Castellans no espanyols analitzen els resultats de Madrid

Eleccions a Madrid: ha guanyat Ayuso, però sobretot ha perdut el Govern de Coalició
Comunicat de Izquierda Castellana traduït al valencià/català per ANNA notícies
Per a analitzar amb un mínim de rigor les eleccions a la Comunitat Autònoma de Madrid hem d’avaluar-les almenys en dos grans camps.

  • Les qüestions estratègiques que tindran una important repercussió en el panorama polític-electoral del conjunt de l’Estat en els pròxims mesos.
  • Les qüestions d’abast tàctic que es poden explicar en el context territorial concret i les repercussions del qual afectaran aqueix marc espacial i temporal.

En primer lloc cal constatar que en aquestes eleccions s’ha fet un salt qualitatiu que ens sembla de la major importància des d’una perspectiva revolucionària. Madrid s’ha convertit en un subjecte polític de primer ordre en el conjunt de l’Estat espanyol. Hi havia un procés anterior en aqueix sentit, però aquest s’ha consolidat plenament. Això es correspon amb una realitat objectiva: Madrid, per la seua història, per la seua dimensió socioeconòmica i demogràfica, havia de jugar un paper central en l’esdevindre soci-polític de l’Estat espanyol.
Tal com hem dit reiteradament, hi ha dos Madrid, com hi ha dos Castillas: la imperialista, neoliberal i reaccionària d’una banda; i la comunera, antifeixista, republicana i internacionalista per l’altre. La que s’ha expressat d’una forma clarament hegemònica en les eleccions del 4M és la primera, alguna cosa que era previsible per a qui volguera “veure, sentir i entendre”. Tot el que s’ha estat sembrant des del “Govern de Progrés”, intencionadament o no, alimentava tal procés. Qui vulga seguir autoenganyant-se (o deixant-se enganyar) per les bambolles de les xarxes socials o per sectors de la “premsa progre” pot continuar fent-ho, però això no sols no canviarà la realitat sinó que aprofundirà la seua pròpia idiocia.
Les gents han configurat el seu propi “corpus polític”, dit d’una altra forma s’han “apoderat”, encara que haja sigut sota la influència de la dreta ideològica i política. La influència dels mass-mitjana progres, que tanta importància van tindre en tot el procés de Transició, ja no han servit per a canviar la percepció que la gent tenia de la realitat. Similar fenomen ha ocorregut amb les xarxes sota control de “les capelles progres”. Estem davant el que podríem denominar -amprant el títol de l’obra potser més coneguda de José Ortega y Gasset- la “rebel·lió de les masses”. Una rebel·lió cap a la dreta, però que suposa l’apropiació de la seua pròpia subjectivitat (1).
Les masses ja no es deixen pasturar per les eines tradicionals, i aqueixa és una realitat més que rellevant; encara que ara la seua expressió hegemònica estiga sent manifestament reaccionària, no hi ha res que impedisca que aqueixa hegemonia bascule cap a un autèntic projecte de progrés. No va haver-hi possibilitat per al Front Popular sense un Bienni Negre previ. Per a això, per descomptat, des de les forces revolucionàries caldrà treballar amb molta tenacitat, intel·ligència, cor i confiança al nostre poble. Aqueix projecte ha de passar per la ruptura amb el Règim del 78. Si treballem seriosament en això i amb perspectiva estratègica, Madrid i el conjunt de Castella es configuraran com una realitat sociopolítica amb una influència molt positiva en la construcció d’un projecte de canvi per a si mateixa i per al conjunt de pobles de l’Estat espanyol. Hauríem de trobar un important esperó per a avançar per aqueix camí ara que estem en la commemoració del V Centenari de la Revolució Comunera.
L’esquerra del Règim del 78, molt particularment les forces polítiques que conformen el Govern de Coalició, ni entenen ni estan per aqueixa labor, almenys en la mesura suficient; així els va.
