Arxiu de la categoria: valencianisme

Guia de les banderes valencianes. Quin senyal volen emetre.

L’ACR Constantí Llombart davant de l’embolic de banderes valencianes i dels senyals que pretenen emetre, ha fet aquest treball que està obert a suggeriments i esmenes. S’ha intentat presentar els senyals valencians i només que valencians, estrictament valencians. Ha estat un exercici per a també aclarir-nos nosaltres mateixos. Acceptem esmenes de tot tipus. El que voldríem és que cada un dels senyals (o banderes) estiga ben definit per aquells que els utilitzen, defensen o millor coneixen. L’objectiu és que els receptors dels senyals sàpiguen exactament, en la mesura que això siga possible, allò que es vol transmetre.

Exhaurida l’edició impresa, s’ha completat la publicació en PDF per capítols del llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’

Contraportada, llom i portada

Sumari. (pàg. 3-11)

Qüestió prèvia (pàg.13).

Crida als lluitadors per la llibertat (pàg. 15).

Capítol I. Sobre identitats. Fuster va ser massa Fuster (pàg. 17).

Capítol II. L’espill que ens acull (pàg. 25).

Capítol III. La casa que vull (pàg. 43).

Capítol IV. Antecedents. La constància d’ENV i el nyap d’EV  (pàg. 61).

Capítol V. Evolució teòrica de les bases independentistes. Dels plantejaments culturals identitaris als polítics republicans del sobiranisme valencià (pàg. 93).

Capítol VI. L’aliança d’ENV amb l’ACR Constantí Llombart. Primer manifest unitari del sobiranisme valencià republicà (pàg. 107).

Capítol VII. Nous corrents del republicanisme: llibertat sense dominació. Lectura de dos documents borbònics: el Decreto de Nueva Planta de 1707 i la Constitución española de 1978 (pàg. 111)

Capítol VIII. El sobiranisme valencià republicà impulsor de la Coordinadora del País Valencià per la República (2006-2010). Primera manifestació a València “Per la república” el 15 de maig de 2006 (pàg. 125)

Capítol IX. 6 desembre 2006, sobiranistes valencians a Madrid (pàg. 145).

Capítol X. I Convenció per la República al País Valencià, 4 de març de 2007 (pàg. 155).

Capítol XI. Manifestació a Alacant el 15 d’abril de 2007. Primer tren republicà de Castelló a Alacant (pàg. 189).

Capítol XII. La paella valenciana, mai madrilenya (29 de juny de 2007). Fundació de República Valenciana – Partit Valencianista Europeu (26 de novembre de 2007) (pàg. 213)

Capítol XIII. Eleccions Generals del 9 de març de 2008 (pàg. 225)

Capítol XIV. 19 d’abril de 2008, tercera manifestació republicana convocada al País Valencià per la CPVR i segona a València (pàg. 237)

Capítol XV. El dissabte 25 d’abril de 2009 i el diumenge 25 d’abril de 2010, manifestacions polítiques per la sobirania valenciana (pàg. 247)

Capítol XVI. 16 de maig de 2009, manifestació a Castelló amb l’arribada del segon tren republicà des d’Oriola (pàg. 271)

Capítol XVII. 9 d’Octubre de 2009 a Nules (la Plana Baixa) (pàg. 287)

Capítol XVIII. 29 de maig de 2010, manifestació a Oriola amb l’arribada del tercer tren republicà procedent de Castelló (pàg. 297)

Capítol XIX. Marxes del darrer diumenge d’octubre (pàg. 341)

Capítol XX. Eleccions Corts Valencianes, 22 de maig de 2011 (pàg. 353)

Capítol XXI. Vicent Gisbert i Miró, in memoriam (pàg. 365)

Capítol XXII. Proposta de Constitució de la República Valenciana (pàg. 371)

Capítol XXIII. Altres articles i documents (pàg. 379-415)

Capítol XXIII (bis). Altres articles i documents (pàg. 416-444)

Epíleg.  Sobre lleialtats (pàg. 445)

AQUEST LLIBRE ES VA ACABAR DE MAQUETAR EN LA SETMANA DE FALLES DE 2014, ALS TALLERS GRÀFICS DE MARI MONTANYANA,
AL CARRER DEL FORN DELS APÒSTOLS, AL COSTAT DE LA PLAÇA DE LA MARE DE DÉU DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

RV/PVE comenta Martha Gellhorn vuitanta-un anys desprès…

800px-Martha_Gellhorn_stamp
I sap una altra cosa? Aquest país és massa bonic perquè els feixistes se’l facen seu. Ja han convertit Alemanya, Itàlia i Àustria en quelcom tan repugnant que fins i tot el paisatge és lleig. Quan conduïsc per les carreteres d’ací i hi veig les muntanyes de pedra i els camps aspres a banda i banda, els para-sols clavats a la sorra de les platges, els pobles de color de terra i els llits de grava dels rius, la cara dels seus llauradors, pense: s’ha de salvar Espanya per a la gent decent, és massa bonica com per malbaratar-la! »
— Carta de Martha Gellhorn a Elionor Roosvelt, Barcelona, 1938

Però no es va salvar i els feixistes se’l van fer seu…
“Per a nosaltres Espanya, com a possibilitat d’un projecte compartit i contemplant la Constitució espanyola de 1978 i el seu desenvolupament, va finiquitar definitivament l’1 d’abril de 1939. L’Estat Valencià que nosaltres, sobiranistes valencians republicans, reivindiquem no pot contemplar cap acord o dependència amb altres Estats sobirans si no estan fets des de la nostra total independència, a la qual mai renunciarem.”
La casa que vull. pàg. 49 de ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’

PEL DRET a decidir del Poble Valencià. Naix un nou partit sobiranista valencià republicà que trenca amb el règim del 78. ANNA notícies li dóna la benvinguda.

