Arxiu de la categoria: Ruptura i República

Una maniobra mai vista: les claus de la suspensió dels presos polítics diputats

«És inèdit, perquè mai no s’havien suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma»

Per: Josep Casulleras Nualart   24.05.2019  17:54 a VILAWEB

La mesa del congrés espanyol, amb els vots dels membres del PSOE, el PP i Ciutadans, ha suspès quatre diputats, que són presos polítics, elegits en les eleccions del 28 d’abril i a qui ara retiren tots els drets. A més, molt probablement, la decisió de la mesa deixarà alterada la composició del congrés que van determinar les urnes, disminuint el pes que té l’independentisme català a la cambra baixa espanyola. I això ho han fet amb l’aval dels lletrats del congrés, que han elaborat un informe inèdit, inexplicable per a molts juristes. Perquè els lletrats reconeixen que el reglament del congrés no permet pas la suspensió dels diputats, i alhora esgrimeixen una interpretació forçada i esbiaixada d’un article de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim), el 384 bis, per a poder-los suspendre. La mesa acaba suspenent els diputats sense que el reglament del congrés li ho permeti i sense que el Tribunal Suprem hagi dictat cap suspensió. I ho fa tirant pel dret, aplicant directament un article de la LECrim que era previst, tal com va determinar el Tribunal Constitucional, només en casos de terrorisme.

El precedent del suplicatori denegat

El Tribunal Suprem es va negar, a mitjan mes, a tramitar al congrés espanyol i al senat un suplicatori perquè els plens de les dues cambres decidissin si Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva podien ser suspesos com a diputats acabats d’elegir el 28-A. És un requisit en els casos de càrrecs electes que són processats, però el tribunal que presideix Manuel Marchena s’hi va negar, adduint, entre més raons, que el judici oral ja feia temps que havia començat i que tramitar aquest suplicatori hauria convertit la immunitat parlamentària en un privilegi i no pas en un dret. El Suprem va dir que no calia aquest suplicatori i que el reglament de la mesa ja preveia les possibilitats de suspensió dels diputats processats.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Hi havia un problema: el reglament del congrés diu, a l’article 21.1.2, que ‘el diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i amb la interlocutòria de processament ferma, es trobés en una situació de presó preventiva i mentre aquesta duri’. A la presó? Sí. Processament ferm? Sí. L’autorització per a la suspensió d’un suplicatori? No. El reglament es presentava com una via molt més que dubtosa per a aplicar la suspensió, malgrat les declaracions que des de començament de setmana van fer alguns dirigents socialistes, com ara la vice-presidenta Carmen Calvo, sobre la ‘claredat’ del reglament per a decidir una suspensió ‘inevitable’. Volien preparar el terreny en l’àmbit de l’opinió pública per a una decisió que ja era presa, però l’ambient s’anava enverinant per la pressió de la dreta política i mediàtica espanyola.

I va arribar el 21 de maig, i els quatre diputats i el senador van assumir les respectives actes i van prometre el càrrec. Diputats i senador de ple dret. Meritxell Batet va demanar ajuda al Suprem; la decisió de suspendre cinc parlamentaris a les corts espanyoles li cremava a les mans, i va enviar una petició a Manuel Marchena perquè li digués si, tal com també havia demanat la fiscalia, es podia aplicar un article de la llei d’enjudiciament criminal, el 384 bis, que ja havia utilitzat ara farà un any Pablo Llarena. Amb aquest article, Llarena havia suspès directament els presos polítics acabats de processar que eren diputats al Parlament de Catalunya. És un article que diu que s’ha de suspendre els càrrecs públics que siguin en presó preventiva i que siguin processats en ferm ‘per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels’. Però fa anys que el TC va deixar clar què s’entenia per ‘rebels’, i era això: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’ És el que diu la sentència 199/87 del TC.

Llarena va contravenir la doctrina del Tribunal Constitucional quan va suspendre els diputats del parlament. Però va fixar un precedent. Meritxell Batet va demanar a Marchena que fes igual que va fer Llarena, és a dir, que el Tribunal Suprem els suspengués i que donés instruccions a la mesa de la cambra per a fer-ho efectiu. Per això li va enviar la petició de pronunciament. Però Marchena sen va rentar les mans, i va dir a Batet que no havien pas de pronunciar-se sobre l’aplicació del polèmic 384 bis de la LECrim. Batet no va tenir la resposta que cercava, l’aval del Suprem; va tenir una evasiva de Marchena.

Una decisió sorprenent

Per tant, aquest matí, quan encara s’havia de reunir la mesa i els lletrats del congrés tot just s’asseien a discutir què havien de recomanar, no hi havia cap disposició de cap tribunal que digués que s’hauria d’aplicar el 384 bis per a suspendre els diputats. I el reglament del congrés continuava dient això que diu: que sense el suplicatori tramitat a la cambra, tampoc no se’ls pot suspendre. I doncs, no es pot suspendre els presos diputats? L’estat espanyol es podia permetre això? Que quatre presos polítics exercissin lliurement i plena els seus drets com a diputats de les corts espanyoles, amb veu i vot i retribució?