Des del punt de vista tàctic, l’esquerra institucional va cometre error rere error, passant de l’un a l’altre major. La fracció del poder mediàtic que els acompanya va donar plena cobertura i rèplica a aqueixos errors. Hi ha un primer error tàctic, potser el que està en l’origen de la resta, com és el de creure’s les seues pròpies fantasies. El Govern de Coalició ve desenvolupant una política inassumible per a gran part de la població que els va votar en el seu moment, política que a més va acompanyada de tremendes fal·làcies, mitges veritats o bastes manipulacions. La no derogació de la Llei Mordassa o de les Reformes Laborals, la continuïtat en els desnonaments, el suport ple a la repressió policial i judicial, la manipulació informativa més obscena… Tot això fet en la creença que el Règim del 78 no tenia més instruments per a la seua governança i continuïtat que el Govern de Progrés. És molt cert que aquest Govern ha jugat un paper de primer ordre en la maniobra conjuntural per a intentar estabilitzar al Règim de la Monarquia, aconseguint alguns èxits parcials a Catalunya i Euskal Herria. Però el Sistema sempre té previstos recanvis i mercenaris disposats a assumir tal paper; aqueixa fase, que ha començat per Madrid, continuarà pel conjunt de l’Estat. Que no somien els incauts que l’extensió de la vacunació i l’arribada de les ajudes europees permetrà recuperar un panorama similar al prepandèmic, en el qual el “Govern de Progrés” tinga l’oportunitat de tornar a lluir-se. Això és creure en quimeres. La situació socioeconòmica, segons tots els indicadors objectius, empitjorarà significativament i les seues conseqüències per al poble treballador, per desgràcia, també.
Només hi ha un camí, complex però precís, per a eixir d’aquesta situació. Continuar construint fins a la victòria un projecte de ruptura amb aquest Règim monàrquic, antiobrer i corrupte fins a la medul·la.
El Senyor Pablo Iglesias Turrión diu que deixa la política institucional. Es va presentar a so de bombo i platerets (i alguns li van fer cas) com l’eina per a aconseguir derrotar a la dreta; i, sobre la base de la “majoria d’esquerres” que la seua presència en les eleccions anava a condicionar, poder configurar un govern progressista en la Comunitat de Madrid. Després ens va contar que anava a impedir que el feixisme arribara a les institucions autonòmiques madrilenyes, sent un dels instruments principals per a aconseguir tal cosa la negativa a debatre amb Vox. Es poden dir més estupideses, però no és fàcil. A Pablo Iglesias Turrión no se li han complit cap dels seus enunciats, com era esperable. S’ha quedat en 10 escons, sent Unides Podem els menys votats de tots els grups que han entrat en el Parlament autonòmic. Ho sentim molt sincerament per l’altra part de la coalició, a la qual per cert han ocultat de manera sistemàtica. Tenim la convicció que almenys entre aqueixos deu diputats, precisament de la part que han ocultat, algun@s col·laboraran amb el moviment popular madrileny de manera coherent.
Van presentar les eleccions a Madrid com un plebiscit entre Ayuso i el Govern de Progrés; i el Govern les ha perdudes per golejada.
Comprenem que hi haja gent desmoralitzada i aclaparada pels resultats electorals, però és important aprofundir en l’anàlisi d’aquests. Si així es fa, veurem que se’ns ofereixen unes amplíssimes expectatives per al moviment revolucionari. Creiem que les condicions permeten i justifiquen més que mai la necessitat de la construcció d’un moviment popular que tinga com a base els barris, pobles i sectors de Madrid. Treballem conjuntament amb moltes altres organitzacions de tots els àmbits des de fa mesos en aqueixa direcció, per cert amb l’intent permanent per part de la Delegació del Govern a Madrid d’impedir-ho (sense èxit). S’està començant a construir una Jornada de lluita per a la segona quinzena de juny des d’aqueixa Assemblea de barris, pobles i col·lectius. És en aquesta tasca en la qual hem de bolcar totes les nostres energies. Aquesta mobilització ha de ser un avís de primer ordre per a les temptacions de més desmantellament dels serveis públics, de més neoliberalisme i autoritarisme -que sens dubte n’hi haurà- del ayusismo pretesament reforçat. Als carrers ens trobarem.
(1) [No compartim la filosofia de l’autor referit, que s’emmarca en els corrents del pensament prefeixista dels anys 20 del segle passat, però ens sembla d’utilitat recórrer al títol de la citada obra, i fins i tot algun dels seus continguts].

