Arxiu de la categoria: Ruptura i República

RV/PVE ofereix per al debat dins de la CPVR una moció republicana i sobiranista per a ser presentada en els ajuntaments valencians. El representant del PCPV proposa la moció de IU.

República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, membre de la Coordinadora del País Valencià per la República, ofereix per al debat dins de la CPVR una moció republicana i sobiranista per a ser presentada en els ajuntaments valencians.
La moció de la CPVR està prevista que s’aprove en gener, en la propera reunió, que seria la dècima, de la Coordinadora.
La proposta de RV/PVE té com a fonaments els acords aprovats de la Coordinadora:

MOCIÓ
“Este municipi es suma a la proposta de la CPVR per superar la Constitució de 1978 i portar la República i perquè els valencians, exercint la nostra sobirania, coadjuven a este objectiu encetant el nostre propi procés constituent republicà al Parlament valencià per a coordinant-nos amb la resta de processos constituents republicans encetats a l’Estat “


La proposta del PCPV

El representant del PCPV a la CPVR , Rafael Pla planteja la proposta de moció als Ajuntaments de IU assumida per l’EUPV http://eupv.org/wp-content/uploads/2018/10/Moci%C3%B3-Reprovaci%C3%B3-Corona.pdf i respecte a la proposta de RV/PVE planteja la seua oposició amb aquestes paraules:

“Rafa Pla, [18.12.18 12:15]
La moció d’EUPV és compatible amb diferents posicions republicanes, com la resolució aprovada al Parlament de Catalunya amb els vots dels Comuns, ERC i PDCat. La proposta de RV/PVE, dient “encetant el nostre propi procés constituent republicà al parlament valencià”, no arran del trencament democràtic amb l’abolició de la monarquia, sinó per a “coadyuvar” a “este procés”, expressa la proposta política de RV/PVE, però difícilment seria acceptada unitàriament per EUPV, Podem i Compromís, que són les forces republicanes amb representació municipal, i que és l’objectiu que es va acordar en l’Assemblea del CPVR en Alcoi

En una nit més pròpia de “La noche de los muertos vivientes”, el discurs del Borbó ha estat un “Santiago y cierra España” on ens ha passejat la mòmia d’Espanya. No hi ha cabuda per a cap consens polític, si de cas cívics o socials.

Al final del seu discurs el Borbó ens amolla:

“Ahora debemos valorar con orgullo lo que somos, lo que hemos hecho y confiar en lo que podemos hacer entre todos, alejando el desencanto o el pesimismo. Debemos ser conscientes de la nueva realidad que nos impone el siglo XXI y ser capaces de alcanzar consensos cívicos y sociales que aseguren el gran proyecto de modernización de España.”

Reaccions de mitjans republicans al discurs del Borbó

Defensa la Constitució i els ideals que van fer possible la Transició per mantenir la unitat d’Espanya
El rei d’Espanya ha fet el seu tradicional discurs de Nadal, en el qual ha ignorat completament la crisi catalana, a la qual no s’ha referit en absolut. Felipe VI ha repetit els tòpics sobre la constitució i la convivència que solen fer els monarques en aquesta ocasió.

Anem apanyats… a Pablo Iglesias li ha agradat el discurs del Borbó.

6 hHace 6 horas

 Al rey le honra intentar empatizar con los más castigados y reconocer sus errores. El problema es que la institución monárquica pertenece a otro siglo y no puede, aunque lo intente, responder a la necesidad democrática de España: justicia social, feminismo, fin de la corrupción.
251 respuestas 172 retweets 544 Me gusta

Lo más reseñable es el cambio de tono respecto a la cuestión territorial. El Jefe de Estado abandona el discurso del 3 de octubre y habla de convivencia y respeto a la diversidad. Reconoce así implícitamente que se equivocó asumiendo las tesis de la derecha sobre Catalunya.

Habla también a los jóvenes, un colectivo que mira con extrañeza y que se siente cada vez menos identificado con la monarquía. Más allá de la eficacia de estos mensajes, son síntoma de que el rey es consciente de los límites de la institución que representa, y eso es positivo.

Habla a las mujeres, en lo que parece un reconocimiento de la enorme desconexión que existe entre la institución monárquica y las aspiraciones que han expresado las mujeres en España. El rey sabe que la España feminista no quiere patriarcas.

