Arxiu de la categoria: procés valencià republicà

“Els partits institucionals i la Generalitat (LOE 4/1979) afiancen el statu quo, cal superar-los”. Graupera (Primàries per la República) i Colomines (Junts per la República) marquen l’estratègia cap a la República Catalana. Caldria que els republicans valencians (CPVR) férem atenció…

Agustí Colomines Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons?

Que el PDeCAT està en crisi és una evidència. Ho tornarem a veure aquest cap de setmana. La direcció actual està enrocada en una posició que només porta a l’exclusió. Marta Pascal és una mena de centrifugadora que recorre a la paraula “junts” per amargar tot el contrari, que són les exclusions. Com s’explica si no que hagi registrat un partit amb el nom de JuntsxCat per apropiar-se del que no és seu políticament? Els independents no són un gerro xinès que no se sap on posar una vegada els has fet servir per donar llustre a una sala d’estar en ruïnes. Els partits, ho he escrit moltes vegades, són màquines que suporten molt malament els intrusos. Però els grans canvis arriben de la mà, precisament, dels rebels. “No recordarem tant els insults dels nostres enemics, com els silencis dels nostres amics”, va dir Martin Luther King. La por fa estralls en política. Ja ho hem vist. No es pot fer política amb la por el cos. La gent que l’1-O va defensar els col·legis i les urnes no va tenir por, perquè estava convençuda del que estava fent. El dubte que té aquesta bona gent, el poble, per dir-ho a la manera clàssica, és si els polítics, els líders, els que teòricament dirigien el procés sobiranista, sabien el que estaven fent. La sensació es que n’hi ha que ens han portat a vendre. No es diu en veu alta perquè alguns són a la presó i cal defensar-los sense fissures, però a les converses privades tothom en parla.

Aquest ha de ser un moviment de “dones i homes lliures”, un moviment cívic amb vocació política

La CNR ha tingut la virtut de desconcertar els “instal·lats”. El fet que l’adhesió hagi de ser personal, ja vol dir que s’ha canviat de xip. Aquest ha de ser un moviment de “dones i homes lliures”, un moviment cívic amb vocació política. I ideològicament on se situa? Aquesta és la pregunta que no li fa ningú a Manuel Valls. És socialista, suposo, però s’ajunta amb la Le Pen catalana simplement per espanyolisme. Per pur unionisme. O és que el tripartit del 155 és ideològicament homogeni? Som davant d’una lluita nacional que hem de resoldre ara i no d’aquí a vint anys. El conflicte català no va de si fem una rotonda més o de si en compte del 30% de l’IRPF en gestionem més. Aquesta etapa ja està superada, almenys per als independentistes que no renuncien al que han fet. És obvi que el 27-O l’Estat va aconseguir tallar les ales a l’independentisme i es va fer amb el control de la situació, però el 21-D el sobiranisme va tornar a guanyar. Però com que ni PDeCAT ni ERC volien repetir Junts pel Sí, li van regalar la primera posició a Cs.

El grup parlamentari de Junts per Catalunya és el precedent de la CNR. Hi ha diputats i diputades de procedències diverses i amb ideologies fins i tot molt contraposades. Els uneix la voluntat d’assolir una “Catalunya independent en forma de República, i nacionalment lliure”. La CNR no busca l’aliança de les cúpules dels partits —PDeCAT, ERC, Demòcrates o CUP—, busca la unitat popular de veritat. Buscar aplegar la gent i apoderar-la perquè se senti protagonista de la història. El mètode de primàries que ha proposat Jordi Graupera ha triomfat justament per això. En diran populisme, n’estic segur. De fet, ja he llegit un parell d’articles en aquest sentit. Però la CNR pretén ser un moviment nacional com en el seu dia ho eren l’ANP d’Arafat o el CNA de Mandela. La sort que tenim a Catalunya és que, a més, la majoria sobiranista s’identifica políticament amb el centreesquerra, personalment és liberal, i econòmicament és socialdemòcrata o liberal progressista, que seria el mateix. El conservadorisme és, per norma general, unionista i regionalista, encara que es vesteixi amb les gales del catalanisme.

La CNR ha arrencat amb la combinació de novetat, sorpresa i per això la “caverna” catalanista li ha saltat al damunt. La por, sempre la por.

Opinió El xoc emocional Jordi Graupera

Cinquena reunió de la CPVR. S’ha analitzat els resultats de la Declaració republicana de Sagunt i s’han assentat les bases de l’acció política republicana d’ací un any.