Izquierda Castellana, 5 de maig de 2021

Adéu Espanya… [benvingut el trencament i les repúbliques] Madrid: PP 65; MÁS M 24; PSOE 24; VOX 13; UP 10.

Adéu Madrid, adéu Sánchez, adéu diàleg, adéu Espanya

La Moncloa l’ocuparà el nacionalisme ultra espanyol en molt poc temps i això portarà inevitablement a la confrontació oberta i total amb Catalunya
Per: Vicent Partal en vilaweb
Adéu Madrid.
Des del famós i premonitori article de Pasqual Maragall, “Madrid se va“, fins al que hem viscut aquesta nit passada van vint anys. Són vint anys de construcció d’aquest “Madrid a part” que canvia el sentit del projecte nacionalista espanyol i de l’Espanya-estat. Madrid ha esdevingut finalment aquella Sèrbia intolerant que va fer l’ultimàtum a Iugoslàvia: o us convertiu en el jo us dic o no dubtaré a sotmetre-vos. Com a resultat Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro, Macedònia i Kossove es van fer independents.
Amb les eleccions madrilenyes d’ahir hem entrat tots en una nova fase històrica en què la recuperació autoritària del nacionalisme espanyol ja no té frens. Perquè el resultat el torna a la seua matriu històrica feixista i autoritària. I amb això ix reforçat. No és endebades que Espanya siga l’únic estat europeu on el feixisme mai no va ser derrotat ni per la guerra ni per la revolució. Les coses són com són i els invents al final no funcionen si no tenen una base sòlida. Espanya és el que és perquè el nacionalisme espanyol és el que és. Punt final al debat.

Adéu Sánchez.
El resultat a Madrid és un cop definitiu per a Pedro Sánchez i per al Partit Socialista espanyol. No és només que la dreta extrema i l’extrema dreta, que no són el mateix, però són igual, guanyen amb comoditat a Madrid. És també que el PSOE treu el pitjor resultat de la història i que el supera Més Madrid, amb la qual cosa el PSOE ja és tercera força i no lidera l’esquerra ni a Galícia, ni a Euskadi, ni a Catalunya de facto, ni ara tampoc a Madrid -amb la qual cosa el seu paper històric de pal de paller espanyol passa a ser més que qüestionable. Per si tot això no era prou, Pablo Iglesias fracassa, plega de la política i se’n va a casa. El govern espanyol, aquell famós govern espanyol més progressista de la història, està acabat.
I està acabat amb una acusació directa sobre el seu cap: com en tantes altres ocasions històriques anteriors, el PSOE ha tingut a les mans la possibilitat de canviar l’estat -i Sánchez la tenia claríssima després de la corrupció del PP, dels escàndols de la monarquia i de la crisi catalana- i no ho ha fet. No ho ha volgut fer. En aquesta ocasió fins i tot tenia els vots necessaris al parlament espanyol per a fer gestos forts que representaren un canvi de rumb real i acorralaren així el nacionalisme espanyol, però no els ha fet. I la imatge de la celebració al balcó de la seu del PP, aquella seu que es volien vendre avergonyits per fer oblidar la corrupció, el perseguirà sempre. Quina ocasió més gran perduda!
Ara per a Sánchez comença el seu calvari personal perquè la dreta extrema, l’ayusisme, ja sap que arribar a La Moncloa només és qüestió de temps i prou. Pedro Sánchez és ja un cadàver polític.

Adéu diàleg.
El famós diàleg per a solucionar el problema català no ha existit mai, però després de les eleccions d’ahir a Madrid aquells que encara el creien possible ja se’n poden oblidar del tot. Els catalans hem perdut bona part dels darrers tres anys perseguint el que en realitat només era una fantasia intencionada d’uns pocs.
Quan els polítics i els intel·lectuals orgànics fan les anàlisis i proposen camins no d’acord amb la realitat objectiva sinó amb la voluntat d’esquivar-la, per comoditat, per por, per interés, per incompetència, pel que vostés vulguen- passen aquestes coses. Per sort, però, en aquests tres anys les bases de la confrontació també s’han fet més sòlides del que ho eren el 2017 perquè Catalunya ha resistit la violència espanyola i la confusió interior, les dues coses, i sobretot perquè aquesta Espanya és més descarada, més lletja, i  molt menys presentable encara que la ja poc presentable Espanya del 2017.

Adéu Espanya.
Així que situem-nos al lloc que toca i no perdem més temps. La felicitació ahir de Pedro Sánchez al PP ja apunta a nou gir de La Moncloa, ara cap a la dreta, com el que va fer al principi de la pandèmia envoltant-se de guàrdies civils i militarots. Però fins i tot això és igual ja. La Moncloa l’ocuparà el nacionalisme ultra espanyol en molt poc temps i això portarà inevitablement a la confrontació oberta i total amb Catalunya, ho vulga o no la nostra classe política.
Ep!, amb Catalunya i amb el País Valencià i amb les Illes. I amb Euskadi i Galícia, segurament amb parts d’Espanya i tot. Això és el primer que va dir anit Pablo Iglesias en abandonar la política i no s’equivocava: l’estat espanyol camina des d’avui cap a una tensió territorial extrema. Tensió, això ja ho dic jo, que només es podrà resoldre definitivament si es derrota del tot l’espanyolisme i no se’l vol reformar. Nació contra nació, doncs. Nacions contra nació. Val més que tots ens fem a la idea, i que ens posem a la feina.
PS1. Un record molt especial, aquesta nit, per a Jordi Cañas, Albert Rivera, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa.
PS2. I dijous Escòcia. Quina setmana!

