Arxiu de la categoria: procés valencià republicà

Intervenció de VBS en nom de la coalició ENV-RV/PVE en homenatge a Vicent Marco Miranda el 21 de desembre del 2014

Per la seua vigència reproduïm la intervenció de Víctor Baeta en nom de la coalició, llavors, d’ENV-RV/PVE, en l’homenatge que se li va retre a Vicent Marco Miranda el diumenge 21 de desembre del 2014, al cementeri de València. Quan el PPCV encara presidia la Generalitat i les, anomenades, esquerres valencianes feien d’oposició.

Sori (EV), Navarro (ERPV), Moya (PCPV), Baeta (RV), Cerdà (ERPV), Velasco (ENV) i asseguts Algarra (RV), Rodenes (ERPV) i darrera d'ell Toni Gisbert (ACPV)
La República Valenciana els agermana: Sòria (EV), Moyà (PCPV), Pilar Navarro (ERPV), Baeta (RV), Cerdà (ERPV), Velasco (ENV) i asseguts Algarra (RV), Ròdenes (ERPV) i darrere seu Toni Gisbert (ACPV) i entre ell i Velasco, dos companys d’Alboraia d’ERPV.

Intervenció de Víctor Baeta en nom de la coalició ENV-RV/PVE
Vicent Marco Miranda va morir el mateix any que jo vaig néixer. En 1946. Han passat 68 anys.
Quan en 1934, ara fa 80 anys, Vicent Marco Miranda es va despenjar del lerrouxisme en que havia esdevingut el seu partit, el PURA, i va fundar Esquerra Valenciana, el grau d’autogovern que desitjava per al País Valencià era (com ha dit abans Pilar Navarro) el d’un Estatut d’Autonomia. Però el Govern de la República espanyola, amb capitalitat a València, (com també ha dit abans Pilar Navarro) ho va impedir. Aquesta aspiració del valencianisme polític, assolir un Estatut d’Autonomia, es va fer realitat l’u de juliol de 1982, dins de la Constitució de 1978, amb una LOE (Llei Orgànica Espanyola) que va signar el Rei elegit per Franco.

Tenim un Estatut espanyol des de fa 32 anys. I alguns valencians, no sabem quants, constatem que aquesta Llei Orgànica que precisa sempre de l’aprovació del parlament de Madrid, no ens evita l’espoli a que som sotmesos els valencians per part de l’Estat espanyol i no ens possibilita una societat de benestar. Constatem que l’espoli, les lleis i les institucions espanyoles ens duen als valencians a la misèria.

Per superar aquesta situació els partits valencians d’esquerra centren la seua acció política en desplaçar de les institucions autonòmiques els partits valencians de dreta. Per a ells la contradicció principal és la que enfronta a la dreta valenciana i a l’esquerra valenciana, en el marc autonòmic i dins del Regne d’Espanya. Ens diuen que al desplaçar de les institucions autonòmiques la dreta valenciana per posar-se ells, l’esquerra valenciana, els problemes quedaran resolts.

Però per a nosaltres, sobiranistes valencians republicans d’ENV-RV/PVE, la institució autonòmica és una broma macabra. Els partits institucionals ens volen fer creure que l’Autonomia té una veritable capacitat de transformació social. Ens volen fer creure que aquesta institució disposa de veritable poder polític i recursos econòmics per solucionar els problemes dels valencians i que la mala gestió de la dreta valenciana, ens diu l’esquerra valenciana, és l’origen dels mals.

Aquesta contradicció ful entre valencians, en el si d’una institució de joguina més pròpia de la senyoreta Pepis, amaga la que nosaltres considerem contradicció principal, aquella que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola.
La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos parasitaris de l’Estat espanyol.

Ara, en el 2014, aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat valencià que faça possible l’economia que sempre ens ha caracteritzat als valencians com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que des de sempre ens han importat des de l’Estat espanyol, amb les seues lleis i els seus agents.

Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb aquesta bandera [Baeta en eixe moment ha onejat la bandera que duia] de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva. Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte per guanyar en competitivitat, però no baixant els salaris, sinó en millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.

