’esquerra  espanyola és el català) i de cap manera pensant en els valencians (que per als comunistes i resta d’espanyols, no els suposem cap problema fora de reivindicacions per a un millor encaix autonòmic).
Amb tot RVPVE que va informar que es presenta a les eleccions del 10-N amb una candidatura rupturista i republicana valenciana com alternativa a les forces autonomistes i dinàstiques valencianes, en declaracions a ANNA notícies, a preguntes de com valoraven els acords presos en la CPVR van manifestar de manera ‘criptica’ que:
– Ens reservem la valoració a l’espera de la redacció que ha de fer REM, que han estat encarregats de redactar els acords i, també, a l’espera que la PdAD i SIR PV facen publiques cara a les eleccions i el 9 d’octubre les seues consignes. Consignes, a falta de propostes polítiques, que pel que s’ha vist hui ací, coincideixen prou.

Pel demés la reunió va tindre entre els seus components un bon ambient i bonhomia, lluny de les bronques que de vegades deriven les discussions d’aquesta mena entre persones tan ideologitzades.
Amb la reunió d’ahir, s’ha encetat un debat i d’alguna manera es va palpar en l’ambient que tots van eixir d’ella amb elements per a la reflexió.

ENV i Est. Val. es sumen al PCPV-PCE per a impedir que la CPVR es puga transformar en una organització susceptible de poder presentar-se a les eleccions. Davant això RV/PVE decideix presentar-se amb un programa rupturista i republicà.

En un document que es manifesta públic pels seus autors, el comitè d’enllaç d’Esquerra Nacionalista Valenciana, que presideix Josep Velasco i d’Estat Valencià (adscrita a Compromís) , que presideix Joan S. Sorribes, s’han posicionat en contra de la proposta que RV/PVE ha plantejat sobre la conversió de la CPVR en una organització de masses, susceptible de convertir-se en aparell electoral a manca d’ofertes rupturistes i republicanes, entenent aquestes ‘ofertes’ AMB CAPACITAT D’ENTRAR EN LES INSTITUCIONS.
D’aquesta manera ENV i EV es sumen al posicionament del representant del PCPV-PCE en la CPVR, Rafael Pla, que en declaracions a ANNA notícies va manifestar: “El PCPV forma part d’EUPV, participant en la confluència electoral i social Unides Podem EU. És clar que si CPVR es converteix en una plataforma electoral, a la mesura de RV/PVE, nosaltres es desvinculariem perquè hauria deixat de ser una plataforma republicana unitària.”
Estes coincidències deixen palès els interessos de les forces institucionals que recullen el vot republicà (Podemos- EUPV-Compromís), forces que malgrat definir-se republicanes, estan perfectament instal·lades en el regim dinàstic i neofranquista que representa la Constitució de 1978, forces que pensen que eixa Constitució encara té recorregut, malgrat el que està succeint a Catalunya i que no plantegen  electoralment cap ruptura democràtica.
Davant d’aquests posicionaments per mantenir l’estatu quo,  RV/PVE es va a presentar el 10-N amb un programa ‘Pel trencament democràtic, el reeiximent valencià i la República Valenciana’.

 

VBS reflexiona sobre el contingut d’una pancarta


VBS reflexiona sobre el contingut d’una pancarta
Faig estes reflexions partint de la meua llibertat, com una afirmació de la meua independència front a tot poder alié, inclòs el del meu partit.
(…)
He rebut per una plataforma de missatgeria instantània una informació del grup Solidaritat i República que deia:
COMPANYES I COMPANYS,
HEM PENSAT AQUEST TEXT PER A LA PANCARTA DE L’11S:
“EL PAÍS VALENCIÀ AMB CATALUNYA PER L’AUTODETERMINACIÓ I LA REPÚBLICA.
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS”.
UNS 10 METRES DE LLARGA I SENSE SIGNAR, UNITÀRIA.

En llegir-ho no he pogut resistir-me a escriure el que segueix:

  1. Les persones que proposen aquest text, són molt agosarades en voler aparèixer com representants de tot el País Valencià. Pot ser estiga errat i que no siguen agosarades i pensen en un terme acotat de manera que sols els valencians de nació catalana formen part d’eixe País Valencià que proposen isca en la pancarta. Llavors estarien, si és així, contribuint a engronsar la col·lecció de paraules polisèmiques o termes polisèmics que tan dificulten que els valencians ens aclarim i avancem cap un alliberament de tot el poble valencià front a la tirania carpetovetònica.
  2. En segon lloc. La pancarta es suma a la reivindicació-trampa que ens refreguen les esquerres espanyoles que volen passar per demòcrates. L’anomenat dret a l’autodeterminació és l’estafa més gran amb la que els partits d’esquerres espanyols ens tenen apardalats. Reivindiquen i ens fan perdre el temps a nosaltres, els independentistes, també en reivindicar-lo al seu costat. Mentre nosaltres no utilitzem el nostre temps per portar independentistes als parlaments, que és allò que els espanyols volen evitar, en la mesura que ens desvien perquè no fem una acció política per portar independentistes als nostres parlaments, eixe dret mai serà exercit. L’esquerra espanyola han fet, fan i faran el possible perquè no tinguem mai ocasió de exercir-ho. Sense portar independentistes al parlament perquè pressionen, eixe ‘dret’ mai s’exercirà. Anar al costat dels espanyols reivindicant eixe dret, després del que ha passat a Catalunya, és una pèrdua de temps patètica. És entrar en el seu joc.
  3. La pancarta reivindica ‘la República’. En aquest cas he de reconèixer que tinc un dubte. Coneixent la catalanitat dels valencians que proposen la pancarta, adscrits a la Nació catalana on inclouen al País Valencià, esta ‘República’ pot tenir dos significats:
    a)Que la seua catalanitat siga política i aspiren a una Nació política de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, llavors el que estarien reivindicant és la República Catalana de la que els valencians formaríem part.
    b) Que la seua catalanitat siga nacional-cultural i que simplement aspiren a que esta ‘Nacio’ -els PPCC- siga reconeguda en una altra Espanya possible; llavors el que estarien reivindicant seria la República espanyola, una ‘República’ que les esquerres espanyoles els venen amb la ‘milonga’ de que dins d’eixa República, la Nació catalana sencera, els facilitarien que tinguera el seu lloc.
    El que sí tinc clar és que per als que proposen la pancarta, eixa República per a ells no és la República Valenciana. Una pancarta valenciana, de valencians independentistes republicans, que es solidaritzen amb els republicans catalans hauria de posar, si més no, ‘Per les Repúbliques’ en plural. Per la Catalana i per la Valenciana, lliures i sobiranes.
  4. Respecte a demanar la llibertat dels presos polítics… És lo de més trellat que diu la pancarta proposada. Però en sona a una reivindicació de fi de règim i malauradament no és el cas. Al contrari, Marxena té ja preparada la sentència i pense, com ho fa ‘La Crida Nacional per la República Catalana’ que és sobre la sentència que hi ha que posicionar-se i La Crida davant la sentència reivindiquen l’ABSOLUCIÓ.
  5. I per finalitzar una reflexió final. Sobre el que diuen de ‘la pancarta sense signar, unitària’. El no signar no és d’unitaris… Més bé és d’irresponsables… Al no existir la signatura, al no assumir l’autoria de la pancarta, ningú és responsabilitza d’allò que és diu. Ningú es responsabilitza d’atribuir-se la representació del País Valencià, com diu la pancarta. En això es pot dir que han estat prudents. Els ha pogut la vergonya.

Víctor Baeta i Subias, independentista valencià republicà.
Benimaclet, 27 agost 2019

Hemeroteca (8 setembre 2014): Sobre la contradicció principal, ací i ara

Publiquem aquest article publicat en La Veu el 8 de setembre del 2014, i que en aquests moments per raons desconegudes no es pot accedir al seu contingut.