Ara cal tornar a escoltar les paraules d’Otegi…

Nou compendi/vademècum a càrrec de Baeta&Gomis, de respostes a divuit preguntes, pertinents i impertinents, sobre l’MRV.

1. Què és l’MRV?
Una organització polític-cultural  formada per persones republicanes valencianes, agermanades i adscrites a títol individual, per coadjuvar a assolir l’alliberament nacional i social del País Valencià, l’Estat valencià i la República Valenciana. [Acord 1 de la Ponència (A1P) estratègica aprovada en la Iª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA , el 22 d’abril del 2021 .]
2. És un partit?
No, ni tan sols és una associació, fet que per l’A4P  no té personalitat jurídica pròpia. És una organització no registrada en cap organisme de l’Estat espanyol.
3. És independentista?
Si, com reflecteix la Declaració 2 de la Ponència (D2P) i fet que l’MRV té com únic subjecte de sobirania el poble valencià.
4. És catalanista, és anticatalanista?
Malgrat que les preguntes són polisèmiques i l’MRV no diu res al respecte, nosaltres (Baeta&Gomis) contestaríem : no, de cap manera. Aspirem a tenir amb els catalans les mateixes relacions d’amistat i fraternitat que amb els pobles veïns amb els que compartim conques hidrogràfiques, trets culturals i el mateix mar Mediterrani.
5. Doneu suport a l’independentisme català?
Si, en la mesura que es respecten els respectius subjectes de sobirania i compartim mateixa estratègia respecte l’Estat espanyol. Segons l’A16P ens adherim a la Declaració de la Llotja de Mar.
6. Quina Nació defenseu?
En la mesura que aspirem a assolir l’Estat valencià i d’acord amb la D3P i D4P, defensem la Nació valenciana, lliure i sobirana.
7. Quina normativa utilitzeu en els escrits?
Fins ara tots els escrits han respost a la normativa de l’AVL, però l’A6P diu:
Que qualsevol membre del MRV té dret a reproduir i divulgar els acords presos en la llengua i normativa que desitge, amb dos condicions: que el contingut de la transcripció siga fidel a allò acordat i que l’editor de la transcripció signe com autor i responsable de l’escrit.
8. Sou d’esquerres, sou de dretes, sou de centre?
L’MRV és un moviment transversal com ho és el Poble Valencià. El ciment que ens uneix és l’objectiu de despenjar-nos de l’Estat espanyol i esdevenir un Estat valencià, lliure i sobirà en forma de República.
9. Sou espanyols, sou antiespanyols?
Plantegem (Baeta&Gomis) per acotar la resposta, la nostra definició estrictament política del terme ‘espanyols’:
Españoles (no confondre amb andalusos, aragonesos, asturians, bascs, canaris, castellans, catalans, extremenys, gallecs, lleonesos, mallorquins, manxecs, murcians, navarresos i valencians ) són les persones que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española o Reino de España o República española  o  ‘pueblo español’ o España o Estado español, un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’ al temps que destrueix les identitats realment existents en eixe Estat. Les persones que no s’adscriuen voluntàriament a este Estat, ho són per imperatiu legal.
A hores d’ara, la majoria de valencians estan adscrits voluntàriament, alguns amb emoció i altres amb indiferència,  a l’únic Estat al que se’ls ha oferit pertànyer i en eixe sentit es consideren espanyols. L’MRV es planteja canviar eixe marc, fer créixer l’autoestima dels valencians i es marca com objectiu polític que els valencians deixem d’estar adscrits voluntàriament a eixe Estat,  que pel decret  de Nueva Planta del 29 de juny de 1707 i per «dret de conquesta» va esborrar el Regne de València del mapa polític d’Europa. Llavors contestant políticament a la pregunta: No, a l’MRV, no ens considerem espanyols, no volem estar adscrits a l’Estat espanyol i la nostra acció política rau en que els valencians esdevinguen políticament a soles valencians i adscrits a l’Estat valencià.
10. Sou federals?
L’MRV en la seu Ponència estratègica no planteja cap tipus d’acord federal. Però tots coincidim que un Pacte Federal, si no vol ser una estafa, ha de partir  de dos requisits: 1) L’existència prèvia de les parts (Estats/Repúbliques) i 2) La igualtat de les parts per negociar i acordar. En eixe sentit tot ‘federalista’ que al País Valencià, no reivindique i treballe per assolir la República Valenciana el considerem un estafador.
 11. Com esteu organitzats?
Segons l’A11P, l’MRV s’estructura territorialment en Juntes Republicanes locals, comarcals, regionals i de País (la JNR- Junta Nacional Republicana del País Valencià, òrgan sobirà de l’MRV).
12. Teniu algun òrgan de direcció executiu?
Sí, la Junta Agermanada Republicana dels Tretze (JAR13)
13. Què són les Juntes Republicanes ‘Regionals’?
Segons el Reglament que desenvolupa l’Acord 11 de la Ponència estratègica els agermanats, per a l’operativitat del MVR, s’agrupen territorialment en quatre Juntes Republicanes d’àrea o regió. La distribució comarcal d’estes quatre àrees o regions és la següent:

14. Com i quina acció política-cultural plantegeu?
L’MRV a través de voluntariat/dinamitzadors en les Juntes Republicanes existents, incideix en el territori  a partir de dues àrees que promouen l’acció cultural i republicana:
– Àrea Cultural que respon al lema: “Fer País…”
– Àrea Política que respon al lema: “Fer República…”
15. Que pot promoure un dinamitzador de l’Àrea cultural?
Tot allò referent a la promoció, defensa, coneixement i potenciació de la llengua, la història, la geografia del territori, la música, les tradicions populars, l’associacionisme cultural, el fet comarcal, etc. etc.
16. Que pot promoure un dinamitzador de l’Àrea política?
– Tot el referent al fet polític en el territori i la seua concreció existencial en les Juntes Electorals de Zona. Coneixement polític, per damunt de l’adscripció partidista, dels regidors, diputats provincials/autonòmics /estatals/europeus respecte a l’adscripció voluntària o per imperatiu legal, al règim del 78-39-1707, a la seua Constitució monàrquica i al seu subjecte de sobirania: el ‘pueblo español’.
– Anar agrupant a les persones republicanes i lleials al Poble Valencià com únic subjecte de sobirania en les Juntes Republicanes.
17. On puc llegir la Ponència estratègica i altres documents de l’MRV?
En la pàgina germanies.net,  germanies.org i germanies.eu
18. Com puc incorporar-me a l’MRV?
Enviant a info@germanies.net el teu llinatge (nom i cognom), el número del teu mòbil, població on resideixes, i la teua adreça electrònica, perquè pugues accedir a l’àrea privada de germanies.net. 

(es pot ampliar a més preguntes)

La Varsoviana polonesa en valencià: símbol, de la lluita del poble polonès per l’emancipació social del seu proletariat i per l’alliberament nacional de l’ocupació russa.

Alcem amb força la nostra bandera,
símbol de llibertat dels valencians,
encara que ens esperen els sacrificis més grans,
contra el centralisme haurem de lluitar.
La nostra riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i valor.
Alça la bandera independentista
que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel.
Dempeus tot el poble!
Tots a la lluita!
Esfondrem amb fúria l’estat opressor!
Cap a la república!
Cap a les repúbliques!
Per la victòria de la confederació!

La Varsoviana en valencià
Ara més que mai un s’enorgulleix d’escoltar els símbols de la lluita obrera i nacional. La Varsoviana és una de les meues favorites. És cert que s’ha identificat a l’Estat espanyol com l’himne anarquista però fou, i és, a escala internacional, un símbol, de la lluita del poble polonès per l’emancipació social del seu proletariat i per l’alliberament nacional de l’ocupació russa. Així, en un sol himne s’agermana les dues ànimes, la socialista i la sobiranista. És per tant, un himne a recuperar, i que no és, ni ha de ser, pel molt que representa, patrimoni exclusiu dels anarquistes.
Originalment anomenada Varchavianka, Warschawjanka o Varsoviana, va ser composada, el 1883 pel poeta polonès Wacław Święcicki, mentre romania tancat en una presó de Varsòvia, en un moment en què el moviment obrer polonès sostenia dures lluites contra l’ocupació russa. La cançó es fonamenta en un tema popular polonès (Les Hussards de Bercheny) i fou cantada, per primera vegada, en la manifestació obrera del 2 de març del 1885 a Varsòvia popularitzant-se i versionant-se a tot Europa en solidaritat amb el moviment obrer de Polònia.

Negres tempestes agiten els aires,
(Alcem amb força la nostra bandera,)
núvols sinistres enceguen l’esguard,
(símbol de llibertat dels valencians,)
encara que us esperi la mort més cruenta,
(encara que ens esperen els sacrificis més grans,)
contra l’adversari (el centralisme) haurem de lluitar.
La nostra riquesa és la llibertat
i cal defensar-la amb coratge i valor.
Alça la bandera revolucionària (independentista)
que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel.
Dempeus tot el poble!
Tots a la lluita!
Esfondrem amb fúria la reacció (als borbons)!
A les barricades!
A les barricades!
Per la victòria de la confederació!