No tenim altre camí, ni cap altra alternativa, per eixir del pou on estem els valencians. Ens cal una proposta política valenciana que, sense ambigüitats ni eufemismes es presente electoralment per a donar a conèixer als valencians el camí per a arribar al nostre Estat valencià de benestar. Cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, poder assolir el nostre Estat valencià. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:
– aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos dels valencians.
– refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.
Imagine que Vicent Marco Miranda estaria hui al nostre costat defensant aquesta proposta sobiranista valenciana republicana que, pensem, tots els partits presents ací compartim.

Cementeri de València, davant la tomba de Vicent Marco Miranda, 21 desembre del 2014.

El ‘front valencià’ l’hem d’obrir els valencians sense cap “interpel·lació”. Article de Josep Gomis

El ‘front valencià’ l’hem d’obrir els valencians sense cap “interpel·lació”.
article de Josep Gomis

L’article de Josep Barbera (JB), president de la Federació valenciana d’ERC/ER/E  ‘Obrir el front valencià’, publicat al digital català ELNACIONAL.CAT mereixen unes reflexions.
El primer que ens hauríem de preguntar, per esbrinar allò que JB ens està proposant, és saber quina proposta política té el seu partit per al País Valencià. Si ens atenem als seus estatuts l’article 2 diu:
Article 2. Objectiu Esquerra Republicana té com a objectiu la unitat territorial i la independència de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i l’assoliment d’una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris. (…).
Entenem doncs que de la mateixa manera que per a Ximo Puig, Isabel Bonig i Mónica Oltra, els valencians formem part de llur Nació espanyola, per a JB, els valencians formem part de la seua Nació catalana. Puig, Bonig, Oltra i Barberà, són polítics i en conseqüència el concepte de ‘nació’, entenem, ha de ser polític i es concreta en l’existència i defensa d’un Estat espanyol -realment existent- per als primers i català -en construcció, ampliant les quatre províncies- per a JB. Cap problema. Com ell diu ‘tot legítim’.
Aclarit llavors l’objectiu polític de JB i del seu partit, on rau el motiu del seu article?
Ho direm ras i curt.
Al nostre entendre advoca implícitament perquè la direcció d’ERC/ER/E a Barcelona, després dels reiterats fracassos electorals d’ERPV, no se’ls passe pel cap tancar la Federació valenciana.
Ni més ni menys. La ‘República Catalana’, hauríem de dir també ‘estricta’, en el seu trànsit per a esdevindre ‘completa’, ha de tenir passat el Sénia, els seus defensors homologats i en nòmina. Ha de mantenir contra vent i marees a ERPV, per l’interès dels valencians de nació catalana, però també i sobre tot per als d’allà dalt, per a no entrar en conflicte -ERC- amb els pre-polítics de l’EI, també defensors de la ‘nació sencera’.
Puig, Bonig, Oltra i Barberà, cadascú en la seua vessant, són sucursalistes. Representen a la gran majoria de valencians que els hi dona vertigen anar a soles per el món. Amb els espanyols o amb els catalans, però mai a soles com a valencians.
Amb tot l’article de JB, malgrat la seua motivació implícita, té una consideració que cal destacar i que cal donar suport. Des del sobiranisme valencià republicà cal donar suport als republicans catalans i al seu objectiu d’assolir la República Catalana. Obrir un front republicà al País Valencià, que una vegada més els fusterians no concreten,  a hores d’ara és,  si no es concreta, obrir-lo espanyol o com JB insinua comprometent als catalans a traspassar les seues quatre províncies -“interpel·lant” diu JB els catalans als valencians de Nació catalana dispersos en altres opcions electorals-, és a dir obrir un ‘front català’ al País Valencià, un veritable aprofundiment del suïcidi polític.
La millor defensa de la República Catalana, passat el Sénia, és reivindicar i fer possible la República Valenciana. La prova del cotó, que distingís a un sobiranista/independentista valencià republicà d’un sucursalista, és reivindicar, al costat i sent solidari amb la República Catalana, la República Valenciana.
El ‘front valencià’ l’hem d’obrir els republicans valencians sense cap interpel·lació de ningú. Prou problemes ja tenen els republicans catalans com per a afegir-ne més, com per a demanar-los que es fiquen en el vesper valencià. Allò que més ens agrairan els republicans catalans és que els valencians els obrim un front republicà solidari amb ells, però veritablement valencià. Que lluitem per la República Valenciana, lliure i sobirana. Això sí serà obrir un veritable ‘front valencià’.
Josep Gomis, membre de l’Executiva de RV/PVE (República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu)
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 17 de juliol de 2019