ANNA notícies | VALÈNCIA | 02/06/2018 | Dissabte 2 de juny del 2018, a la Societat Coral El Micalet, s’ha realitzat la cinquena reunió de la Coordinadora del País Valencià per la República, primera després de la trobada del 13 de maig on senadores, diputades, alcaldes i regidores valencianes de totes les circumscripcions electorals del País Valencià es van aplegar per fer pública la seua adhesió a la Declaració republicana de Sagunt que va llegir la diputada Rosana Pastor i la regidora de Sagunt Maria Giménez.
En la reunió d’avui s’han assentat les bases per al desenvolupament de la Declaració republicana de Sagunt, s’han ratificat els principis organitzatius de la CPVR aprovats en la Convenció del 2007 afegint un suplement lligat a les noves tecnologies i, finalment, s’ha dissenyat l’acció política republicana de la Coordinadora d’ací a un any i que es donarà a conèixer a mesura que les comissions de treball elegides desenvolupen les  tres propostes acordades.

La ‘Declaració republicana de Sagunt’ arranca amb el suport de regidors, alcaldes, diputades i senadores

Adhesions a www.coordinadorarepublicana.org

10 de Maig de 2018 ·
Nota de Premsa – Convocatòria als mitjans de comunicació
 LA ‘DECLARACIÓ REPUBLICANA DE SAGUNT’ ARRANCA AMB EL SUPORT DE REGIDORS, DIPUTATS I SENADORS
Càrrecs públics valencians manifestaran el seu compromís amb la República aquest diumenge a Sagunt on es reuniran regidors, alcaldes, diputats i senadors valencians que donen suport a la superació democràtica del Règim del 78 i la Monarquia.
Organitzat per la Coordinadora del País Valencià per la República (CPVR) el diumenge 13 de maig se celebrarà una trobada de càrrecs públics en suport de la República com a model d’Estat que supere el Règim del 78 i la monarquia. Un model d’Estat, aquest últim, que la Coordinadora republicana assenyala com a “antidemocràtic per la seua gènesi i desenvolupament, esgotat políticament i incapaç de satisfer les mínimes necessitats vitals dels valencians i protegir els seus drets polítics i socials”.
La Trobada farà pública la DECLARACIÓ REPUBLICANA DE SAGUNT, document que començarà a ser presentat a partir del dilluns 14 de maig en les institucions per a recollir adhesions amb la intenció de ser majoritari en aquestes.
L’acte del pròxim diumenge va comptar des del primer moment amb el suport mitjançant un acord unànime, el 8 de març passat, de la Junta de Govern de l’Ajuntament de Sagunt, encapçalat per l’alcalde Quico Fernández de COMPROMÍS. Tres mesos escassos d’acció política republicana inèdita, de la CPVR, han propiciat l’adhesió  inicial  de mig centenar de càrrecs públics valencians, la majoria  regidors i també alcaldes, diputades i senadores, com Enric Pla -alcalde de Vinaròs-, Rosa Pérez -diputada provincial i Coordinadora General de EUPV- o Pilar Lima -senadora valenciana i membre del CCV de PODEM-.
Per la seua banda, Ximo Puig, President de la Generalitat, ha enviat un saluda a la CPVR on  “agraeix que li hagen convidat a la trobada de càrrecs públics valencians en suport de la Declaració republicana de Sagunt“ i la Coordinadora, en contestació, ha valorat “la consideració del President de la Generalitat Valenciana per aquesta iniciativa en favor de la democràcia, la llibertat i la sobirania valenciana”
La jornada començarà a les 11:00 en l’exterior de l’estació de trens de Sagunt i iniciarà una marxa a peu fins a ‘Els Alquerietes’, lloc on en 1873 i mitjançant un pronunciament militar es va enderrocar la I República i es va restaurar la monarquia borbònica.
La Trobada també recollirà les reivindicacions essencials dels valencians que el Règim del 78, després de 40 anys, ha demostrat nul·la voluntat per aconseguir-les: condicions laborals i prestacions socials dignes, llibertat d’expressió i polítiques de drets plens, defensa del valencià, finançament just i dret a decidir.
Sobre la Coordinadora: Integra a una trentena d’organitzacions polítiques, sindicals i socials. Anteriorment va convocar diverses mobilitzacions – manifestacions i trens republicans- i la I Convenció per la República en el 2007. La Trobada de càrrecs públics per la República s’emmarca en la resposta a la situació d’emergència social donada per la precarització de les condicions de vida i treball, l’infrafinançament econòmic i per l’onada de repressió política empresa per l’Estat i la Monarquia.
Més informació: Víctor Baeta 650 537 213 // César Lledó 620 22 87 83 www.coordinadorarepublicana.org

Unitat per la República: Per la Ruptura Democràtica, un Procés Constituent Valencià Sobirà i la República!