Belén Murillo (ACN-Madrid): castellana però no espanyola…

Coincideix amb nosaltres sobre el concepte de qui són els espanyols:
Españoles (no confondre amb castellans, catalans, andalusos, bascs, asturians, manxecs, etc.) són les persones que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española o Reino de España o República española  o  ‘pueblo español’ o España o Estado español, un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’ al temps que destrueixen les identitats realment existents en eixe Estat. La resta de persones d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.

ARTICLE RELACIONAT
«Delenda est Hispania»

Comunicat de l’MRV per l’1 de MAIG 2021. Perquè hem de lluitar fins que el País Valencià, siga lliure, sobirà i republicà!


Comunicat de l’MRV per l’1 de MAIG 2021. Perquè hem de lluitar fins que el País Valencià,  siga lliure, sobirà i republicà!
CAL UNIR LES REIVINDICACIONS SOCIALS A L’ALTERNATIVA POLÍTICA QUE LES FAÇA POSSIBLES: LA REPÚBLICA VALENCIANA
L’1 de maig de 2021, és una bona data per a reflexionar sobre el moment polític i les diverses reivindicacions socials que, de dalt a baix del País Valencià, milers d’activistes porten als carrers i a les xarxes socials.
Des de l’MRV- Moviment per la República Valenciana, moviment valencià republicà pel trencament amb el règim del 78-39-1707, pensem que a tota reivindicació social que es plantege caldria afegir l’alternativa política que la faça possible. Des de l’MVR pensem que la República Valenciana, lliure i sobirana, és l’alternativa política que cal unir a tota reivindicació social.
               Partim del fet que el País Valencià, des del 29 de juny del 1707 és una colònia d’un Estat imperial, extractiu i espoliador, al temps que genocida de la cultura valenciana,  que s’anomena España.
               El caràcter colonial no és pal·liat pel fet autonòmic, una llei orgànica espanyola, que sols serveix per a mantindre a una classe política que es presta a la ficció d’un autogovern innocu.   
               Decidir sobre la legislació laboral o les pensions, o la central de Cofrents, o el futur del port de València, o el corredor Mediterrani, o sobre les lleis de l’habitatge, o per decidir el nom de l’aeroport de Manises, o per a evitar el genocidi cultural valencià etc. etc. etc. totes estes reivindicacions socials estan vetades per a ser decidides pel poble valencià. Les mobilitzacions al voltant de totes estes reivindicacions, les energies dels lluitadors mobilitzats per assolir unes millores condicions de vida i de supervivència dels valencians, queden neutralitzades i anul·lades al no unir la reivindicació social a la reivindicació política, al no unir a la reclamació social l’alternativa política que la faça possible; al considerar que les reivindicacions que es fan tenen solució en este règim i Estat del 78-39-1707.
               El règim i Estat del 78-39-1707, resta tranquil perquè els moviments socials en les seues reivindicacions no plantegen cap alternativa política. Les reivindicacions socials al País Valencià, un país colonitzat, sense afegir l’alternativa política, es tradueix en un missatge del tot innocu i que ens ve a dir que els problemes socials tenen solució dins de l’Estat imperial espanyol.
Des de l’MRV – Moviment per la República Valenciana, proposem polititzar les reivindicacions socials, unir-les a l’assoliment de la República Valenciana i fem una crida a agrupar, coordinar  i promoure les distintes reivindicacions socials a través de les Juntes Republicanes de base.
MRV – Moviment per la República Valenciana
País valencià, d’Oriola a Vinaròs, 1 de maig del 2021
Germanies.net

CARTA OBERTA AL GOVERN VALENCIÀ A FAVOR DE LA DIGNITAT DELS VALENCIANS. Adhesions a info@germanies.net


abril 29, 2021
CARTA OBERTA AL GOVERN VALENCIÀ A FAVOR DE LA DIGNITAT DELS VALENCIANS
Arran de la decisió del Govern municipal de Mutxamel de retirar el nom del prestigiós escriptor valencià Enric Valor d’un carrer de dita població, el Moviment per la República Valenciana demana al Govern Valencià:
L’immediat canvi de nom del Museu de les Ciències «Principe Felipe», màxim representant d’una institució corrupta i antivalenciana des del 29 de juny del 1707, pel de l’escriptor Enric Valor, referent de la cultura i llengua valencianes.
Cada colp del supremacista nacionalisme espanyol contra la identitat, cultura i llengua valencianes ha de ser tornat si volem fer-nos respectar com a poble.
Adhesions a info@germanies.net
Josep Gomis, autor de l’escrit i membre de la JAR13 (Junta Agermanada Republicana dels Tretze).