El dictamen final dels lletrats és sorprenent. És inèdit, perquè mai no s’havien suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma. Els lletrats reconeixen que el reglament no els permet de suspendre els diputats i que el Suprem tampoc no els ha dit res sobre l’aplicació del 384 bis. I tot seguit diuen que ‘aquesta comunicació es pot considerar implícita’ en la interlocutòria del Suprem del 14 de maig, perquè el tribunal no modificava la situació de presó provisional dels presos i perquè, en el darrer punt de la interlocutòria, el Suprem deia que traslladava les consideracions que feia sobre el suplicatori a la presidenta del congrés ‘als efectes procedents’. I amb això, amb aquests arguments, la mesa, amb el suport del PSOE, PP i Ciutadans, decideix d’aplicar una suspensió que encadena diversos despropòsits.

I tot per un propòsit d’estat: que els dirigents de l’independentisme siguin apartats de la vida política i pública, que siguin castigats i que no tinguin cap veu. Com s’entén, doncs, que se’ls suspengui en virtut d’un article de la LECrim pensat per a terroristes que hagin fet ús d’armes i explosius per a alterar l’ordre constitucional? I si el reglament del congrés no serveix per a suspendre els presos, i el 384 bis tampoc, com és que se’ls ha suspès? Als presos afectats se’ls ha vulnerat un dret fonamental, el de la participació política, que també afecta el milió i mig de ciutadans que els van votar i que veuen com una decisió com aquesta els invalida el sentit d’allò que van expressar a les urnes. Una vegada més.

Valencians…? avui a Madrid.

Valencians…? demà a Madrid.
De bon matí, quan els estels es posen, el grup de wasap de l’autocar que ens portarà demà a Madrid m’enviava un missatge amb una foto. El text deia el següent:
ESTIMATS/DES COMPATRIOTES, demà complirem amb un dels nostres Crits ; ” NO ESTEU SOLS/ES “,tot defensant els nostres malmesos drets més fonamentals. Que ningú no dubti, que tots aquests esforços que fem, ens milloren com a POBLE i ajuden a construir la REPÚBLICA tan estimada. Un cop més, podrem mostrar al món el nostre habitual comportament cívic. VISCA LA REPÚBLICA, nascuda el 27 d’octubre de 2017. Avui, a dormir d’hora, que ens haurem d’alçar ben d’hora, ben d’hora …… que ” la marxa vers Madrid ” ens exigirà un gran esforc.
Arenga als viatgers vers Madrid.
Tot el Baix Llobregat,hem omplert autocars.
Dema estsrem junts….
La Marina Alta també se’n va. Ens apuntarem amb la gent de les Illes
I la foto aquesta:

Un grup de catalans, residents al País Valencià, ens fan una foto davant l’arc de Triomf de Barcelona amb una pancarta on apareix el mapa polític del Països Catalans, i diem polític i no lingüístic, perquè Requena-Utiel es veu del mateix color que l’Empordà.

(…)

Per la vesprada quan els estels comencen a eixir, telefone a una amiga i li pregunte:
– Escolta quina pancarta m’aconsella que portem.
Ella sap que soc independentista valencià. I en veu trista em diu.
– Mira Andreu, jo no aniré amb vosaltres. Ja saps que jo no sóc independentista valenciana.
Assumint el fet li pregunte:
– Que senyal o bandera penses portar.
I em contesta:
– Una amiga que viu a Catalunya, li he demanat que em porte una estelada del triangle blau.
– Llavors -l’he dit amb certa esperança – vols ser comptabilitzada com independentista catalana.
– No que va! Portaré una samarreta con la bandera republicana espanyola. Ja saps que jo estic per la República federal espanyola i pel dret a l’autodeterminació.
– Entesos -concloc- seràs comptabilitzada com una espanyola que com una altra republicana espanyola com tu, haja pogut vindre de Valladolid i amb la que compartiu la mateixa Nació.

No li dic, però ho pense… com els de la foto de dalt residents al País Valencià, però que comparteixen la mateixa Nació que els de la Garrotxa.
Catalans els uns, espanyols els altres, però mai valencians.
Quina pena.
(…)
Estic alçat preparant-me, per anar en l’autobús que ens portarà a Madrid, per solidaritzar-me, com republicà independentista valencià, que reivindique l’Estat valencià i la República Valenciana, amb els republicans independentistes catalans empresonats i exiliats que reivindiquen l’Estat català i la República Catalana, la de Macià.
Però em prepararé mentalment perquè en l’autobús estaré rodejat de catalans i/o espanyols, la seua qualitat de valencians és accidental, simplement són catalans i/o espanyols que viuen al País Valencià.
En arribar a Madrid treure i voldré exercir de la meua condició de valencià. Voldré que el satèl·lit em comptabilitze com un valencià solidari amb els catalans. Per això portaré aquesta pancarta i el senyal que reivindica la República Valenciana.