Sobre la contradicció principal, ací i ara
L’esquerra valenciana, en la seua acció política contra la dreta valenciana,  actua de manera metafísica. L’esquerra valenciana concedeix a la dreta valenciana un valor de contradicció principal, de contrari preeminent, que no té. La contradicció entre l’esquerra política valenciana i la dreta política valenciana, és una contradicció ful.
Les contradiccions que afecten als valencians són múltiples. L’avanç de la societat valenciana es fa en la mesura que, aguditzades  aquestes contradiccions, es superen. Però si no escollim amb cura, si ignorem la contradicció principal, aquella que en la seua resolució, ens ha de produir el major avanç, llavors els xicotets avanços en les contradiccions secundàries queden subsumits per la no resolució de la contradicció principal d’avanç.
L’esquerra valenciana té tantes dificultats per eixir del pou on està enfonsada tants anys, perquè, entre altres raons, actua de manera metafísica en la creença que les mancances que pateixen els valencians es resoldran dins de l’Estat espanyol. La contradicció principal per a aquesta esquerra és la que enfronta, dins de l’Estat, a l’esquerra i a la dreta. Per a l’esquerra valenciana les contradiccions entre l’Estat espanyol i els valencians, principalment l’espoli econòmic,  o no existeixen o són secundàries o es poden resoldre en una altra Espanya.
Per a aquesta esquerra els valencians no tenim cap contradicció  amb l’Estat espanyol, i sí existeix, és secundària i superable dins del mateix Estat. Per aquesta esquerra sols compta com a contradicció principal la que, com a part del pueblo español,  se’ls ha destinat que resolguen i no és una altra que l’enfrontament contra la dreta valenciana, com a part de la dreta espanyola. Aquesta esquerra ignora la contradicció existent entre l’Estat espanyol, eufemisme d’Estat castellà – esdevingut Imperi espanyol, ara ja terminal- i els territoris que domina i espolia. Aquesta contradicció, vigent i resolta fins ara contra els valencians, té data documentada d’inici: el 29 de juny de 1707 amb el decret de Nueva Planta. Decret que es reflecteix en totes les Constitucions espanyoles esdevingudes, des de la primera en 1812, fins a la darrera de 1978, passant per la republicana de 1931.
Podem afirmar que la causa del perquè l’esquerra valenciana actua de manera metafísica rau en que no exerceix com a valenciana. Perquè exerceix de manera subsidiària, com espanyola. Perquè actua d’esquenes a la contradicció principal.
Ara, per primera vegada des de 1707, el sobiranisme valencià republicà ha teoritzat la superació de la contradicció principal d’avanç, per damunt de qualsevol altra, ara i ací.
Per als sobiranistes valencians,  la contradicció principal, la que en la seua resolució ens ha de donar el major avanç per a superar les mancances de la nostra societat, és la que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola. La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos de l’Estat espanyol.
Aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat que face possible l’economia que ens ha caracteritzat sempre com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que ens han importat des de l’Estat espanyol.
Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb la bandera de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva.
Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte  per guanyar en productivitat, però no baixant els salaris, sinó en  millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.
No tenim altre camí, ni cap altra alternativa.
Però per a arribar al nostre Estat valencià de benestar, cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, el poder assolir-lo. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:
–         aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos.
–         refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.
 
Víctor Baeta, president d’AIVCAM / NEM Sabadell
i autor del llibre ’Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’
Valènci 8 setembre 2014

Reflexions al voltant de l’incendi de Beneixama (Alt Vinalopó)


Reflexions al voltant de l’incendi de Beneixama (Alt Vinalopó) (1)
Respecte a l’incendi forestal que s’està produint en terme de Beneixama, República Valenciana considera que no n’hi ha prou amb lamentar el fet i pregar per la seua ràpida resolució, com sembla ser està fent el Govern de la Generalitat.
A la pràctica desaparició de les pràctiques agràries i ramaderes, amb el conseqüent abandó i èxode rural, en bona part del territori del nostre país per causa de les polítiques depredadores i de globalització econòmica, les que han arruïnat als nostres llauradors, o a les altes temperatures i la falta de pluges a les nostres comarques, la qual cosa depèn de factors climàtics, cal afegir la brossa acumulada en barrancs i zones boscoses, el que només pot ser responsabilitat d’unes administracions públiques descoordinades i insensibles, interessades a ressaltar la dotació en recursos anti-incendis en mans de les tres diputacions, però que són incapaces de desenvolupar polítiques efectives de prevenció que acompanyen aqueixos recursos.
Des de República Valenciana ens preocupa, i volem ressaltar, l’absència de plans de prevenció d’incendis en bona part del nostre territori. Aquests plans de prevenció només estan en preparació en 250 municipis, el 50% aproximat de les nostres entitats locals.
Mentre està científicament demostrat que els grans incendis solen repetir ubicació, el municipi de Cortes de Pallars, que va patir al juny de 2012 un dels incendis més devastadors produïts en la Península Ibèrica en el que portem de segle, amb 30.700 Hectàrees cremades, hui dia, segueix sense tindre “pla contra incendis”
Com ressalten diferents organitzacions mediambientals, la prevenció és la principal eina enfront dels incendis forestals. No és possible evitar íntegrament els incendis forestals, però és possible reduir la seua quantitat i la seua intensitat.
Per a aconseguir-ho pensem, des de República Valenciana, és necessari que els municipis, tots, tinguen posat en marxa el seu pla de prevenció, amb coherència i eficiència, els que s’han de fer complir per les administracions locals en contacte directe i coresponsabilitat amb el Consell.
Augmentar la sensibilització mediambiental entre la població. Actuar des de la Conselleria en funcions de neteja i reforestació. Impulsar una política de reactivació efectiva de l’economia rural des del Govern, entenent que la recuperació de l’agricultura i la ramaderia als nostres pobles és una aportació fonamental en la lluita contra el foc.

Vinalopó , 16/07/2019                    organització de RV/PVE al Vinalopó .

(1) Hi ha que reivindiquen que Beneixama ha de pertànyer a la Vall d’Albaida i altres a l’Alcoià.

República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu. ·  correu@republicavalenciana.org