Estimades companyes, estimats companys:

L’evolució de la situació politica i la profunda regressió dels últims anys en termes democràtics a l’Estat espanyol i al País Valencià, que ens afecta en tots els àmbits (socials, civics, econòmics, culturals…), ens ha dut a un moment històric en què allò que està en joc no és només la possibilitat de conquistar nous drets i llibertats parcials, o perdre’ls per molts anys, sinò la pròpia possibilitat de superar el règim del 39-78 per la única via possible, la d’una ruptura democràtica, i obrir uns processos constituents des de la sobirania de cada poble que possibiliten nous escenaris futurs, o per contra enfrontar-nos a un progressiu retorn cada vegada més dur a l’autoritarisme, la recentralització i la pèrdua de drets socials, civils, polítics durant les pròximes dècades.

Al País Valencià, totes i tots coneixem les profundes i negatives conseqüències de dècades de bipartidisme i la falta de perspectiva estratègica de ruptura democràtica amb què es desenvolupa l’alternativa institucional que es va posar dempeus amb les últimes eleccions al Parlament Valencià i amb el Govern del Botànic. Igualment totes i tots coneixem les profundes mancances que comporta limitar els profunds canvis necessaris a una estratègia limitada a traure al PP dels centres de poder, tot i la ineludible necessitat de fer-ho també això, i de fer-ho com més prompte millor. Només des d’una Ruptura Democràtica que òbriga un Procés Constituent Valencià es poden assolir escenaris de canvis profunds i de progrés. Cap procés de reforma ens pot aportar un futur de més progrés, de més justícia i de més llibertat.

En aquest escenari, les diverses propostes que es declaren rupturistes, radicalment democràtiques, compromeses amb el Dret a Decidir dels Valencians i els drets i llibertats socials, civils i polítics, republicanes, més enllà de les legítimes diferències fruit de pluralisme i dels també legítims objectius estratègics i lleialtats nacionals de cadascú, hem de poder compartir unes bases mínimes que substenten una unitat d’acció i una coordinació, sense la qual és impossible empentar un moviment ampli, plural i potent, capaç de situar en l’agenda política concreta del nostre país la ruptura democràtica.

Creiem, però, que els eixos principals d’aqueixes bases mínimes comunes existeixen en l’ideari i propostes de diferents entitats, partits i plataformes actives al País Valencià, i que són susceptibles alhora d’extendre’ns a moltes capes socials i civils, sumant el conjunt de reivindicacions i aspiracions parcials en un poderós clam civil i polític.

La Ruptura Democràtica amb el règim del 39-78, l’obertura de Processos Constituents a l’Estat espanyol (que significa l’obertura d’un Procés Constituent Valencià, des de la pròpia Sobirania Politica Valenciana), la ferma aspiració a la República com a forma d’estat i de govern, el compromís amb els drets socials, civils i polítics i amb les llibertats democràtiques, el Dret a Decidir de cada poble, començant pel propi Dret a Decidir o Autodeterminació del País Valencià i per tant a un Procés Constituent Valencià des de la pròpia Sobirania, són aquestes bases mínimes que ens poden facilitar la unitat d’acció, la coordinació eficient, i una proposta socialment i cívicament eficaç i viable per als valencians i valencianes.

D’altra banda l’espiral repressiva i regressiva a l’Estat espanyol, que té en l’acció contra el poble català i les seues institucions el seu màxim exponent, no només ens assenyala un final de cicle del règim del 39-78 sinò que també ens obliga a una resposta com a demòcrates que és del tot indefugible de solidaritat amb Catalunya i el seu legítim Dret a Decidir.

El 13 de Maig de 2018, a Sagunt, en un acte convocat per la Coordinadora del País Valencià per la República, fem una Declaració Solemne que queda oberta per a sumar més voluntats en el futur pròxim.

A Sagunt, a 13 de maig del 2018, en el mateix lloc en què un pronunciament militar va restaurar la monarquia borbònica, nosaltres, càrrecs públics elegits democràticament pel poble valencià i ciutadania valenciana, proclamem unànimement que:

Reivindiquem i donem suport a un model d’Estat que supere la Monarquia amb processos constituents i que permeta desenvolupar els drets essencials dels valencians i les valencianes que el Règim de 1978, després de 40 anys, ha demostrat nul·la voluntat per a permetre, com son unes condicions laborals i socials dignes, la llibertat d’expressió i llibertats polítiques plenes, el finançament just i el dret a decidir. Per la República!”.

Ens dirigim, doncs, a totes i tots, sense exclusions i sincerament, a totes i tots des del respecte a la pluralitat, la diversitat i les legítimes diferències, per a fer possible aquesta proposta de suma i d’actuació coordinada. Vos convidem a totes i a tots a sumar-vos, a participar-hi, a unir mans i voluntats.

Visca el País Valencià Lliure!

Visca la República!

Joan S. Sorribes, secretari nacional d’ESTAT VALENCIÀ (membres de la Coordinadora del País Valencià per la República).

Mitjà per la República Valenciana