1 de Maig 2021. A la reivindicació social cal unir la política. Comunicat de RV/PVE


L’1 DE MAIG 2021
CAL UNIR A LES REIVINDICACIONS SOCIALS, LA REIVINDICACIÓ POLÍTICA: LA REPÚBLICA VALENCIANA

Perquè hem de lluitar fins que el País Valencià, siga lliure, sobirà i republicà!
Perquè cal lluitar contra la doble opressió: per treballadors i valencians!
L’1 de maig de 2021, el poble treballador valencià, d’Oriola a Vinaròs, continua oprimit, tant com a nació com a classe. Les dones treballadores valencianes segueixen centrades en les males condicions laborals i reproductives, els modes de producció capitalista han maximitzat l’explotació i la contaminació del medi ambient. Però el poble treballador valencià com a part d’un poble colonitzat, damunt, no tenim capacitat de transformació per millorar les nostres condicions de vida, tenim nul·la capacitat per a legislar i per a decidir sobre els eixos estratègics que ens interessen. El poble valencià estem supeditats als interessos de forasters, als interessos de l’imperialista, extractor i genocida cultural Estat espanyol. Decidir sobre la legislació laboral o les pensions, o la central de Cofrents, o el futur del port de València, o el corredor Mediterrani, o sobre les lleis de l’habitatge, o per a evitar el genocidi cultural valencià etc. etc. totes estes reivindicacions socials estan vetades per a ser decidides pel poble valencià. Les mobilitzacions al voltant de totes estes reivindicacions, les energies dels lluitadors mobilitzats per assolir unes millores condicions de vida i de supervivència dels valencians, queden neutralitzades i anul·lades al no unir a la reivindicació social la reivindicació política, al no unir a la reclamació social l’alternativa política que la faça possible: la República Valenciana.
Els partits del regim del 78-39-1707, adscrits a l’imperialista, oligàrquic, extractiu i genocida cultural Estat espanyol (tots els institucionals, a excepció dels republicans independentistes bascos i catalans), resten tranquils perquè el moviment social reivindicatiu sense anar unit a l’alternativa política és totalment inofensiu, les reivindicacions socials al País Valencià, un país colonitzat, sense afegir l’alternativa política, es tradueix en un missatge del tot innocu i que ens ve a dir que els problemes socials tenen solució dins de l’Estat imperial espanyol. Les reivindicacions socials sense l’alternativa política és com la gallina a la que l’han tallat el cap i correteja descontrolada pel corral abans de caure morta.
Els esdeveniments que s’estan produint al País Valencià i fora del nostre país obrin noves oportunitats: d’una banda el procés de desconnexió de Catalunya, del que som solidaris, i al nostre País, l’aposta per conformar un moviment independentista per la República Valenciana (MRV)i l’aparició del Sindicat Valencià Republicà, són llavors que hauran de germinar. El poble valencià i amb ell la classe treballadora valenciana avança cap a un nou temps. Parlem d’un nou temps per al poble treballador valencià, un nou temps per a la sobirania i per al canvi social.
Assemblea de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 29 abril 2021

Notes de premsa de la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

L’independentisme català en suport de l’independentisme valencià en la cloenda de la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

diumenge 25 d’Abril del 2021 a les 10:30 am, vídeo-conferència  CLOENDA DE LA CONVENCIÓ

constituït el MOVIMENT PER LA REPÚBLICA VALENCIANA (MRV), S’HA ELEGIT LA PRIMERA JAR13 (JUNTA AGERMANADA REPUBLICANA DELS TRETZE)

L’acadèmic Abelard Saragossà al costat de la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

La Convenció aprova la Ponència estratègica i queda constituït el MOVIMENT PER LA REPÚBLICA VALENCIANA (MRV)

Ponència estratègica

– REGLAMENT ESTRUCTURA TERRITORIAL, REPRESENTACIÓ I PRESA DE DECISIONS DEL MRV.

22, 23 i 25 d’abril finalitza la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

Després de la presentació de la Ponència estratègica, que entra en el període d’esmenes, la Mesa de la Convenció s’ha dirigit a Pilar Lima, al corrent Bloc i País i als cinquanta càrrecs públics que van subscriure la Declaració Republicana de Sagunt

Esborrany per la Dinamització de la cultura en la República Valenciana

 

Esborrany per la Dinamització de la cultura en la República Valenciana per Francesc Collado Soler-Belda [Dinamitzador de l’Àrea cultural de l’MRV]

I. Bases
La cultura és transversal i ha de contribuir a mantenir i desenvolupar un país de manera igualitària i sostenible vers el futur, tenint en compte el territori, la llengua, la geografia, l’organització territorial, les activitats humanes, les relacions i intercanvis econòmics, la mobilitat, la sanitat, l’educació, els costums, les festes, etc. Cultura transversal.