CANÇÓ ‘JA ARRIBA EL TREN DE LA REPÚBLICA VALENCIANA’ (M)

Cançó ‘JA ARRIBA EL TREN REPUBLICÀ’
Ja arriba el tren
Ja arriba el temps
Unim totes les forces d’un poble valent

Cançó ‘Ja arriba el tren republicà…’
Ací teniu un enllaç per sentir la cançó
www.republicavalenciana.org/audios/tren-republica.mp3

Música: Carles LLinares
Lletra: Carles Llinares i Víctor Baeta
Producció musical i arranjaments:
Albert Ortega, Pau Miquel Soler i Carles Llinares
Producció: ACR Constantí Llombart

la lletra de la cançó

Ja es veu com s’acosta a l’estació
Un tren que viatja amb un rumb
Forjat d’història, fets i raó.

Traçant un camí per un país
que avui roman ocult als ulls,
Després de tres segles d’asfalt i oblit.

Buscant un lloc
on prendre alè.
Unint totes les forces d’un poble valent.

Poble republicà
Alçat en peu
Que vol refer la historia que li havien pres.

Trenquem els murs
I busquem tots junts la sortida
D’aquesta realitat mentida
Amb una resposta que arriba
Des de la plana al sud.

Ja arriba el tren
Ja arriba el temps
Unim totes les forces d’un poble valent.

Poble Valencià
Alçat en peu
Que vol refer la historia que li havien pres.

Trenquem els murs
I busquem tots junts la sortida
D’aquesta realitat mentida
Amb una resposta que arriba
Des de la plana al sud.

Ja arriba el tren
Ja arriba el temps
Unim totes les forces d’un poble valent.


Ximo Cunyà (RV/PVE) troba insuficient les reivindicacions a favor del valencià d’ACPV

CANDIDATURA DE RV/PVE A CORTS VALENCIANES · 28 D’ABRIL 2019

correu@republicavalenciana.org  tel. 650 537 213    www.republicavalenciana2019.eu

NOTA DE PREMSA (2) – 11/04/2019

XIMO CUNYÀ, CAP DE LLISTA DE LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE VALÈNCIA I ASPIRANT A SER PRESIDENT DEL PARLAMENT COLONIAL, TROBA INSUFICIENTS LES REIVINDICACIONS A FAVOR DEL VALENCIÀ D’ACPV.

Davant de l’aparició de la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística que  reclama la igualtat de drets de les llengües cooficials i que es marca com a objectiu que l’Estat espanyol, en la pròxima legislatura, trenque amb la tradició d’una “Administració central monolingüe” i assumisca les reformes legislatives necessàries per a garantir als ciutadans d’aquests territoris “igualtat de drets” en l’ús de les llengües cooficials i davant de les declaracions de Toni Gisbert d’ACPV que ha apuntat “mentre l’Estat espanyol no reconega de ple, amb totes les seues implicacions, el dret a no ser discriminats” per parlar una llengua cooficial, “es mantindrà la conflictivitat”.

Ximo Cunyà, cap de llista per València de la candidatura PER LA REPÚBLICA I LESTAT VALENCIÀ de RV/PVE (República Valenciana/ Partit Valencianiste Europeu) i soci d’ACPV des de fa més de trenta anys ha manifestat:

“Apanyats anem si hem d’esperar de l’Estat espanyol reconega res que no vaja en la direcció d’eliminar l’idioma valencià, el català i qualsevol altre que no siga el seu. Un Estat repressor que empresona i manté a l’exili republicans catalans, precisament per haver plantat cara a la supressió d’un Estatut, impulsat pel socialista Maragall,  que pretenia, en qüestions de llengua el que esta Plataforma reivindica, igualar castellà i català en Catalunya. El camí reformista ja sabem on ens du.” 