En els seus estatuts podem llegir…
Artículo 4.- Finalidades.
PEL DRET a decidir del poble valencià no es un Partido anti catalán ni anti español, PEL DRET a decidir del poble valencià es un Partido Político demócrata, valenciano, municipalista, independentista, europeísta, social, humanista, feminista, LGTB+, ecologista y republicano que sirve al progreso y a las libertades soberanistas de Valéncia y de sus ciudadanos.

Principis, objectius i corrents a RV/PVE – partit signant de la Declaració de la Llotja de Mar, 25 octubre 2019 –

Butlleta d’afiliació

Principis, objectius i corrents a RV/PVE
– partit signant de la Declaració de la Llotja de Mar, 25 octubre 2019 –

En els estatuts de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu (RV/PVE) es defineixen els principis i els objectius del partit. Els principis són:

Art.2: Principis. RV/PVE és un col·lectiu d’homes i dones que assumeix com a propis els ideals de la tradició històrica del valencianisme polític, el pluralisme polític, el laïcisme i el pensament republicà que reivindica: llibertat, igualtat i fraternitat.

Respecte als objectius sols hi ha dos.

El primer. Assolir la sobirania política del poble valencià, concretada aquesta sobirania en l’assumpció d’un Estat valencià, d’una República Valenciana, lliure i sobirana, per a poder -el poble valencià- fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder anar allà on ens interesse estar, però també per a poder tornar dels llocs on no ens interesse estar.

El segon. Perquè aquesta República Valenciana no siga percebuda com una república aïllada i autàrquica, RV/PVE propícia per a aquesta república una vocació confederal amb repúbliques sobiranes europees. Esta Confederació pot perfectament començar per repúbliques sobiranes de l’antiga Corona d’Aragó o de Repúbliques Ibèriques o de repúbliques de la resta d’Europa. D’una Confederació Europea forta amb capacitat d’influir positivament (per la pau i la subsistència) en el món. Eixos dos punts en els estatuts apareixen així:

Art. 3: Àmbit i finalitats.
(…) 1. L’assoliment de l’Estat valencià com a plasmació de la plena sobirania del poble valencià, mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana que proclame la República Valenciana i perquè la seua bandera onege en la seu de les Nacions Unides. 2. L’assoliment, des de Gibraltar als Urals, de la Confederació Europea de Repúbliques, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau i la subsistència a tots els éssers humans.

Ni més ni menys. Assolir la sobirania política del Poble Valencià, mitjançant la República Valenciana, i la seua relació política amb altres pobles sobirans és el nostre objectiu i el ciment que ens uneix als afiliats de RV/PVE.

Però conscients que la societat és plural, amb pensaments diversos, creences vàries, interessos distints i contraposats, des de RV/PVE es proposa l’existència de corrents d’opinió. Així en l’Article 7 referit als drets dels afiliats en l’apartat 5 es diu:

Art. 7: Drets dels afiliats. Els afiliats a RV/PVE tenen els següents drets:
(…) 5. A formar corrents i grups d’opinió.(…)

RV/PVE més que un partit amb propostes programàtiques és més bé un MOVIMENT per assolir la República Valenciana; no aprofundeix en un programa concret, com ho faria un partit clàssic. És per aquesta raó i perquè els membres de RV/PVE estiguen a gust amb llurs distints pensaments, interessos socials i  posicions programàtiques, que es proposen la formació de corrents. RV/PVE proposa a partir del principi del laïcisme, assumit com a principi per tots els afiliats, que l’Article 7, apartat 5 es desenvolupe de la següent manera en un nou article dels estatuts:

Article &&. Laïcisme de RV/PVE i Pluralisme intern: corrents i grups d’opinió

El republicanisme de RV/PVE és laic perquè promou valors cívics comuns integradors que representen a la comunitat en el seu conjunt i no a una part. Aquest laïcisme ho és al marge de les creences particulars religioses, filosòfiques o fins i tot les referides a les teories científiques. Per a facilitar la consecució d’aquesta integració cívica republicana, RV/PVE promourà el coneixement del pluralisme existent en la societat pel que podran existir en el si de RV/PVE corrents i grups d’opinió, tant davant qüestions concretes com de caràcter general, que no necessàriament hauran de ser estables o permanents. Tindran plena capacitat d’expressió pública i podran defensar les seues posicions, sense perjudici del compliment de la política de RV/PVE i dels presents Estatuts.

Els corrents i grups d’opinió hauran de respectar les següents condicions:

  1. a) Respectar la unitat, principis, estatuts i finalitats específiques de RV/PVE.
  2. b) Respectar els acords presos pels òrgans de RV/PVE.
  3. c) Respectar en el seu si el debat obert i democràtic.
  4. d) Evitar que en la seua activitat es confonga la seua opinió amb la del conjunt de RV/PVE.

El Coordinador de RV/PVE disposarà d’un registre de corrents i grups estables o puntuals. Aquest registre contindrà almenys la informació de les dades organitzatives i de contacte del corrent, i de les persones que componguen els òrgans de direcció. Sense el registre preceptiu no es reconeixeran els corrents o grups d’opinió.