II. Objectius
Per tal de desenvolupar unes polítiques culturals igualitàries i sostenibles en cada àmbit caldrà tenir en compte Els objectius a prioritzar en cada moment i per a cada activitat estratègica. En principi podem esmentar els objectius primordials d’una societat democràtica i republicana, específicament..:
1. Igualtat i sostenibilitat de la Cohesió territorial
La cultura permet donar vida als barris i a les ciutats, facilita la integració, És una eina de regeneració urbana i de reequilibri territorial. És patrimoni material (monuments, conjunts arquitectònics) com immaterial (tradicions, festes, cultura popular). Però també paisatge construït a poc a poc per la natura i per les persones, de gran valor simbòlic i gran potencial econòmic amb turisme cultural i sostenible que faça arribar la riquesa i evite la despoblació del món rural.
a) Fer Identitat municipi, administració local.
b) Estructurar la comarca, organitzar la mancomunitat, donar serveis al País
c) Finançar el mon rural, protegir i mantenir els espais naturals, la flora i la fauna
d) Objectius de desenvolupament sostenible: Assolir eficiència energètica dels equipaments culturals, la protecció del patrimoni i la recuperació de la memòria històrica.
e) Mantenir i renovar les vies i mitjans de comunicació i transport: Carretera, tren, port, aeroport
2. Igualtat, diversitat i Cohesió social
a) Crear vincles entre les persones.
b) Entendre la nostra i altres cultures.
c) Agent per a la inclusió social d’aquells col·lectius amb risc d’exclusió.
d) Integrar persones i poblacions nouvingudes sense pors ni prejudicis
3. Empresa i desenvolupament econòmic de la cultura
a) Activar l’economia
b) Crear ocupació sostenible i de qualitat
c) Producció i oferta cultural: cinema, RTV, música, art
d) Foment de turisme
4. Educació, formació, investigació i recursos per a la cultura
a) Assolir el nivell d’estudis amb esperit crític
b) Vincular institucions i museus en l’aprenentatge
c) Fomentar la lectura, la creativitat i l’escriptura

III. Actuacions i propostes
1. Conseqüència del primer objectiu territorial es plantegen una sèrie d’actuacions:
a) Llei d’organització territorial comarcal.
b) foment de les mancomunitats.
c) eliminació de l’organització provincial, etc.
2. cohesió social. Àmbits d’actuació
a) Inclusió: alfabetització d’adults, escola a les presons, llengua de signes
b) Infància, joventut, família: Artistes joves, arts visuals, còmics, IVAJ
c) Accessibilitat: accés equipaments escènics, museus.
d) Salut: salut mental, píndoles de cultura, pallassos, donacions de sang i cultura
e) Gènere: dones científiques, escriptores, dramaturgues, alta direcció, sostre de vidre,
f) Interculturalitat: voluntariat lingüístic, poble gitano, intervencions arqueològiques i antropològiques de minories religioses i rurals
g) Associacionisme:
3. Empresa
a) Ecosistema de cultura i llengua (llengües): política lingüística i competència lingüística: àmbit judicial. Patrocini, mecenatges. Voluntariat.
b) Turisme: consell social de la cultura i mecenatge cultural: impost turístic, patrimoni cultural, fires i promoció turística.
c) Mitjans audiovisuals. Reciprocitat. Suport del sector, premis a la cultura en diversos àmbits,
d) Recerca i innovació. Finançament d’institucions, projectes i fundacions. Cultura científica i tecnològica: universitat.
e) La societat digital. Sistemes de conservació i difusió de la cultura i la llengua. Noves tecnologies: administració oberta electrònica. Arxiu electrònic. Oficina virtual.
f) Activitats artesanals, festives i tradicionals: Falles, festes, cant, representació, dansa.
4. Educació, formació, investigació i recursos per a la cultura.
a) Equipaments culturals, Centre de recursos pedagògics, Webs patrimoni cultural, Sistema de millora de l’avaluació de les activitats educatives dels museus. Filmoteca, Bens culturals: restauració i conservació.
b) Cultura, literatura i llengua a les aules: arts escèniques i musica. Camps de cultura popular. Música i dansa popular. Voluntariat per la llengua.
c) Lectura, biblioteques, arxius i escriptors. Full. Lletres a les aules. Clubs de lectura
d) Arts escèniques, dansa, doblatge, cinema, RTV

Mitjà per la República Valenciana