I el candidat republicà valencià, entre els treballs  professionals manats pel Consorci de Bombers i responsabilitats familiars, ha tingut temps per afegir a este gabinet de premsa de RV/PVE:

“Deixem d’enganyar a la gent. Deixem de crear falses esperances. Este Estat del 78 concatenat amb el del 39, és irreformable. Els republicans catalans marquen el camí a la resta de demòcrates de l’Estat, es a dir als republicans. Si volem que el valencià a casa nostra deixe de ser una llengua colonial supeditada a la de la metròpoli (les lleis dels ocupants deixen clar que ningú té l’obligació d’entendre el valencià) no tenim més eixida que reivindicar la sobirania política que el 29 de juny de 1707 “por justo derecho de conquista” vàrem perdre. Si volem, si més no, que el valencià estigué igualat legalment al espanyol, no hi més eixida que començar a portar sobiranistes valencians republicans a l’actual parlament colonial (recordem LOE 5/1987) per esdevindre majoria i iniciar un procés constituent que ens porte l’Estat valencià i la República Valenciana”                                                           

                                                                                                         +INFO 650 537 213 · Gabinet de premsa de RV/PVE

——————————–
Els objectius polítics de la candidatura de RV/PVE es poden  resumir en: dotar al poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) d’una personalitat política pròpia mitjançant la creació d’un Estat valencià, lliure i sobirà, per a poder, els valencians, fer o desfer; per a poder acceptar o rebutjar; per a poder anar en pla d’igualtat a les estructures federals o confederals que se’ns proposen, però per a poder eixir d’aquestes estructures si els valencians decidim que no ens convé estar.”

Qui encapçala i qui tanca les llistes de València i Alacant de RV/PVE ‘PER LA REPÚBLICA I L’ESTAT VALENCIÀ’

CANDIDATURA DE RV/PVE A CORTS VALENCIANES · 28 D’ABRIL 2019

correu@republicavalenciana.org  tel. 650 537 213    www.republicavalenciana2019.eu
NOTA DE PREMSA (1) – 07/04/2019

El sindicalista Ximo Cunyà i l’activista de SiR Dolors Alexandre encapçalen, i els històrics valencianistes Toni Bargues i Vicent Balaguer tanquen, les candidatures per les circumscripcions de València i Alacant de RV/PVE: PER LA REPÚBLICA I L’ESTAT VALENCIÀ
El partit República Valenciana/ Partit Valencianiste Europeu, partit testimonial i de molt reduïda capacitat organitzativa, contra tot pronòstic ha aconseguit per primera vegada i en solitari, sense formar part de cap coalició, presentar llista per a les eleccions al Parlament valencià, en les dos circumscripcions més importants de la comunitat autònoma (recordem, LOE 5/1982). L’organització que basa la seua acció política en la difusió ideològica del sobiranisme valencià republicà ha aconseguit un dels seus objectius: que la papereta de RVPVE, amb el seu logo,  estiga en els col·legis electorals d’arreu del País Valencià i que els objectius polítics de RV/PVE estiguen presents en la campanya i que es podrien  resumir en: “dotar al poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) d’una personalitat política pròpia mitjançant la creació d’un Estat valencià, lliure i sobirà, per a poder, els valencians, fer o desfer; per a poder acceptar o rebutjar; per a poder anar en pla d’igualtat a les estructures federals o confederals que se’ns proposen, però per a poder eixir d’aquestes estructures si els valencians decidim que no ens convé estar.”
El cap de llista per la circumscripció de València i aspirant a ser president d’un parlament colonial en trànsit a un sobirà, és el sindicalista, delegat pel Sindicat Valencià Republicà en el consorci de Bombers de València, el muserenc Ximo Cunyà i Alcover.  La llista la tanca l’històric valencianista Toni Bargues. La cap de llista per Alacant és l’alacantina, resident a Dénia, l’activista i dinamitzadora de Solidaritat i República en la Marina Alta, Dolors Alexandre i Ivorra. Tanca la llista l’històric antifranquista i republicà valencià a Dénia, Vicent Balaguer.

+INFO 650 537 213 · Gabinet de premsa de RV/PVE