El Jefe de Estado ha hecho hoy un discurso que, aunque viene de una institución que difícilmente puede responder a los anhelos democráticos e igualitarios de la sociedad española, incluye claves interesantes y aciertos que reconocer. Algunas impresiones sobre sus palabras:

RV/PVE en solidaritat amb Turull, Sànchez, Forn, Rull i els republicans catalans i per la fi del regim del 78/39


RV/PVE en solidaritat amb Turull, Sànchez, Forn, Rull i els republicans catalans i per la fi del regim del 78/39

República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu, davant de la ignomínia de l’Estat espanyol mantenint en presó sense judici als dirigents republicans catalans i de l’alentiment pervers del procés per evitar que els demòcrates catalans puguen recórrer als tribunals internacionals; que davant de l’opció de lluita pacífica dels catalans per a poder decidir democràticament i assolir l’Estat català els ha portat a quatre dels presoners polítics: Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn a fer una vaga de fam que ja es va acostant als quaranta dies en que es pot produir un desenllaç de mort; davant d’aquests fets els sobiranistes valencians republicans de RV/PVE manifestem que no es pot restar en silenci davant aquesta repressió de l’Estat dinàstic espanyol i no ser, al mateix temps, còmplices d’este Estat espuri neofranquista.
Però fins i tot les paraules ja no són suficients. La major solidaritat amb el republicans catalans que els demòcrates valencians podem fer és obrir un altre front democràtic valencià contra el regim del 78/39 al País Valencià. Cal denunciar al regim que ja ha comptat amb tres Caps d’Estat: Franco, Juan Carlos Borbón i Felipe Borbón.
Este regim és espuri, pervers i tirànic. Cal denunciar-lo i cal canviar-lo.
RV/PVE fa una crida als demòcrates valencians per incorporar-se a la CPVR (Coordinadora del País Valencià per la República) per lluitar democràticament contra el regim del 78/39, per generar processos constituents i per assolir la República.
RV/PVE fa una crida als sobiranistes valencians republicans a agrupar-nos i generar al parlament valencià un procés constituent per l’Estat valencià, per la República Valenciana, lliure i sobirana.
Comité Executiu de RV/PVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 14 desembre 2018

Entre el “mori el Borbó” i l’ordre establert per Jaume Renyer

Els posicionaments d’ERC en relació al trentè aniversari de la Carta Magna espanyola han oscil·lat entre Joan Tardà i el seu crit de “mori el Borbó” i l’informe sobre la legitimitat democràtica de la Constitució del 1978 elaborat per la Fundació Irla.

Joan Tardà va cloure el seu abrandat parlament en un acte de les JERC contra la Constitució espanyola amb l’històric crit de lluita de la Guerra de Successió. Fou, el seu, un gest políticament legítim i inhabitual en discurs oficial de l’Esquerra actual perfectament homologable dins del llenguatge característic de la classe política autonòmica. La reacció de la “brunete mediatica” el portà a emular la conducta seguida per Carod (després de l’entrevista amb ETA), Puigcercós (amb la bandera espanyola) i Benach (amb els complements del cotxe oficial), és a dir, rectificar conductes no pas fruit de l’autocrítica voluntària sinó de la pressió externa. Feta aquesta reflexió, Joan Tardà és un patriota i un diputat honest que mereix la solidaritat dels companys davant les anunciades actuacions de la fiscalia espanyola.

L’altre pronunciament d’ERC és un document -conegut la vigília de la festa constitucional elaborat per la Fundació Irla (d’autor anònim i que per defecte cal atribuir a Josep Vall, que n’és el director)- sobre la legitimitat de la Constitució del 1978. Consta de dues estadístiques, una sobre el percentatge de població actual que no va poder votar en el referèndum constitucional d’ara fa trenta anys, i l’altra sobre la predisposició a una reforma constitucional entre la ciutadania. Unes dades i les altres estan enllaçades per frases més pròpies d’un power-point que d’un document políticament argumentat i tot plegat conclou amb un paràgraf del punt 24 de la Declaració de Principis de la Internacional Socialista, de l’any 1989, referit al dret d’autodeterminació dels pobles.

En conjunt és un document inconsistent, jurídicament i políticament, que no està a l’alçada de la temàtica que pretèn abordar, i més quan empra l’argument del temps transcorregut per deslegitimar la validesa del text constitucional (com si allò procedent fos revalidar periòdicament les lleis vigents). L’any 1978 la direcció d’ERC fonamentà el rebuig a la Constitució en el no reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles, trenta anys després aquesta raó queda desdibuixada en un context en el qual hom sembla estar a l’espera d’un gest governamental en pro de l’Espanya plural per acollir-se a una eventual reforma constitucional. Joan Ridao, que va presentar l’informe, va desaprofitar l’ocasió de concretar allò que anunciava en el seu llibre “El Pla B: l’estratègia cap a la sobirania” (Editorial Mina, Barcelona, 2007), és a dir, quin pla B i quina estratègia ha de seguir ERC, un cop declarat esgotat el procés autonòmic.

El proppassat dia 4, la direcció d’ERC va convocar un acte polític amb el títol “Estem construïnt un estat propi. Disculpin les molèsties”. A banda d’un lema tan agosarat, res es va aclarir sobre la posició que adoptarà el Partit davant el desenllaç del finançament de la Generalitat i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. En tot cas, hauría de ser una resposta congruent amb les resolucions del congrés del juny i amb els bons propòsits que inspiren la convocatòria d’actes com l’esmentat, i si pot ésser, doni consistència jurídica i política a un projecte nacional que va més enllà del “mori el Borbó” i de l’informe sobre la Fundació Irla.